L’autoestima és el grau d’acceptació de nosaltres mateixos, i està basada en la combinació de la informació objectiva sobre un mateix i l’avaluació subjectiva d’aquesta informació.
Durant els primers anys de vida poden ocórrer situacions que redueixen l’autoestima, fins i tot amb pares que són acurats i dedicats. Els pares han d’ensenyar als nens i adolescents a no actuar de forma incorrecta. No obstant això, en dir-los que han fet alguna cosa malament, es corre el risc que sentin que són dolents. Per això, és molt important saber com transmetre el missatge per a poder educar-los sense danyar la seva autoestima.
Els professionals de la Psicologia considerem l’alta autoestima com un factor molt important en l’evolució dels petits. Els nens i adolescents amb una alta autoestima, es troben més motivats per a aprendre i evolucionen millor, tenen una major tolerància a la frustració i són més segurs de si mateixos.
És molt important realitzar una exhaustiva avaluació, entrevistant els pares i als professors, conjuntament amb l’exploració al nen i/o adolescent.
El tractament psicològic comporta un treball terapèutic que abastaria les següents línies generals: