El TDAH en adults. Símptomes i tractaments
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per un desenvolupament inapropiat del nivell d’atenció i hiperactivitat-impulsivitat, present abans dels 7 anys d’edat i que produeix una deterioració clínicament significativa en dues o més àrees, o aspectes, de la vida del nen.
Criteris diagnòstics del TDAH:
Segons el manual diagnòstic DSM-IV-TR, els criteris per a diagnosticar el TDAH són els següents:
A-1) Presentar 6 o més dels següents símptomes de falta d’atenció durant almenys 6 mesos, amb una intensitat superior a la que normalment manifesten les persones de la seva mateixa edat:
- No sol parar esment als detalls. Comet errors sovint en el col·legi, el treball o altres activitats.
- Li costa mantenir l’atenció en tasques o activitats de tipus lúdic.
- Sembla que no escolta quan se li parla.
- No sol finalitzar les tasques o encàrrecs que comença i no sol seguir les instruccions que se li manen, sense ser per un comportament negativista o per una incapacitat per a comprendre les instruccions.
- Li resulta complicat organitzar tasques i activitats.
- Intenta evitar fer tasques que li suposen un esforç mental sostingut (activitats escolars o tasques domèstiques).
- Perd objectes sovint (exercicis, llapis, llibres, joguines…)
- Es distreu amb qualsevol estímul irrellevant.
- És descurat en les activitats de la vida diària.
A-2) Presentar 6 o més dels següents símptomes de hiperactivitat-impulsivitat durant un període mínim de 6 mesos, amb una intensitat superior a la que normalment manifesten les persones d’aquesta edat:
Hiperactivitat:
- Sol moure en excés les mans i els peus o no s’està quiet en el seient.
- No sol romandre assegut en les situacions en les quals s’espera que ho estigui.
- Sol córrer o saltar en excés en situacions en les quals no és apropiat fer-ho.
- Té dificultats per a realitzar activitats o jocs tranquils.
- Sol estar en moviment i actuar com si tingués un motor en marxa contínuament.
- Sol parlar en excés.
Impulsivitat
- Sol donar respostes precipitades abans que s’hagin acabat de formular les preguntes.
- Li costa esperar el seu torn i respectar les cues.
- Sol córrer o saltar en excés en situacions en les quals no és apropiat fer-ho.
- Sol interrompre als altres i entremetre’s en les activitats d’uns altres.
B) Alguns d’aquests símptomes que causaven alteracions estaven presents abans dels 7 anys.
C) Algunes alteracions provocades pels símptomes es presenten en dos o més ambients (escola, casa, treball,…)
D) Han d’existir proves que hi ha un problema clínicament significatiu del funcionament social i acadèmic o laboral.
E) Els símptomes no estan presents exclusivament en el transcurs d’un trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o qualsevol altre trastorn psicòtic, i no s’expliquen millor per un altre trastorn.
Evolució:
El TDAH pot desaparèixer amb el procés de maduració del nen. No obstant això, els estudis han demostrat que, fins a un 70% dels casos, el TDAH pot prolongar-se en l’adolescència, i fins a un 40%, podria continuar en l’edat adulta. Actualment, s’estima que un 4% de les persones adultes pateixen aquest trastorn. L’impacte del trastorn repercuteix tant en la vida dels qui el pateixen com en la societat: les dificultats emocionals (depressió, irritabilitat), els problemes socials (comportament antisocial), l’abús de substàncies, una major taxa de desocupació, problemes de parella, accidents de trànsit o l’augment de delictes, són algunes de les complicacions que s’han relacionat amb el TDAH en adults.
Símptomes del TDAH en adults:
- Problemes d’inatenció o concentració.
- Desorganització i incapacitat de realitzar plans.
- Dificultat en l’inici i la finalització de projectes.
- Canvi d’activitat abans d’haver finalitzat l’anterior.
- Dificultat per a gestionar el temps.
- Oblits freqüents, perd coses amb freqüència.
- Presa de decisions impulsiva.
- Problemes en el treball.
- Problemes en les relacions socials.
Tractament:
L’abordatge terapèutic del TDAH en adults és el mateix que el que es duu a terme amb nens o adolescents. És un trastorn que té diferents opcions de tractament (psicològic, farmacològic, o una combinació dels dos), els quals s’apliquen en funció de les característiques de cada pacient, de la mena de TDAH, de la gravetat que tingui i del seu impacte. En tots els casos és molt important treballar amb el pacient la psicoeducació: què és el TDAH, què implica, quines possibilitats té de maneig, etc.
Consells bàsics per a suportar el trastorn en l’edat adulta:
Organització i simplificació; resulta molt útil per a estalviar temps i portar una vida el més ordenada possible. Els següents consells poden resultar útils en aquest sentit:
- Agrupar els objectes importants i necessaris abans de sortir de casa, com les claus, la cartera, les ulleres, etc. També és útil utilitzar una taula o una caixa com a lloc habitual on deixar-los, prop de la sortida.
- Crear llistats de les tasques o activitats pendents sempre resulta de gran ajuda per a realitzar un seguiment.
- Utilitzar una agenda on poder anotar les cites, activitats socials, etc.
- En el treball, és important eliminar les distraccions, sobretot a l’hora de fer una tasca urgent o important en un temps determinat. Aparca altres tasques, apaga el telèfon, tanca l’e-mail, avisa perquè no et molestin, tria un espai privat i que no sigui de pas.
En cas d’identificar algunes de les característiques del TDAH en nosaltres mateixos o en algun membre de la nostra família, és important acudir al psicòleg perquè realitzi una avaluació exhaustiva dels símptomes, la qual cosa permetrà saber si realment es tracta d’un TDAH i del tractament que requereix, en cas de ser-ho.
