Com adaptar-se als canvis? Entrevista a l’equip d’Itae Psicologia
Entendre l’ansietat, angoixa o depressió que sentim enfront del canvi.
Tot canvi implica incertesa i ens genera ansietat. Al llarg de la vida, ens trobem amb multitud de canvis, alguns d’ells voluntaris i altres involuntaris. L’ansietat que ens generen els canvis pot arribar a sumir-nos en un nivell d’angoixa tan elevat que ens paralitzi i ens faci sentir realment malament.
PREGUNTA: Milions d’aturats, jubilacions anticipades, expropiacions d’habitatges, empreses que tanquen, bancs que no donen crèdits, hipoteques impagables, fons de pensions que desapareixen, davant aquesta situació qui no es deprimeix o angoixa fins a límits paralitzants?
RESPOSTA: Sí, és cert que en l’actualitat estem subjectes a un sense fi de canvis que, directa o indirectament ens afecten i això sense considerar les coses que ja ens angoixaven anteriorment. Una situació de crisi, afavoreix la potenciació de patologies ansioses, la qual cosa és molt contraproduent, ja que és impossible afrontar canvis des de la tristesa o l’ansietat.
Segons el ministre de sanitat britànic, Sr. Alan Johnson, l’actual crisi econòmica és tan greu que portarà a molta gent a l’ansietat i a la depressió.
P: Què podem fer? Com sortim d’aquesta situació?
R: No és fàcil, sincerament. Sobretot perquè tenim poc o nul control sobre la situació actual. Solucionar la crisi no depèn de nosaltres, per més que ens obstinem, almenys a curt termini; el que sí que hem d’intentar és mantenir el control sobre nosaltres mateixos. És important que ens preocupem de la nostra salut mental i física, per a poder així afrontar aquesta situació amb les màximes possibilitats d’èxit.
En moltes ocasions, no és possible canviar la situació que ens preocupa. Però si podem canviar nosaltres.
P: Sí, però Com podem o hem d’actuar?
R: Si ens veiem sobrepassats física i emocionalment, haurem d’acudir a un especialista al més aviat possible, ja que cal evitar que aquesta situació s’agreugi. Un especialista ens pot ensenyar com gestionar les nostres emocions, com treballar sobre els nostres símptomes físics i com gestionar els pensaments distorsionats i les conductes evitatives que podem haver començat a desenvolupar.
Principals factors generadors d’ansietat i estrès:
- Acomiadament del treball/canvio de treball, tancament d’empresa.
- Trobar parella/casar-se/separar-se.
- Problemes econòmics greus.
- Trasllado/mudar-se: motius familiars o laborals.
- Dificultat per a quedar-se embarassada.
- Naixement d’un fill.
- Defunció d’un familiar.
- Coneixement d’una malaltia i les seves conseqüències a llarg termini.
- Anar a viure a l’estranger.
P: Com podem saber que estem davant d’un problema mèdic, vinculat a l’ansietat, a l’estrès o la depressió?
R: Quan a causa de les pors i preocupacions, es comencen a notar una sèrie de símptomes físics, quan la majoria dels pensaments són catastrofistes i circulen de forma permanent en la problemàtica i no en la solució. També quan hi ha una sensació de falta d’energia, sensació permanent de tristesa o desesperació. A nivell genèric, quan tots aquests símptomes limiten la realització de les activitats que abans es feien amb normalitat.
Alguns símptomes d’ansietat, estrès i depressió:
- Dificultat per a respirar.
- Marejos.
- Tensió, inquietud, palpitacions.
- Insomni.
- Temors desproporcionats sense causa que els justifiqui.
- Conductes repetitives i rituals.
- Incapacitat per a allunyar-se de casa.
- Bloqueig mental.
- Falta de concentració i/o sensació de pèrdua de memòria.
- Falta d’energia.
- Tristesa permanent.
- Atacs sobtats i inesperats de por a morir o a perdre el control.
- Incapacitat per a romandre en llocs tancats o concorreguts.
- Timidesa excessiva.
- Incapacitat per a relacionar-se socialment.
- Increment de la ira.
- Temor a sofrir malalties.
- Dificultat per a relaxar-se.
P: Què fem en el cas que la preocupació ens superi?
R: Cal posar-se en mans d’un professional especialitzat en aquestes patologies. Quan les dificultats sobrepassen segons que nivells i aconsegueixen el físic, el pensament i les conductes diàries, no podrem fer-lo sols, necessitarem demanar ajuda i no esperar que es compliqui més la simptomatologia. Al contrari que la grip, que és virulenta al principi i després baixa d’intensitat, l’estrès, l’ansietat i la depressió, s’inicien lleument i es compliquen i cronifiquen conforme avança el temps, si no actuem terapèuticament.
Hem d’aprendre noves estratègies per a relacionar-nos amb aquesta nova etapa de la nostra vida.
P: Quin tipus de tractament és l’adequat?
R: El millor tractament és el que segueix la teràpia cognitiu conductual és la que ha obtingut millors resultats clínics. A través d’aquest enfocament, es practiquen tècniques de gestió i modificació del pensament distorsionat, es treballa sobre el maneig eficaç dels símptomes físics, i en funció de les conductes evitatives i/o de seguretat que s’estiguin realitzant, s’elabora un pla personalitzat per a la modificació d’aquestes. En alguns casos, serà necessària la intervenció paral·lela d’un psiquiatre.
Generar capacitat de resiliència serà una eina clau.
P: A què ens referim quan parlem de resiliència?
R: En psicologia el terme resiliència es refereix a la capacitat de les persones per a sobreposar-se a les dificultats. Una resiliència adequada, implica adaptar-se de forma eficaç als contratemps o, fins i tot resultar enfortit per aquests.
P: Per a acabar ens podrien indicar breument alguna pauta de com podem disminuir les preocupacions que ens turmenten.
R: Hem de partir de la premissa que cada persona és un món i no serveixen les generalitzacions. Per a gestionar la nostra problemàtica, el primer és acceptar que necessitem ajuda d’un professional i després posar-nos a treballar amb ell: definir les nostres preocupacions, analitzar-les, treballar-les i resoldre-les. És important compartir les nostres emocions i no quedar-nos-les dins. L’ingredient principal de tot canvi és el propi individu i el compromís per a canviar.
Tots necessitem ajuda de tant en tant i reconèixer-ho és un acte de gran valentia.
