La conceptualització inicial del DCL fa referència a un estat intermedi i transicional, encara que no sempre, entre l’envelliment normal i la demència.
El DCL s’ha convertit en un model descriptiu per a aquelles persones que si bé no compleixen criteris per al diagnòstic de demència si tenen un alt risc futur. Les persones que reben el diagnòstic de DCL presenten una probabilitat major de patir una demència que aquelles persones amb un funcionament cognitiu típic de la seva edat.
En la nostra Unitat clínica de Neuropsicologia realitzem una exhaustiva avaluació neuropsicològica amb l’objectiu d’identificar, descriure i quantificar els dèficits cognitius, les alteracions conductuals i emocionals, per a així proporcionar un programa de rehabilitació adequat a les necessitats de cada cas particular.