Amistats Tòxiques
L’amistat és una relació d’afecte recíproc entre dues persones que no pertanyen a la mateixa família; els veritables amics no es jutgen i romanen a través del temps. L’amistat implica confiança, honradesa, complicitat, saber acceptar els defectes i qualitats de l’altra persona, saber escoltar… és una comprensió sense necessitat de parlar, és poder compartir les alegries, les penes, les llàgrimes, els dubtes…sense sentir-se ni jutjat ni envejat.
Una amistat hauria de generar benestar, confiança, suport mutu, alegries…llavors, per què a vegades, quan quedem amb un supòsit amic o amiga en estar amb ell o ella o després de veure’l/a, ens fa sentir malament? Possiblement estem davant una relació d’amistat no sana. Una amistat tòxica és aquella que senzillament no només no aporta res positiu sinó que invariablement genera malestar; aquest malestar a vegades és evident i altres vegades pot ser subtil, i encara que sigui d’una manera o una altra, va minant a la persona.
Què caracteritza a una amistat tòxica? Una amistat tòxica és aquella que, des de la hipocresia, posa bona cara per davant i critica fins a la sacietat a tothom per darrere (incloent-te a tu!). És aquella que s’alegra internament dels teus fracassos (i li costa ocultar-ho!) i minimitza tot el possible els teus assoliments (ja que li fan ràbia o enveja i els veu com a amenaces).
Per contra, quan és ell o ella el que ha aconseguit assoliments, s’encarrega a consciència que tothom ho sàpiga i ho valori…i si no és així, ho reclama! Quan necessitis del seu suport a penes el tindràs i en els moments feliços estarà sempre que pugui guanyar cert reconeixement. A més, la persona tòxica també manifestarà una manera rígida de veure les coses. D’aquesta forma, el control i la raó estan per sobre de tot. Sempre voldrà tenir la veritat absoluta: mai et reconeixerà que pugui estar equivocat o equivocada i tindrà l’habilitat de “girar la truita” perquè siguis tu el que ha errat i sigui ell o ella el damnificat. Des de la perspectiva tòxica, si la teva estima baixa, la seva estima puja.
Acudint a la classificació de persones tòxiques que fa Stamateas en el seu llibre “Persones Tòxiques”, exposem un resum perquè pugueu identificar a les persones tòxiques de la vostra vida:
- El fica culpes: Fan que et sentis culpable, amb l’objectiu ocult de passar-te la responsabilitat sobre el que ha passat i no reconèixer els seus possibles errors. Aquest tipus de gent tòxica sempre trasllada un missatge: “Tu em fas ser així”, “hi ha altres maneres de fer les coses”.
- Envejós: Sempre tracta de buscar aliats criticant en obert als altres. Tendeix a criticar allò que sent que pugui amenacen el seu benestar.
- El descalificador: El seu objectiu és controlar la teva autoestima, fer-te sentir poca cosa davant els altres perquè ell o ella pugui brillar i ser el centre d’atenció.
- Agressiu verbal: Els crits, les contestacions agressives i fora de lloc són les seves armes per a fer a l’altra persona sentir-se incapaç, feble i insegura. El seu objectiu és despertar por al seu voltant per a ser respectat.
- El psicòpata: Mostren una imatge que no es correspon amb el seu interior. Són els teus ‘amics’ mentre ets útil per a aconseguir els seus propòsits. Una vegada aconseguits et rebutgen. Sempre s’ofenen per tot i parlen mal de tot el món. Es mostren incapaços de detectar el sofriment humà, manquen d’una empatia mínima.
- El xafarder: Aquest tipus de persona difon rumors de manera constant per a menyscabar la teva imatge. Busca notorietat i fer aliats.
- El queixós: Es lamenta tot el temps. És dependent i espera al fet que l’altre resolgui els seus problemes. Té una ment tancada, dubte de tot i no tenen metes. El queixós és tòxic per a si mateix i per als altres.
Si identifiques que alguna de les persones que freqüentes t’és tòxica (i diem “t’és” perquè aquell o aquella que per a tu és tòxic/a, per a una altra persona podrà no ser-ho), qüestiona si desitges mantenir-la en la teva vida. Et continua aportant alguna cosa? Si revises i et dónes comptes que en realitat només t’aporta negativitat, potser és hora de tallar llaços. Si és una persona que has de freqüentar amb freqüència per les circumstàncies (perquè per exemple treballa amb tu o fins i tot forma part de la teva família), mantingues una distància prudent suficient com perquè no et dolgui.
La vida és massa curta per a malgastar temps en persones que et fan sentir malament. No et lliguis a qui no s’alegri dels teus èxits: per sort, els amics es trien. Dedica el teu temps i els teus esforços a les persones que valguin la pena, que t’aportin alguna cosa i als quals puguis aportar i que facin que la teva vida sigui millor.
