Com podem afrontar la separació de parella?
Ansietat davant el canvi vital
La separació de parella és un dels esdeveniments vitals que més estrès genera en la majoria de la població. Alguns estudis apunten que, després de la defunció d’un ser estimat, una separació és l’experiència vital que més malestar emocional pot generar.
Si a més, la parella té fills en comú, el procés no només implica la interrupció de la convivència en parella sinó també la de la convivència familiar. Fet que suposarà un major sofriment per a tots els membres que la integren.
Ansietat, tristesa, ira, culpa… són moltes i molt diverses les emocions que poden aflorar davant un procés de separació. La seva intensitat vindrà condicionada per diversos factors: l’existència o no de fills en comú, els motius de ruptura, la personalitat de cada persona, els sentiments cap a l’altre, les experiències viscudes en comú, les característiques que vagi a adoptar la ruptura (amistosa o judicial), entre altres factors.
No obstant això, com en totes les situacions generadores d’estrès, la clau està en com interpretem nosaltres el succeït. És a dir, amb quins recursos d’afrontament comptem i com els percebem en relació al canvi vital que s’aveïna.
«Les persones amb un bon suport social i la percepció de plenitud en altres àrees vitals (professional, intel·lectual, espiritual,….) superen millor la separació de parella.»
La nostra autoestima i personalitat (resultat de l’herència genètica, les experiències viscudes i la influència soci-familiar) condicionarà gran part de les reaccions emocionals que apareixeran després de la ruptura.
«Cada parella és individual i diferent de qualsevol altra ja que cadascun dels seus components és únic i irrepetible.»
Després d’una separació de parella se segueix un procés psicològic semblant al del duel, variant la seva intensitat en cada cas en particular. La separació suposa un canvi amb una influència vital molt àmplia (pot afectar les àrees emocional, familiar, social, econòmica,…).
«En parelles amb fills és important instaurar uns bons hàbits de comunicació. Continua sent important arribar a acords en el que concerneix l’educació.»
Consells per a afrontar la separació:
- Tracta de potenciar altres àrees vitals (realització professional, aficions).
- No t’infravaloris. Si durant aquest temps has depès de l’altra persona, ara és el moment de treure a relluir els teus recursos.
- Afavoreix el contacte social. En aquest moment et serà de gran ajuda comptar amb el suport de familiars i/o amics.
- Intenta veure la situació com una oportunitat per a aprendre i superar-te no com un fracàs. Mira cap endavant.
- Valora les possibilitats que t’obre la nova situació i tracta de no centrar-te només en allò que has perdut.
- Reserva algun espai del teu temps per a la solitud. Realitza alguna activitat en solitari i deixa fluir els teus pensaments (esport, bricolatge, jardineria…).
- Reprèn projectes personals que vas aparcar. Ara tindràs més temps per a tu. Aprofita-ho.
- No generalitzis. El fet que no hagi funcionat aquesta relació no significa que sempre vagi a ocórrer el mateix.
- Pren-te un temps per a assumir el que ha passat. No et posis objectius poc realistes (com trobar una nova parella al més aviat possible per a oblidar a l’anterior).
Si hi ha fills…
- Tracteu que la vostra decisió no comprometi les necessitats dels vostres fills: afecte, cures, atenció, suport i comprensió.
- Crear un clima de confiança, respecte i afecte entre vosaltres i amb ells.
- Digueu la veritat. Eviteu mentides («papà està de viatge», «mamà s’ha anat a treballar lluny», etc.). No generar falses expectatives.
- Informar l’escola del procés de separació.
- Informeu clarament dels canvis que succeiran: Amb qui viurà, quan veurà a papà i mamà, on viurà i altres canvis.
- Mantenir al màxim l’ESTABILITAT en la vida quotidiana (domicili, escola, entorn, horaris, hàbits i altres).
- Respecteu els ACORDS presos, relatius a les rutines dels nens (recollida en el col·legi, dies de visita, etc.) perquè sigui el més previsible possible per a ells. Això els donarà més SEGURETAT.
- No parlar mal de l’altra figura parental. Per a ells tots dos sou «el més important».
- No ficar als nens enmig de les disputes. Aquestes les heu de resoldre entre vosaltres.
- No utilitzar als fills en benefici propi o per a perjudicar el contrari.
- No cedir al xantatge dels fills per a mitigar la vostra sensació de culpabilitat.
- Assegureu-los que no tenen la culpa, ni responsabilitat pel que ha ocorregut; feu-los saber que els continueu volent i que el motiu de la separació no són ells.
