Podcast Psicologia: Addicció noves tecnologies.
Temporada 01, Episodi 07 – Adolescents, noves tecnologies i addicció.
Itae és el primer centre especialitzat en la prevenció i el tractament de l’ansietat, l’estrès i l’estat d’ànim. Som un equip de psicòlegs i psiquiatres amb una àmplia experiència.
El nostre propòsit és millorar la teva qualitat de vida i per això hem creat també aquest podcast, perquè sabem que la psicoeducació és el primer pas cap al teu benestar emocional.
Acompanya’ns i descobriràs tècniques útils per a manejar les teves emocions d’una forma fàcil i pràctica.
Molt bones a tots, soc Lorena Alfaro psicòloga d’ITAE Psicologia, avui parlarem sobre un tema que preocupa molt en l’actualitat, que és l’ús de les tecnologies i en concret del mòbil en adolescents.
Per a posar-nos en context us dono algunes dades: segons l’institut nacional d’estadística amb les últimes dades publicades al novembre de 2020, La utilització de les noves tecnologies per part dels menors es troba, en general, molt estesa.
Quina sorpresa! En 2020 ha augmentat l’ús d’ordinador i encara més l’ús d’Internet. A més, també hi ha hagut un augment de la població de 10 a 15 anys que disposa de telèfon mòbil, enfront del 66,0% de 2019 en 2020 ens plantem en el 69,5%.
En 2020 ha augmentat l’ús d’ordinador i encara més l’ús d’Internet. A més, també hi ha hagut un augment de la població de 10 a 15 anys que disposa de telèfon mòbil, enfront del 66,0% de 2019 en 2020 ens plantem en el 69,5%.
Aquest tema preocupa molt a les mamàs i els papàs, perquè ara també s’utilitza internet per a estudiar, i més encara amb la situació que hem hagut amb la pandèmia.
Això fa de limitar el seu ús s’hagi complicat. Sobretot, la preocupació és per no saber si realment estan estudiant o estan usant l’ordinador per a parlar amb altres persones, jugar…
Doncs, primer dir que és normal que sentin aquesta preocupació, que l’ús de les tecnologies està canviant i aquesta situació de pandèmia ha fet que el canvi sigui molt radical, i és normal que ens costi una mica més adaptar-nos.
Però sempre cal tenir un control de l’ús que fan d’internet les nostres filles i fills.
Heu de separar el temps d’estudi i el temps d’oci, s’ha de tenir un horari d’estudi i de descans organitzat i rutinari.
Si és possible, és interessant que el temps d’estudi es faci en un lloc públic de la casa, per exemple, en el saló o saleta, sempre que sigui adequat per a la concentració (sense sorolls, zona tranquil·la…) Així els pares podran veure si realment estan concentrats o estan distrets amb oci.
Això no és sempre possible, perquè hi ha vegades que a l’habitació es concentren més i en aquest cas podríem negociar i acordar que deixin la seva porta oberta, per a poder accedir al seu control més fàcilment. I poder comprovar les seves tasques.
Després en el seu temps d’oci, sí que podrien tenir més intimitat, ja que és important que també els deixem el seu espai, i sobretot, demostrar-los que confiem en ells.
És molt important que els expliquem que necessitem veure que són responsables, i que estem accessibles a ells per a ajudar-los. Que només volem que no es distreguin més del que cal amb les tecnologies, que és una cosa que ens pot passar i no volem que influeixi en els seus estudis.
Molt important, que si comprovarem en les aplicacions del col·le si tenen deures, si hi ha alguna nota del professor, el fem amb actitud d’interès i preocupació, no amb actitud de control o desconfiança. Amb adolescents hem de ser subtils, sempre usant la negociació i arribar a acords per a no generar conflictes.
Així que será més positiu que revisem alguna vegada, si ho fem sempre poden interpretar-ho com una desconfiança, i en l’adolescència han d’anar prenent més autonomia i responsabilitat.
No us oblideu mai que al final tant per a nens i nenes com per a adolescents som la seva referència, el seu model. És a dir, no puc dir-li a la meva filla que no estigui tot el dia amb el mòbil quan jo estic en el sofà amb la Tauleta mirant coses durant hores.
Si fem un ús inadequat de les noves tecnologies no podem pretendre que els i les nenes facin un ús coherent.
Es com això del pare que fuma i li diu al seu fill que fumar és molt dolent, que ell no l’han de fer. I quan l’adolescent fuma, s’enfada.
Això no funciona així, els nens i les nenes aprenen imitant, fan el que veuen, perquè és el que consideren normal.
Una altra consulta bastant freqüent que ens solen fer és sobre l’addicció a les noves tecnologies, ja que actualment sembla que tenim el mòbil pegat a la mà.
Però avui dia gairebé tothom té mòbil i accés a internet. Segons les últimes dades de l’institut nacional d’estadística, El 93,2% de la població de 16 a 74 anys ha usat Internet en els tres últims mesos. Mes del 80 per cent de les persones naveguen diàriament. El 53,8% ha comprat en la xarxa en els tres últims mesos.
N: la realitat és que actualment utilitzem el mòbil per a moltíssimes coses. Estudiar, treballar, fer la compra, comunicar-nos amb amics… El 64,7% de la població ha participat durant els últims tres mesos en xarxes socials de caràcter general (com Instagram, Facebook, Twitter o YouTube).
N: veient com està el panorama amb les noves tecnologies, no és d’estranyar que moltes persones es preguntin fins a quin punt això és saludable o estem desenvolupant una addicció, ja que segur que si ens pregunten molts respondrem que no podem viure sense mòbil o sense internet.
a mi per descomptat em resultaria difícil, I això que jo soc millennial… les generacions que vinguin darrere… no han vist una altra realitat que la de les noves tecnologies. Això resulta bastant difícil d’entendre per als pares, perquè han viscut en una altra realitat. Abans et sabies de memòria els telèfons fixos dels teus amics, quedaves en un lloc a una hora per a dins de tres dies i tothom acudia, els jocs eren diferents… però ara mateix la realitat és una altra, la manera de relacionar-nos és una altra. Quan un adolescent passa la tarda a la seva habitació, no s’està aïllant, perquè s’està relacionant amb els seus iguals per mitjà del telèfon, per xat. Abans el fèiem cridant al fix, que ens passàvem hores sense parlar de res en realitat us recordeu d’aquesta època?, ara es fa escrivint, però no per això és pitjor, és diferent.
Tornant al tema de l’addicció, encara que estigui normalitzat l’ús de tecnologies, això no significa que no es pugui desenvolupar una addicció.
Així que us donaré algunes pistes sobre quins comportaments poden indicar que estem sofrint una addicció a les noves tecnologies.
o que algú del nostre entorn (fills, pares, parella, amics…) pugui estar sofrint-la.
com en qualsevol addicció, el temps invertit cada vegada serà major, anirà augmentant en el temps. Si abans estàvem 3 hores mirant xarxes socials, ara això ens fa gust de poc i necessitem més.
L: També en aquesta addicció se sofreix la síndrome d’abstinència, i és que començaríem a trobar-nos malament, irritables o nerviosos si no podem accedir al mòbil, ordinador, la televisió… Que a vegades ens oblidem que la televisió també compta, que com porta amb nosaltres més anys sembla que és inofensiva, però la realitat és que moltes persones es passen el dia davant. I amb síndrome d’abstinència no em refereixo a quan a vegades estem avorrits i trobem a faltar el nostre mòbil, sinó d’un malestar significatiu.
N: A més, si invertim molt temps en les noves tecnologies deixant de costat altres aspectes importants de la nostra vida, com el treball, les relacions personals, l’autocura… imagineu-vos que rebutjo els plans amb els meus amics i deixo de fer tasques de casa per estar ficada en tiktok, seria un senyal que alguna cosa està passant.
L: però escoltar podcast no eh, això no genera addicció, així que subscriu-te, dona-li a like i comparteix amb els teus amics.
(riem)
N: ara que ja t’has subscrit, i bromes a part, també escoltar podcast, veure vídeos de YouTube… pot ser addictiu.
L: En realitat, perds la noció del temps ja que cada vegada aquest tipus d’aplicacions et fan més fàcil el consum de contingut. És com quan Netflix va posar que es reproduís el següent capítol de manera automàtica, és difícil no veure dos o tres capítols de l’estirada, així es va començar a parlar de la marató de sèrie. Però el més important és que si estàs veient que la manera de relacionar-te amb les noves tecnologies t’està causant problemes, com a discussions de parella, problemes en els estudis, problemes en el treball, fins i tot problemes en l’estat d’ànim, i així i tot no ets capaç de disminuir el temps invertit, probablement està passant alguna cosa.
N: també podeu estar atents a conductes com començar a dormir menys hores de l’habitual per a estar connectats, queixar-vos constantment de la connexió a internet i estar molt temps pensant en això o mentir sobre el temps i de l’ús que estic fent de les noves tecnologies.
N: el millor és que si estàs en aquesta situació contactis amb un professional que avaluï el teu cas i t’ajudi a tornar a relacionar-te amb les noves tecnologies d’una manera saludable.
L: per a acabar, m’agradaria proposar-vos una tècnica de desconnexió de les noves tecnologies que s’està posant de moda en alguns restaurants, i és que tenen una caixa damunt de la taula específica per a deixar el mòbil quan arribes.
N: a més en alguns llocs posa en la caixa que el primer que el coixa paga el compte.
L: et pot sortir car consultar Instagram. El cas és que, encara que sembli de broma, és una tècnica senzilla que podem fer tots a casa. Deixar el mòbil i apagar la tele en el moment de menjar. Si estàs amb els teus familiars o amics et centraràs més en la conversa, ja que llevem la possibilitat de mirar el mòbil, i ja no hauràs d’estar pendent, sense voler-lo, de si t’arriba alguna notificació.
N: i si menges tu sola o tu només, pots centrar-te en el menjar, que a vegades ens plantem davant de la tele o amb el mòbil a la mà i no som conscients ni de la quantitat que mengem, perquè estem centrant la nostra atenció en altres coses.
L: quan portem molts dies fent-ho, el nostre cervell aprèn l’hàbit, i sap que aquest moment és el moment de desconnectar de les tecnologies.
Recorda que, si necessites ajuda per a gestionar la teva relació amb les noves tecnologies, sospites que puguis estar desenvolupant una addicció o el teu fill o filla, nebot o mare pugui estar sofrint-la, pots buscar ajuda professional. A Itae psicologia estarem encantats d’atendre’t.
I en la secció de recomanacions d’avui us porto una sèrie, podria recomanar-vos absolutament tots els capítols d’aquesta sèrie, es diu black mirror, segur que molts la coneixeu, però m’agradaria centrar-me en un capitulo es diu “caiguda en picat” és el capítol 1 de la tercera temporada.
Buscant informació per a poder dir-vos exactament el capítol i la temporada, m’he trobat amb la notícia que en xinesa s’està intentant implantar el sistema que apareix en el capítol. M’he quedat a quadres.
Us compto. En aquest capitulo es descriu una societat en la qual les xarxes socials s’han integrat tant, que existeix una aplicació amb la qual puntuar a les persones, en absolutament tot i d’aquesta puntuació depèn el teu estatus social, fins a tal punt que perquè et donin préstecs o puguis adquirir un habitatge necessites tenir una certa puntuació.
És un capítol boníssim que fa fins a por i que et fa reflexionar sobre l’ús que estem fent d’internet i de les xarxes socials.
Súper recomenat.
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos, si t’ha agradat aquest episodi, dona-li a LIKE i comparteix-los en xarxes socials, recorda que si necessites atenció individualitzada ja sigui presencial o en línia, estem a la teva disposició en itaepsicologia.com.
Fins al pròxim episodi, una abraçada.
També pots gaudir de tots nostres podcast en la teva plataforma favorita:
