Comprar: necessitat, plaer o addicció?
Més enllà de la necessitat que pot suposar, Qui no ha tingut l’impuls irrefrenable de comprar sense mesura? Qui més i qui menys, ha experimentat alguna vegada la sensació de gratificació després de comprar coses que, en moltes ocasions, ni tan sols necessitem. A vegades, simplement ho fem per plaer, o com recompensa o, fins i tot, per a animar-nos quan ens trobem en un estat baix d’ànim. Aquests comportaments arriben a ser un problema quan passen de ser un fet esporàdic a ser un hàbit. Quan ens trobem davant aquesta situació, parlem de compradors compulsius.
La oniomanía o la compra compulsiva, la realitzen aquelles persones que manquen d’autocontrol en l’acte de comprar. És freqüent veure en els armaris dels compradors compulsius excessiva acumulació de roba, peces molt similars, articles de roba amb l’etiqueta penjant, etc… Dita activitat la realitzen per a afrontar els seus problemes o les situacions conflictives que puguin estar vivint. És un fals “remei” a les seves necessitats no cobertes. El comprador compulsiu troba alleujament en l’acte de comprar i sent que les seves preocupacions desapareixen per moments. En certa manera, actua com a calmant immediat de la seva ansietat o malestar. Si bé és cert que a curt termini pot atenuar aquest malestar, a mitjà termini, quan pren consciència de les conseqüències que suposa (especialment les conseqüències econòmiques) apareix un gran sentiment de culpa, que retroalimenta el malestar inicial. Quan això succeeix, estem davant un cercle viciós del qual és difícil sortir sense un tractament adequat.
Els compradors compulsius solen utilitzar les targetes de crèdit com a forma de pagament, amb el que tendeixen a perdre el control sobre les seves despeses. Així doncs, les conseqüències poden ser greus a nivell econòmic, acumulant grans deutes i quedant-se sense diners. No obstant això, quan s’adonen del que han gastat, se senten malament i solen alleujar el seu malestar comprant de nou.
Però, aquesta addicció no només té conseqüències a nivell econòmic, sinó que també pot tenir-les en l’àmbit de parella (divorci), familiar (abandó de la família), i social (conflictes); situacions que, totes elles, generen frustració i malestar pel que poden promoure novament la compra compulsiva.
Cal dir que, no podem establir un únic perfil del comprador compulsiu, ja que existeixen diversos factors que predisposen a això. Així i tot, les característiques més freqüents dels compradors compulsius, solen ser: homes o dones (amb una major afectació en les dones), amb una mitjana d’edat de 30 a 40 anys, amb baixa autoestima, amb falta de seguretat, amb dificultat en el control dels impulsos, amb símptomes d’ansietat i/o depressió i sentiments de buit.
Encara que el millor tractament ha de realitzar-se dins d’una consulta, us donem uns quants consells pràctics orientats a la prevenció. Si penses que pots estar comprant de manera compulsiva:
– Identifica aquelles situacions o estats d’ànim que et generen l’impuls d’anar a comprar.
- No surtis a comprar quan et sentis ansiós/a.
- Quan vagis a comprar, realitza una llista prèvia amb el que vols adquirir.
- Fixa una quantitat a gastar i porta els diners en efectiu.
- No miris més que el que hagis de comprar.
- No compris per catàleg o Internet.
- Intenta anar a comprar acompanyat/a.
- Introdueix noves rutines que puguin substituir el temps de compra.
- Busca ajuda professional en cas que no puguis resoldre-ho per tu mateix/a.
Comparteix la teva opinió i/o experiències amb nosaltres en Xarxes Socials
Facebook: https://www.facebook.com/itaepsicologia/
Instagram: https://www.instagram.com/itaepsicologia/
- Generalment has de controlar els teus impulsos de comprar?
- Generalment compres coses que no necessites?
- En rebaixes, compres més de l’habitual?
- Tens articles/productes nous sense usar a casa?
- Elabores i segueixes un pressupost adaptat a les teves possibilitats?
