El duel durant el confinament
La pèrdua d’un ser estimat és sempre un cop en la nostra estabilitat emocional i en el nostre dia a dia, però quan aquesta pèrdua es produeix en el moment en el qual ens trobem de confinament on no hi ha possibilitat ni d’acompanyar ni d’acomiadar-nos, la gestió de la pèrdua es complica.
Les emocions que emergeixen davant la pèrdua d’un ser estimat i la manera d’expressar el dolor és diferent en cada persona. El sentiment de solitud, la frustració, el dolor intens, la tristesa, la ràbia, la impotència, la sensació d’injustícia, l’ansietat, així com el sentiment de culpa per no haver pogut acompanyar al nostre ser estimat en els últims moments de la vida són emocions vinculades a la pèrdua i encara que totes elles normals, davant la situació de confinament poden exacerbar-se. Per això, és important buscar la manera de canalitzar-les adequadament perquè el duel, de per si mateix ja complicat, no acabi convertint-se en un duel patològic.
A nivell individual, cadascun hem de buscar moments per a trobar-nos amb nosaltres mateixos, escoltar les nostres emocions per doloroses que siguin, saber com ens sentim i poder deixar sortir aquestes emocions. Així mateix, realitzar un petit homenatge a la persona que hem perdut, dedicant-li un racó de la nostra casa, posant una foto que ens agradi, unes flors o unes veles, escriure una carta amb unes paraules de comiat pot convertir-se en el nostre ritu de comiat mentre no hi hagi l’oportunitat de realitzar la cerimònia amb els nostres afins.
Els rituals de comiat ens ajuden en el processament i integració de la pèrdua. Ajuden a compartir el dolor i a donar l’últim adéu amb les persones més pròximes. Permeten rebre suport, abraçar-nos, plorar… Aquest contacte físic que tant reconforma a qui està sofrint, ha desaparegut amb el confinament. Se’ns ha privat de la possibilitat d’acomiadar-nos com ho solem fer i això comporta un dolor afegit al de la pròpia pèrdua.
A pesar que la dimensió social del duel tal com la tenim entesa, no sigui possible, sí que podem buscar altres maneres de compartir les nostres emocions davant la pèrdua i sentir aquesta proximitat
El contacte familiar i social, a pesar que hagi de ser a través d’una crida o una videotrucada ens ajuda a sentir aquest suport que tant es necessita en aquests moments. Saber que comptem amb persones pròximes amb qui poder expressar com ens sentim, què ens preocupa i saber que ens escolten, facilitarà el duel davant aquesta situació tan complexa.
En moments com aquests, l’empatia i la sensació d’unitat a aflorat més que mai. No ens oblidem que fins i tot estant confinats, sempre tindrem a gent al nostre voltant (familiars, companys de treball, veïns…) que estaran disposats a escoltar-nos si ho necessitem.
