L’obsessió per la imatge
Marta no ha gaudit mai d’una bona autoestima, se sent insegura i li costa decidir les coses; depèn molt del que les seves amigues diguin o pensin d’ella i com bona exigent, fa un esforç diari maratonià per agradar a tothom. Marta intenta fer-ho tot de manera perfecta, i es decep amb ella mateixa després de comprovar que mai arriba al llistó que s’ha marcat. Com no confia en les seves habilitats personals i en essència se sent mal amb si mateixa, intenta compensar el seu desgrat intern a través de l’extern, el seu cos. Marta ha realitzat diverses dietes en la seva vida i sempre ha pensat que, com més maca pugui estar, com més prima i més atractiva, la gent l’acceptarà més i per tant se sentirà més feliç.
El cas de Marta és molt habitual. Vivim en una societat que emfatitza en desmesura el valor de la imatge. Ens bombardegen amb missatges que constantment ens vénen a dir el mateix, que l’èxit radica en una bona imatge (això per descomptat significa primesa, absència d’arrugues i un cos que s’acosti si pot ser a la perfecció). Només cal obrir qualsevol revista, encendre la tele o caminar una estona pel carrer; la gran majoria d’anuncis publicitaris destinats a l’autocura s’encaminen cap al valor de l’estètic, sovint amb promeses impossibles i models retocats.
És evident que cuidar-se, vetllar per la salut i per la imatge, és sa i convenient. Però deixa de ser-ho i es converteix en obsessió quan la imatge acapara gran part de les nostres vivències, condiciona les nostres experiències i condiciona de manera radical el nostre benestar. Des de l’obsessió és fàcil caure en addiccions al gimnàs, a les dietes, a les compres i en trastorns alimentaris, com l’anorèxia o la bulímia, malalties que són greus i han de ser ateses immediatament.
Les persones més susceptibles de caure en l’obsessió per la imatge són aquelles que pateixen baixa autoestima, inseguretat, necessitat de controlar-ho tot, una tendència cap a l’acte exigència i el perfeccionisme i en definitiva, una insatisfacció personal, un buit que, s’intenta omplir a força de perdre quilos, tractar-se amb mil cremes antiarrugues, acudir a cirurgies a vegades innecessàries i en definitiva, perdre’s en benefici d’una imatge perfecta. El no arribar a aquesta perfecció (i recordem que la perfecció és sempre un parany, perquè no existeix), pot condicionar en gran manera la vida: per fora la persona mostra benestar, encara que aquesta façana amaga una realitat interna d’insatisfacció, ansietat, tristesa i malestar. Sovint existeix la creença que si algú s’assabenta de com un se sent en realitat, deixarà de caure’ls bé i es quedarà només; per tant, la persona que viu obsessionada per la seva imatge persisteix en la seva marató diària de mantenir la façana perfecta per a no decebre i continuar caminant.
Com pots prevenir i/o frenar l’obsessió per la imatge?
- Incentiva el teu esperit crític.No crees tot el que ens venen els anuncis i les revistes. Avui dia totes les imatges que es publiquen passen per un procés previ de photoshop. Per tant, intentar semblar-te a la imatge d’una revista, és intentar semblar-te a una cosa impossible, que no existeix.
- Cuida la teva alimentació:menja de tot i gaudeix d’això. El menjar és i ha de ser un plaer, no un tràmit per a sobreviure.
- Fes exercici, encara que de manera moderada.L’objectiu ha de ser mantenir-te saludable, no cremar, aprimar i passar-te hores en l’intent.
- Examina les teves qualitats personals.Tots i cadascun de nosaltres les tenim!
- Conrea les teves amistats i reposiciona els teus valors.Pensa en algun amic a qui apreciïs molt…. pensa en perquè li aprecies….segur que no és pel seu físic!!
- Parla d’allò que sents, no t’ho quedis dins.Anar acumulant emocions desagradables i no donar-los sortida només contribuirà al fet que et sentis pitjor i t’acabis agarrant més a la imatge.
- Realitza activitats que et diverteixin.Arrisca’t a fer bogeries que et facin riure.
Si malgrat aquests consells veus que t’és difícil desconnectar i reencarrilar el teu benestar, no dubtis a contactar amb nosaltres.
