Com afrontar la volta al treball sense estrès
L’inici de les vacances, suposa un gran alleujament. Comença un període de descans, d’oci, d’horaris anàrquics, d’activitats relaxants i plaents a l’aire lliure… En contrast, els mesos que hem deixat enrere han compromès la nostra resistència física i psíquica: la permanent sobrecàrrega de treball, la pressió jeràrquica, l’elevat nivell d’exigència que ens imposem i imposen, la insatisfacció laboral, l’escassa comunicació amb col·legues i superiors o la nostra pròpia percepció del treball, són algunes de les causes del tan nomenat “estrès laboral”.
El ritme actual de treball provoca una sensació de “acceleració del temps”. El dia consta de 24 hores i sembla que no basten per a complir amb els nostres objectius laborals i satisfer les nostres expectatives personals i familiars. Bolquem tots els nostres anhels en les vacances pel fet que, durant tot l’any, no ens dediquem el temps necessari: ens falta temps per a llegir, per a reflexionar, per a relacionar-nos amb amics i familiars, per a viatjar… La nostra prioritat és, en la majoria de casos, l’activitat laboral i no ens adonem que, per a protegir-nos dels efectes nocius de l’estrès, és important respectar aquests espais i activitats plaents de les quals ens privem.
El descans i gaudi que ens proporcionen “carreguen les nostres piles” i afavoreixen que tinguem punts de vista més optimistes. Però, no cal oblidar, que els factors que van originar l’estrès abans de les vacances, poden reaparèixer a la volta, fins i tot amb més força. Un sondeig realitzat al juliol de 2000 revelava que a la Unió Europea el 72% de les persones entrevistades patia estrès en el treball, l’11% havia tingut almenys una baixa per malaltia relacionada amb l’estrès laboral i el 56% pensava que l’estrès en el treball s’agreujaria en el futur.
Estrès positiu i negatiu
L’estrès és una resposta del nostre organisme que, si és proporcional a la seva causa (estressor) i es dóna de manera puntual, pot ajudar-nos a respondre amb major eficàcia a una situació (és el conegut com a estrès positiu). Els beneficis derivats d’un cert grau d’estrès (major eficàcia i energia, augment d’atenció…) poden convertir-se en seriosos trastorns físics i psíquics si aquest augmenta, es prolonga en el temps i no parem esment a les evidents alarmes que sentim (a nivell físic, mental i de conducta).
Canviar les circumstàncies externes, així com desenvolupar estratègies pròpies per a afrontar els estressors amb èxit, ens ajudarà a controlar les emocions negatives derivades de l’estrès.
Combatre l’estrès negatiu
Serà un bon exercici, per a acabar amb l’estrès, prendre’ns un temps de reflexió i peguntar-nos:
- Quines situacions em provoquen més estrès? (la sobrecàrrega de treball, l’excés de responsabilitat, la mala relació amb alguna persona, etc.)
- Quins pensaments tinc davant elles? (tipus “no seré capaç”, “sóc un inútil”, “no hi ha solució”, “no té sentit”, “si li dic que no, em rebutjarà i em sentiré culpable”, etc.)
- Quines emocions em provoquen aquests pensaments? (ansietat, ira, ràbia, tristesa, culpabilitat…)
- Com em comporto en conseqüència? (“tracte d’evitar situacions”, “fumo o com compulsivament”, “em prenc un tranquil·litzant”, “treball massa hores”, “evito activitats
plaents perquè no em vénen de gust o no em queda energia”, etc…) - Què obtinc d’aquest comportament? (“cada dia estic més irascible i fatigat”, “he agafat la baixa”, “els tranquil·litzants ja no em fan efecte”, “no li veig sentit a res”, “no surto d’això”, etc…). Respondre a aquestes qüestions ens aportarà lucidesa i podrem concloure si la resposta que estem donant és l’adequada o si, per contra, hem d’introduir canvis en la nostra forma de pensar i d’actuar.
