Efectes de l’assetjament escolar (bullying) en la vida adulta
Javier és un noi de 30 anys, llicenciat en dret, que viu amb els seus pares i que actualment està en situació d’atur. A Javier li angoixa aquesta situació perquè li agradaria viure només, treballar en algun despatx d’advocats, i tenir independència i autonomia. Demà té una entrevista de treball en un bufet important de la seva ciutat i, malgrat els seus desitjos, està plantejant-se no anar perquè creu que serà perdre el temps, ja que “està segur que no el seleccionaran”. Dubte de la seva capacitat, i a més li aterreix enfrontar-se a aquesta situació, “només pensar-ho es posa a suar”.
Javier és una persona que de petit va sofrir assetjament escolar de els 8 a els 10 anys, per part d’un company de classe. Aquest li esperava en els lavabos per a robar-li els deures fets, baix amenaça de pallissa si no els lliurava. A més, Javier no tenia amics en classe perquè el seu assetjador acoquinava als altres companys i els “prohibia” jugar amb ell. En aquesta època, va començar a suspendre assignatures, no dormia bé, i fins i tot es va negar a anar al col·legi. Els seus pares, preocupats perquè el col·legi no controlava aquesta situació, van optar per canviar-li de col·legi. El testimoniatge de Javier és un exemple de ASSETJAMENT ESCOLAR o BULLYING.
Podríem definir l’assetjament escolar o bullying com un acte intimidatori, iniciat i mantingut durant un temps considerable per part d’una o diverses persones contra una altra, més feble. L’assetjament escolar pot ser físic, o psicològic (insults, burles, malnoms, fer gestos grollers, menysprear, ignorar, aïllar, enviar notes ofensives, etc.).
El bullying té conseqüències a curt termini, tant per a la víctima que ho sofreix, com per a el agressor que l’infringeix i els testimonis que el presencien. La víctima d’assetjament escolar, sofreix baixa autoestima, actituds passives, trastorns emocionals, problemes psicosomàtics, depressió, ansietat o ideació suïcida, desinterès pels estudis, fracàs escolar, i trastorns fòbics, per exemple fòbia escolar.
El agressor és irritable, impulsiu, intolerant, no tolera la frustració, intimida als seus iguals, té dificultats de convivència amb els altres nens, actua de manera autoritària i violenta, i pot mostrar a llarg termini conductes delictives.
També els altres nens, els espectadors, que presencien l’assetjament diàriament, se senten acoquinats per la violència de la qual són testimonis, se senten afectats, podent provocar certa sensació que cap esforç val la pena en la construcció de relacions positives.
Les conseqüències de l’assetjament escolar en la vida adulta:
Diferents estudis han demostrat que en la vida adulta es continuen patint les conseqüències negatives d’haver sofert assetjament escolar en la infància. A més, s’ha demostrat que a més temps d’haver patit bullying, més intenses i duradores són les seqüeles negatives que deixa en l’adolescent i en l’adult.
L’abús patit en la infància pot tenir un impacte persistent en les víctimes, que es manifesta al llarg dels anys, fins i tot en arribar a la vida adulta. Quant a les seqüeles que apareixen, s’ha de distingir entre:
- Desajustaments psicosocials: sentiments d’infelicitat, baix nivell de confiança i autoestima, desajustament escolar, baix rendiment acadèmic, desmotivació per a triar futur professional, etc.
- Problemes psicològics: símptomes psicosomàtics, trastorn de la ingesta, ús de substàncies tòxiques, ansietat, depressió o ideació suïcida.
- Símptomes psicòtics: estudis han demostrat que els nens que han sofert assetjament escolar tenen més possibilitats de sofrir al·lucinacions auditives o visuals, deliris o ideació paranoide en l’adolescència. S’interpreta que l’estrès crònic secundari a l’abús escolar actua sobre la predisposició genètica a l’esquizofrènia d’un menor, podent desenvolupar aquesta malaltia en l’edat adulta.
També existeixen conseqüències que aconsegueixen l’etapa adulta per als agressors, si aquests mantenen una actitud de domini respecte als altres, ja que tindrà menys possibilitats de desenvolupar habilitats socials adequades per a establir relacions adaptatives d’amistat o de parella. En els casos més greus, aquestes conductes agressives i autoritàries mantingudes al llarg dels anys, en diferents ambients, fan més probable un perfil delictiu en la vida adulta.
Així mateix, els espectadors també sofreixen les conseqüències d’haver viscut en un entorn regit per l’abús i el maltractament. Aquests espectadors, en la vida adulta, poden mostrar tendència a la insensibilització davant el sofriment de la víctima o generar la creença que la violència és inevitable, amb la implicació emocional que això implicaria en les seves relacions interpersonals.
Vas sofrir una situació semblant en el col·legi? Et sents identificat com a víctima d’assetjament escolar?
Si és així, és important identificar quins problemes pateixes actualment, quin nivell de gravetat, i quina interferència tenen en la teva vida diària. Si les conseqüències són greus i limiten el teu dia a dia, la millor opció és buscar ajuda d’un professional. Una teràpia psicològica cognitiu–conductual et servirà per a identificar les dificultats que es deriven de la teva etapa escolar, i ensenyar-te a desenvolupar estratègies per a fer-los front avui dia.
