És la compassió el mateix que l’empatia o l’altruisme?
Compassió literalment significa “sofrir junts”. En la recerca sobre el tema, es defineix com el sentiment que sorgeix quan perceps el sofriment d’un altre i et sents motivat a alleujar aquest sofriment.
La compassió no és el mateix que l’empatia o l’altruisme, encara que els conceptes estan relacionats. Si bé l’empatia es refereix, de manera més general, a la nostra capacitat de prendre perspectiva i sentir les emocions d’una altra persona, la compassió és quan aquests sentiments i pensaments inclouen el desig d’ajudar. L’altruisme, al seu torn, és el comportament amable i desinteressat sovint provocat pels sentiments de compassió, encara que un pot sentir compassió sense actuar en conseqüència, i l’altruisme no sempre està motivat per la compassió.
Si bé, als països de parla hispana, la paraula compassió ha tingut molt mala publicitat, confonent-se amb pena o llàstima cap a un mateix o uns altres i a més, en general, titllant-la d’una cosa sensible o irracional. La ciència en psicologia ha començat a mapejar les bases biològiques de la compassió, la qual cosa suggereix el seu profund propòsit evolutiu. S’ha demostrat que quan sentim compassió, la nostra freqüència cardíaca s’alenteix, segreguem oxitocina, “l’hormona de la inclinació”, i les regions del cervell vinculades a l’empatia, la cura i els sentiments de plaer s’activen, la qual cosa sovint resulta en el nostre desig d’atendre i cuidar a altres persones.
Per aquest motiu no sigui sorprenent observar actes de compassió en altres espècies així com descobrir que aquests actes ens proveeixen de beneficis en la salut, física i mental.
Però, què passa quan la compassió dol?
És el que podem dir fatiga per compassió, i és un estat mental en el qual ens tornem cada vegada menys capaços d’ajudar als altres per temor a ser danyats, o per falta d’energia emocional. És a dir, els humans estem dissenyats per a cuidar l’u de l’altre, però, què succeeix quan has d’enfrontar el dolor i l’angoixa tots els dies? Què succeeix quan ets mèdic/a, infermer/a, treballador/a social o paramèdic/a, i la compassió és part de la funció del teu treball?
Estem contemplant centenars d’actes de compassió, en la lluita contra el COVID-19, especialment protagonitzats pel personal sanitari. Des de fer dobles torns, cuidar de les persones contagiades exposant-se a contagiar-se ells i elles per falta de material de protecció, aïllar-se voluntàriament de les seves pròpies famílies per l’alta càrrega vírica que poden portar a les seves cases… i tot això ateses les preocupacions i malestar emocional dels pacients alhora que bregant amb la incertesa de la situació general, com podem experimentar tots en aquests dies.
Els i les professionals d’assistència sanitària estan entrenats per a manejar l’empatia i mantenir certa distància professional. Però els éssers humans no som robots, i hi ha una gran quantitat de recerca que suggereix que l’empatia somàtica, és a dir, l’empatia involuntària i inconscient que sentim en les nostres entranyes, és un factor important que influeix en la fatiga per compassió. Estem parlant de processos naturals, com són, la compassió i l’empatia, que s’utilitzen una vegada i una altra en situacions diàries.
Llavors, què podem fer?
1- Prendre consciència.
Això implica adonar-nos de quan podem estar presentant símptomes com a ansietat pel treball d’atenció i cures, falta de motivació, pèrdua del sentit de la nostra labor, incapacitat per a concentrar-se, i fins i tot sota estat d’ànim. Ser conscients de com ens sentim i així prevenir la fatiga per compassió o fins i tot abordar-la quan succeeix. Podem recordar-nos a nosaltres mateixos mantenir una certa distància sana dels pacients i clients, recordar que la seva angoixa no és la nostra angoixa, que no la causem i que podem ajudar-los millor al no participar en el seu malestar. Per molt dolenta que sigui la situació, sempre podem fer alguna cosa per a millorar-la, fins i tot si això significa simplement acompanyar a algú, estar al seu costat.
2- Autocompassió.
Això és, cuidar de tu mateix. Aprofita els moments lliures, caps de setmana, dies lliures per a fer coses que gaudeixes i que et recarreguen d’energia, física i emocional. En aquests moments, això pot significar temps per a tu mateix, llegir un llibre, començar un nou hobbie a casa, donar-te un bany, descansar, veure una nova sèrie… o temps amb els teus (si t’és possible) i fer activitats d’oci junts a casa. Mostrar compassió per tu mateix, és a dir, reconèixer el malestar intern i actuar per a alleujar el teu sofriment. Això és diferent de la pena per un mateix; quan ens sentim desgraciats i no fem res per a canviar-ho. Amb l’autocompassió no permetem que el sofriment ens defineixi. En lloc d’això, ens definim per les nostres eines per a alleujar-ho.
