Ansietat Anticipatòria: La inutilitat del sofriment
Estàs passant una tranquil·la tarda a casa, veient una pel·lícula. De sobte, recordes que demà has de fer una presentació en el treball. En aquest moment, notes com se t’asseca la boca, el teu cor s’accelera, sents un nus en l’estómac, comences a suar, i fins i tot sembla que et falta l’aire.
En principi, la situació exposada sembla il·lògica perquè encara no hem enfrontat la situació que ens causa angoixa, però el nostre cervell es comporta com si ja estiguéssim immersos en ella, i a tots en major o menor mesura ens ha passat. És el que es denomina ANSIETAT ANTICIPATÒRIA. Pot succeir en anticipar infinitat de situacions, depèn de la persona: entrevistes de treball, parlar en públic, fer un examen, anar al dentista, acudir a festes, parlar amb algú important per a nosaltres, etc.
La persona, al saber que ha d’enfrontar una situació temuda, percep l’amenaça i de manera reactiva apareixen pensaments catastròfics i irracionals (“no seré capaç de fer-ho”, “em posaré en evidència”, etc.). Així mateix, i com si d’una reacció en cadena es tractés, s’activen els símptomes físics de l’ansietat (palpitacions, marejos, tremolor, opressió en l’estómac, nàusees, vòmits, diarrea, etc.). Tant els símptomes físics com els pensaments són senyal que estem anticipant.
Quan s’anticipa una situació temuda i apareixen els símptomes descrits, la persona, amb l’objectiu de reduir el nivell d’angoixa, sol reaccionar de les següents maneres:
- Evitar: “Millor no vaig a la reunió d’antics alumnes”
Cancel·lem un esdeveniment social, una entrevista de treball, etc. Evitar és el pitjor enemic per a superar l’ansietat, sigui del tipus que sigui. Quan evites una situació, en un primer moment t’asseguis alleujat –ja no has de passar per això-, encara que realment la teva por a la situació no desapareix, sinó que es manté i s’incrementa, ja que no et dónes l’oportunitat de demostrar-te que ets capaç de fer-ho. Quant més evitis una situació, més amenaçadora et semblarà, més raó li estaràs fent a la teva por i menys confiança estaràs dipositant en els teus recursos.
- Postergar: “ja cridaré al client demà” o “ja parlaré amb el cap quan tingui suficient temps per a atendre’m”. Demorem allò que temem afrontar tampoc és la solució perquè només prolonguem el sofriment i els símptomes de l’anticipació.
- Afrontant de manera incòmoda: habitualment no es pot evitar o demorar per sempre la “tasca” que s’anticipa, i per tant, tard o d’hora s’ha d’afrontar, però s’ha demorat tant, que els pensaments catastròfics i els símptomes són tan intensos que la persona s’exposa però amb un elevat nivell d’angoixa. Això també perjudica el resultat de la tasca, ja que l’ansietat repercuteix negativament en l’execució (s’obliden coses, és difícil expressar-se, no es troben les paraules adequades, etc.).
- Afrontar i exposar-te, a les situacions que et generen ansietat t’ajudarà al fet que adquireixis major seguretat personal, major confiança en tu mateix i al fet que no deleguis aquelles responsabilitats que només et corresponen a tu. Comprovaràs que ets capaç d’enfrontar-te a les teves pors. El més important és marcar-se objectius, afrontant les situacions de manera progressiva i realista.
Algunes pautes que poden ser d’utilitat per a afrontar i exposar-te a la situació:
- Visualitza la situació temuda de manera positiva, imaginant que t’enfrontes a ella de manera satisfactòria, amb seguretat, tranquil·litat i eficiència.
- Controla la respiració abans i durant l’exposició. Això t’ajudarà a normalitzar els símptomes físics de l’ansietat (palpitacions, sensació d’ofec, inquietud interna, etc.)
- Per al pensament negatiu que anticipa les “catàstrofes” que ocorreran si t’exposes a la situació. La distracció et pot resultar molt útil hores abans de l’afrontament de la situació temuda, per a mantenir la ment “ocupada” en altres temes que no et generin tanta ansietat.
- Cuida el teu llenguatge no verbal: durant l’afrontament a la situació temuda, mantingues una postura ferma que denoti seguretat. És un missatge que t’envies a tu mateix de força i tranquil·litat.
En alguns casos l’ansietat anticipatòria és tan incapacitant que pot resultar complicat atrevir-se a aquest afrontament. En aquests casos, el més adequat és realitzar un tractament psicològic per a identificar quines situacions t’angoixen, quin motiu t’ha portat a això, generar un adequat pla d’acció, i procedir a una exposició, guiada per un terapeuta especialitzat en ansietat.
T’ha ocorregut alguna vegada? Existeix alguna situació que temes i anticipes el que succeirà? Has evitat alguna situació per aquest tipus de por?
