Podcast Psicologia: El Trastorn Obsessiu Compulsiu.
Temporada 01, Episodi 02- Coneixent el TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu)
Itae és el primer centre especialitzat en la prevenció i el tractament de l’ansietat, l’estrès i l’estat d’ànim. Som un equip de psicòlegs i psiquiatres amb una àmplia experiència.
El nostre propòsit és millorar la teva qualitat de vida i per això hem creat també aquest podcast, perquè sabem que la psicoeducació és el primer pas cap al teu benestar emocional.
Acompanya’ns i descobriràs tècniques útils per a manejar les teves emocions d’una forma fàcil i pràctica.
Molt bones a tots, sóc Lorena Alfaro psicòloga de ITAE Psicologia i avui anem parlar del Trastorn Obsessiu Compulsiu, també conegut com TOC.
El TOC, es caracteritza per l’aparició de pensaments recurrents no desitjats als quals anomenem obsessions. Aquestes obsessions provoquen malestar i/o conductes repetitives, en forma de ritual, que la persona sent que ha de realitzar per a pal·liar aquest malestar; a això ho diem compulsions.
El TOC, es caracteritza per l’aparició de pensaments recurrents no desitjats als quals anomenem obsessions
Les persones amb TOC, reconeixen que les seves obsessions i compulsions són irracionals o excessives, però es troben amb què tenen molt poc o cap control sobre elles.
Ens podem trobar obsessions de tota mena, però les més típiques, són les que tenen a veure amb la brutícia, els gèrmens i contaminació, la por de seguir impulsos violents o agressius, sentir-se excessivament responsable de la seguretat d’altres persones, per exemple, por irracional d’haver atropellat a algú amb el cotxe, pensaments religiosos o sexuals repugnants, excessiva preocupació per l’ordre, la col·locació de les coses o la simetria, incapacitat per a desfer-se d’objectes inútils o molt deteriorats.
Quant a les compulsions més típiques, trobem el rentar-se excessivament, especialment rentar-se les mans o banyar-se, netejar, comprovar, accions repetitives com tocar, comptar, col·locar, ordenar, acumular objectes, rituals que disminueixen la probabilitat de provocar obsessions, per exemple, amagar els objectes tallants, actes semblants a supersticions que redueixin les pors obsessives, per exemple, vestir solament uns certs colors.
Una persona pot tenir només una o moltes d’aquestes obsessions, que poden variar durant el curs del trastorn.
Les persones amb TOC, poden desanimar-se o tenir depressió. Els sentiments intensos d’ansietat, malestar o fàstic són freqüents. Altres formes que poden estar relacionades amb el TOC són, l’impuls d’arrencar-se les celles o flocs de cabell; al que anomenem tricotilomania, la preocupació per un defecte físic poc important o imaginari, seria un trastorn imatge corporal o els casos greus en els quals una persona es mossega les ungles.
I encara que fa algun temps, es considerava un trastorn poc freqüent, actualment se sap que entre un 2 i un 3% de la població poden tenir TOC en algun moment de la seva vida.
I és que aquest trastorn habitualment comença l’adolescència o al principi de la vida adulta, però pot donar-se també en la infància.
Si no es rep el tractament adequat, el trastorn és normalment crònic i els símptomes van oscil·lant. En alguns casos les persones poden superar el trastorn, però en uns altres es pot seguir un curs en el qual cada vegada es produeixi una major deterioració de la vida de la persona que el sofreix.
El grau d’incapacitat que produeix el trastorn obsessiu compulsiu, va de mínim a greu. En alguns casos els símptomes són molt greus, pot ser necessària l’hospitalització i impossible tenir o mantenir una ocupació.
D’altra banda, molts metges, advocats, enginyers, educadors, arquitectes o artistes de gran reputació, tenen èxit malgrat tenir un TOC.
Per a la majoria de persones, que d’altra banda tindria una vida normal, la vida seria més productiva i se sentirien millor si no tinguessin símptomes. Els costos emocionals i econòmics del TOC per al subjecte, la seva família i la societat són enormes.
Moltes vegades ens pregunten si els jugadors compulsius o les persones que mengen compulsivament tenen un TOC, també les persones que tenen addicció a l’alcohol o a altres drogues. La resposta és que no, perquè, encara que tinguin la similitud que aquestes persones pensin que no poden parar igual que ocorre en el TOC, estàs activitats són fins a un cert punt experimentades com a agradables, en canvi les compulsions del TOC mai s’experimentaran com una cosa agradable.
Una altra pregunta que ens poden fer, és que si estan boges les persones amb un TOC i la resposta òbviament és que no. Les conductes poden semblar de bojos, però la persona que les duu a terme no està boja.
De fet, la persona que sofreix un trastorn obsessivocompulsiu és molt conscient que les seves pors són excessives o irracionals, encara que és incapaç de controlar-los.
Aquesta consciència del problema provoca una altra por les persones amb TOC, por al fet que altres persones pensin que està boja. Les persones amb un TOC, sovint mantenen en secret els seus símptomes i eviten buscar tractament. Això podria explicar el fet que la incidència del TOC en el passat fos menor.
Quant al tractament per al trastorn obsessiu compulsiu, existeixen dues vies.
La primera seria la teràpia psicològica conductual.
Bastantes persones es beneficien de tècniques de teràpia que ensenyen als subjectes a disminuir l’ansietat que sorgeix de les obsessions i a reduir o eliminar els rituals compulsius.
La teràpia conductual és un conjunt de tècniques estructurades que el subjecte aprèn a utilitzar quan sorgeixen l’ansietat o malestar degut a les obsessions o els rituals.
L’objectiu són els canvis directes i la conducta del pacient.
L’altra via, seria la medicació i és que moltes persones amb trastorn obsessivocompulsiu necessiten medicació.
Els fàrmacs amb potents efectes sobre la serotonina, semblen tenir molt bons resultats. Tal vegada el tractament més efectiu és la combinació de la teràpia conductual i la medicació. A més, un pla de tractament complet hauria d’incloure informació per a la família.
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos, si t’ha agradat aquest episodi, dóna-li a «LIKE» i comparteix-los en xarxes socials, recorda que si necessites atenció individualitzada ja sigui presencial o en línia, estem a la teva disposició en itaepsicologia.com.
Fins al pròxim episodi, una abraçada.
També pots gaudir de tots nostres podcast en la teva plataforma favorita:
