Una de les moltes coses que el nen/a ha d’aprendre durant el seu desenvolupament, és el control dels esfínters,és a dir, la capacitat d’orinar i defecar voluntàriament en el moment apropiat i en el lloc correcte. En les dificultats del control d’esfínters, podem parlar de la enuresi; el cas que es tracti de l’emissió involuntària d’orina pel dia, a la nit, o en els dos moments, més enllà dels quatre anys. Quan es tracta de l’emissió involuntària de femta pel dia, a la nit o en els dos moments, més enllà dels quatre anys, parlarem de encopresi.
El control d’esfínters no només està relacionat amb el nivell maduratiu, sinó també amb l’aspecte emocional, hi ha molts nens i nenes que després d’haver fet l’aprenentatge del control d’esfínters fan una reculada, i en la majoria de les ocasions aquest, està unit a alguna cosa que els ha succeït.
És molt important realitzar una correcta avaluació i un adequat diagnòstic diferencial de cada etapa de desenvolupament. Com a edat orientativa, podem parlar que als quatre anys aproximadament hauria d’existir aquest control (de dia i de nit), però sempre hem de tenir en compte que cada nen/a té el seu ritme.
Quan arribat l’edat adequada no s’hagi aconseguit, o bé sí s’hagi aconseguit durant més de sis mesos i després tornin aquestes dificultats, és necessari fer una avaluació per a saber què i per què està passant.
El tractament psicològic comporta un treball terapèutic que abastaria les següents línies generals: