esca Barcelona: 93 206 51 51 Madrid: 91 591 33 05 Gerona: 97 241 72 45
info@itaepsicologia.com Lunes - Viernes 9:00 - 21:00

Efectes de la sobre protecció infantil en la vida adulta

Creus que has estat un nen sobreprotegit? Quines conseqüències ha tingut això en la teva vida?

Alejandro és fill únic i va perdre al seu pare quan tenia a penes uns mesos de vida, per la qual cosa va créixer només amb la seva mare. La seva mare, després d’enviduar, va sentir la necessitat d’impedir que a Alejandro li passés alguna cosa, perquè creia que no ho suportaria. D’altra banda, també se sentia apesarada per pensar que el seu fill creixeria sense el seu pare, per la qual cosa es va esforçar per suplir aquesta manca. Això va fer que la seva mare es dediqués “en cos i ànima” a ell, la qual cosa es tradueix que sempre li fes el llit i recollís les seves joguines i els seus deures, que impedís que al parc jugués a jocs “arriscats”, que li acompanyés i li recollís del col·legi àdhuc sent ja major, entre altres coses… 

Actualment, Alejandro és un home de 31 anys que acudeix a la nostra consulta perquè des de fa alguns mesos presenta crisis d’ansietat i dificultats per a afrontar certes situacions quotidianes: conduir, viatjar i envoltar-se de gent. És un noi una mica tímid, perfeccionista, molt autoexigent i una mica poregós. Només ha tingut una relació de parella, que va durar pocs mesos. I treballa com a programador informàtic en una consultaria, mantenint el mateix càrrec des de fa molts anys.

La sobreprotecció es defineix com un acte de cura excessiva. L’acte de protecció sol ser normal, natural, instintiu i necessari; qui no ha corregut alguna vegada per a apartar a un nen que es dirigeix cap a un pas de vianants? El perillós, és quan aquest tipus d’actituds es repeteixen davant qualsevol activitat que realitza el nen.

Per què existeixen pares sobreprotectors?

En el cas d’Alejandro, la sobreprotecció que exerceix la seva mare ve per les pors d’ella i la seva tendència a la preocupació excessiva. D’una banda, va sofrir molt amb la mort del seu marit i té por a passar per una cosa semblant, per la qual cosa necessita evitar riscos al seu fill i mantenir-ho en una bombolla. I d’altra banda, complaure-li li fa sentir-se menys trist per veure-li créixer sense un pare. En altres casos, les causes són més simples. Hi ha pares que no tenen clar fins a on se li pot exigir a un nen i els fomenten conductes més infantils del que els corresponen. Altres pares, els fan les tasques als seus fills per comoditat, perquè així acaben abans. I uns altres els fan la vida més fàcil per a evitar enfrontaments i situacions complicades. Com veiem, en molts casos, la sobreprotecció pot ser una forma disfressada d’autoritarisme, atès que el nen acaba responent a les necessitats dels pares, que prevalen per sobre de les del propi nen. Per exemple, la mare d’Alejandro va obviar la necessitat d’ajudar el seu fill a ser autònom i va donar prioritat a la necessitat d’ella de tenir-ho tot baix control i de pal·liar la seva tristesa. Per tant, després de la idea d’amor i protecció, pot existir moltes vegades aquest joc de necessitats i interessos.

Quines conseqüències té la sobreprotecció en l’edat adulta?
  • Sentiments d’inutilitat i dependència: si en lloc de suggerir i guiar, optem per donar-ho tot solucionat, supervisar en excés o imposar, no permetrem que el nen desenvolupi adequadament les seves habilitats i capacitats, per la qual cosa quan sigui adult, és probable que apareguin sentiments d’inutilitat i dependència, que poden afavorir que l’autoestima sigui baixa i no tingui seguretat en si mateix, i per tant, que es desenvolupi una excessiva timidesa i falta d’habilitats socials.
  • Pors i conductes evitatives: l’adult, fruit de la seva inseguretat i el seu sentiment d’incapacitat, presentarà por davant situacions quotidianes que en realitat no suposen un perill, perdent moltes oportunitats per la seva tendència a no enfrontar-se als problemes ni a assumir responsabilitats.
  • Deixar-se manipular, poca iniciativa, passivitat: tindrà més facilitat per a deixar-se portar per l’ambient que li envolta i per les decisions dels altres, tendint a tenir una actitud més passiva, en lloc de prendre la iniciativa i decidir per ell mateix el que li convé o el que desitja. A la llarga, això també pot portar-li a un desinterès per les persones i les relacions socials.
  • D’altra banda, l’haver crescut amb escassos límits educacionals i obtenint fàcilment tot el que s’ha desitjat, pot implicar que en l’edat adulta no se sàpiga donar valor a les coses ni es toleri la frustració, apareixent conductes una mica egocèntriques i poc empàtiques.

Tot això, com en el cas d’Alejandro, pot ser un factor que, sumat a uns altres, pot ajudar a donar lloc a trastorns psicològics.

En lloc de sobreprotegir, l’ideal seria…
  • Deixar que el nen viva dificultats i problemes, perquè aprengui a trobar solucions per si mateix. Si li costa lligar-se els cordons de les sabates, no li farem un favor lligant-los-hi nosaltres, és millor que li guiem i que li deixem que assagi, perquè acabi comprovant que és capaç d’aprendre’l i fer-ho per si mateix.
  • Tractar-li d’acord a la seva edat. Si té l’edat adequada per a menjar només, dormir només, ajudar en les tasques domèstiques, anar només al col·legi, hem de començar a deixar que ho faci.
  • No pretendre supervisar, ni vigilar o controlar tot el que fa el nen, se li ha de deixar un marge i un espai propi. No podem pretendre saber exactament què fa en el col·legi, a què juga amb els seus amics, amb qui surt, a on va, etc.
  • És necessari posar límits clars a casa i donar-li responsabilitats domèstiques al nen. No se li ha de donar tot el que demani ni estalviar-li sacrificis, ja que és més sa que aprengui que les coses requereixen un esforç i que experimenti la satisfacció de la recompensa per haver estat capaç de fer-les.

Si ja és massa tarda i ara ens trobem amb el problema d’adults, una teràpia psicològica és efectiva per a aprender estrategias para el cambio.

Alvaro Cuesta
Alvaro Cuesta
11:34 25 Apr 19
18 años trabajando en la misma empresa y de repente me despidieron, porque necesitaban reducir la plantilla a la mitad…. Me quedé como muerto no encontraba salida ni sentido a nada, en Itae Psicología me ayudaron a volver a ser el que siempre había sido y ahora estoy en un nuevo trabajo con un gran proyecto por delante. Lo recomiendo a todo el mundo que en algún momento de su vida necesite ayuda y acompañamiento por un gran equipo de profesionales
Lucia Marquez
Lucia Marquez
12:39 04 Apr 19
Mi divorcio me brindó una crisis de ansiedad, tuve que pedir ayuda en Itae Psicología para poder afrontar mi nueva situación y poder seguir adelante, gracias por ayudarme en ese momento tan difícil para mí, hoy ya llevo una vida completamente normal. Un equipo de grandes profesionales
Laura Lopez
Laura Lopez
00:41 05 Mar 19
De repente me encontré sola después de que mi marido de 20 años de matrimonio me dejara de la noche a la mañana. Gracias a mi Dra y al centro por ayudarme a salir del estado de shock que entré , por reconducirme en el día a día y poder aceptar mi situación, gracias a ellos estoy genial. Solo puedo decir gracias por estar en mi camino.
Edoardo Lorenzo Corda
Edoardo Lorenzo Corda
14:05 25 Feb 19
Me encontraba desmotivado en todo lo que hacía y no encontraba sentido a mi día a día, acudí a la primera visita gratuita en Itae Psicología y allí mediante una evaluación me diagnosticaron depresión, me recondujeron mediante el tratamiento terapéutico y hoy por hoy encuentro sentido a la vida. Gracias por ayudarme.
Pep Parera
Pep Parera
14:53 21 Feb 19
Mi pareja y yo no estábamos bien en nuestra relación, después de nuestra visita en el centro Itae nos ayudaron a ver los motivos, el principal era la poca comunicación entre nosotros, no dieron pautas a seguir y seguimiento en consulta semanal, gracias a ellos cada día somos más felices
Antonio Gonzalez
Antonio Gonzalez
12:54 18 Feb 19
Pasé un tiempo de mucho estrés en el trabajo que me derivó a un estado de ansiedad infernal, gracias a los profesionales de Itae Psicología he podido recuperar la calma y recuperar la pasión por mi trabajo.
Amanda Cuesta
Amanda Cuesta
13:19 16 Feb 19
Lo recomiendo a todas las personas que estén buscando un buen profesional para la ansiedad, grandes profesionales y gran equipo de psicólogos.
IMMA ROCA ESPACHS
IMMA ROCA ESPACHS
10:31 14 Feb 19
Estoy muy feliz y agradecida por la ayuda que he recibido de los profesionales del centro y de todo el personal que me han ayudado a superar mis fobias.
Mostra els comentaris