El sexe: plaer o addicció
Si bé és cert que en alguns aspectes concrets de les persones, existeixen determinades conductes naturals que són inherents a la condició humana, com és el cas del sexe, cal diferenciar si, davant un determinat comportament sexual, estem davant d’una addicció.
Quan el sexe és una activitat prioritària en la nostra vida, que interfereix significativament en la mateixa a nivell personal, familiar, social, laboral… alterant l’equilibri de les relacions en aquestes àrees, estem parlant d’una “addicció”.
Contràriament al que es pot pensar per la naturalesa d’aquesta mena d’addicció, la persona que la pateix, no gaudeix amb això, ja que li genera més problemes que beneficis. Com qualsevol altra addicció, és una conducta compulsiva que neix per a calmar de manera immediata una ansietat i/o un malestar, i que una vegada duta a terme, genera una sèrie d’emocions i conseqüències negatives tals com: culpa, frustració, falta de control dels propis impulsos, depressió, baixa autoestima, entre altres.
El curs de l’addicció alterna períodes de normalitat amb etapes de comportament sexual compulsiu. Els comportaments sexuals no es limiten només a les relacions sexuals, sinó que s’estenen a diferents sectors. La persona addicta, mantindrà conductes compulsives amb múltiples relacions sexuals, masturbació, l’ús de pornografia, sexe per Internet, línies eròtiques… elements tots ells, als quals cada vegada accedim amb més facilitat, i que incrementen aquest tipus de trastorns. La persona inverteix molt temps, diners i esforç per a poder mantenir contactes d’aquest tipus.
La persona, com en qualsevol addicció, justifica, alhora que nega, que tingui un problema en aquest sentit, i comença a satisfer les seves necessitats sexuals addictives, de manera progressiva. Va incrementant i diversificant les diferents maneres de practicar sexe.
Com sabem si tenim addicció al sexe?
Evidentment davant qualsevol sospita, el més indicat és consultar a un professional. No obstant això, existeixen una sèrie d’indicadors que ens poden fer sospitar:
- si res més aixecar-nos, tenim un desig compulsiu de dur a terme alguna conducta sexual.
- si l’origen de la necessitat, sorgeix sempre de calmar la nostra ansietat.
- si després de la relació sexual ens sentim malament.
- si els comportaments sexuals, alteren la nostra vida i la del nostre entorn.
- si la cerca de plaer sexual interfereix en la seva vida i en la dels seus sers estimats.
Què hem de fer davant aquest problema?
És necessari començar una teràpia. El primer com en tota addicció, és que la persona admeti que té un problema i que el vol solucionar. El suport dels familiars i sers estimats, és clau en el procés de recuperació.
El tractament, anirà dirigit a controlar aquest tipus d’impulsos, fins a aconseguir un comportament sexual” normal”. Alhora, s’hauran d’analitzar els factors que predisposen a l’ansietat que sent la persona i que li provoca la necessitat de calmar-la amb comportaments sexuals. També caldrà treballar altres aspectes tals com l’estat d’ànim, l’autoestima, la baixa tolerància a la frustració, mantenir relacions sexuals amb la seva pròpia parella (molts deixen de fer-ho), tractar el problema amb la parella (falses creences, sentiments de culpabilitat), i la prevenció de recaigudes, entre altres.
