Duel, el dolor de la perduda
La mort és un tema gairebé prohibit, creiem que estarem sempre i que els nostres sers estimats estaran aquí també eternament. Però en el fons sabem que no és així, la pregunta aquesta en com afrontem la mort i la perduda. El procés psicològic conseqüència de la mort o desaparició d’una persona significativa se’l denomina Duel (també pot ser causat per la perduda d’un objecte o una situació). Aquesta reacció psicològica no només té components emocionals, sinó també fisiològics i socials.
El duel no pot ser considerat com un trastorn sinó com un procés natural que acompanya a tota pèrdua.
El duel es manifesta en una sèrie de:
- Sentiments: Se sol experimentar tristesa, ràbia, irritabilitat, culpa, ansietat, o sentiments de solitud. També es pot sentir cansament, indefensió, xoc, anhel i fins i tot alleujament.
- Sensacions físiques: Com ja sabem la ment i el cos sempre estan units i si el nostre ésser aquesta dolgut el nostre cos es ressent. Pot sentir molèsties gàstriques, dificultats per a empassar o articular, hipersensibilitat al soroll, sensació de falta d’aire, feblesa muscular, pèrdua d’energia, sequedat de boca i trastorns del somni.
- Cognicions: Una altra esfera que es repercuteix és el pensament se sol sentir incredulitat, confusió i preocupacions. A més, poden aparèixer dificultats de memòria, atenció i concentració.
- Conductes: Davant la perduda poden aparèixer canvis de comportament, en l’alimentació i l’apetit, menjant molt o poc. També poden sorgir alteracions del somni o malsons. A vegades davant el duel, es decideix abandonar les relacions socials, es comença a evitar llocs o situacions, per contra també es pot començar a visitar llocs significatius o atresorar objectes relacionats amb el desaparegut. És molt característic l’aparició de sospirs, inquietud, *hiperalerta, i plor.
El duel es caracteritza per ser un procés i per això es parla de ”Les cinc Fases d’un Duel”, les quals són:
- LA FASE DE NEGACIÓ: Aquesta primera barrera defensiva ho porta a dir i sentir: no vull, no pot ser, ha de ser un error. La persona es convenç que hi ha hagut una equivocació. La negació és un veritable intent d’esmorteir l’efecte del primer impacte de la perduda.
- LA FASE DE NEGOCIACIÓ: La negociació és la següent conducta defensiva que tracta d’evitar l’inacceptable; un intent de barata que pretén la restitució a canvi de bona conducta. La gran majoria d’aquests pactes són secrets i només els qui els fan tenen consciència d’això.
- LA FASE DE DEPRESSIÓ: La depressió sol apareix amb sentiments d’angoixa i idees circulars i negatives. El particular en aquest cas és que aquestes idees no són només la causa de la depressió sinó també i sobretot la seva conseqüència. La depressió és més aviat el resultat de la consciència del ja perdut. És la fase del duel on més s’embussen les persones.
- LA FASE DE LA IRA: Quan la persona veu per fi la realitat, intenta encara rebel·lar-se contra ella, i llavors les seves preguntes i sentiments canvien. Neixen altres preguntes: perquè jo, perquè ara, no és just, i apareix l’enuig amb la vida, amb Déu i amb el món.
- LA FASE D’ACCEPTACIÓ: L’acceptació solament apareix quan la persona ha pogut elaborar la seva ansietat i la seva còlera, ha resolt els seus assumptes incomplets i ha pogut abandonar la postura acte discapacitada davant la depressió, a aquesta etapa s’arriba gairebé sempre molt feble i cansat. Això es deu a l’esforç de renunciar a una realitat que ja no és possible. Ara, com a regla general, un prefereix estar sol, preparant-se per al seu futur, i fer avaluació sobre el balanç de la seva vida; una experiència que sempre és personal i privada. Les persones que arriben amb pau a aquesta etapa d’acceptació.
Cal tenir en compte que es necessita temps per a assumir la pèrdua, la persona ha d’entendre que és alguna cosa que no tornarà. És necessari expressar els sentiments, per a això és necessari tenir una xarxa de suport social, pot ser la família, amics o parella. La nostra forma de portar el duel ha de ser respectada, ningú ha de dir, que aquesta mal i que no. El duel pot ser portat de diferents maneres. Hem de tenir clar que s’hagi anat no vol dir que s’hagi d’oblidar, cal recordar a la persona, assumint que s’ha de continuar vivint, potser un punt difícil ja que aquesta perduda marca un abans i un després en la línia de la vida. És convenient tenir dades de com ha ocorregut, saber un com pot ser molt tranquil·litzador i pot arribar a donar certa pau. Igual que acudir a les celebracions i manifestacions relacionades amb la mort.
Quan parlem de duel, hem de saber que estem parlant d’una ferida en el nostre ésser que es fa quan algú desapareix, una ferida feta amb solitud, por i tristesa. Una ferida que cicatritzarà però que deixarà marca, es curarà però haurem d’aprendre a viure amb aquesta petjada. La millor forma de curar-la sàrria amb amor, esperança i comprensió.
