Estils parentals
L’entorn familiar és el context en el qual adquirim els primers hàbits i conductes que ens acompanyaran durant tota la vida. Les figures parentals tenen un rol molt important en el nostre desenvolupament, i el seu estil educatiu marcarà el nostre futur.
Ens referim a “estils educatius” o “estils parentals” quan parlem de la forma d’actuar que tenen els nostres pares (o figures parentals) amb nosaltres al llarg de la nostra infància.
Actualment els estils parentals es defineixen en relació a quatre dimensions: l’afecte, el grau de control, el grau de maduresa i la comunicació. En funció d’aquestes quatre dimensions, podem establir diferents estils parentals, sempre tenint en compte que poden barrejar-se i variar amb el pas del temps i el desenvolupament del nen. D’altra banda, també influeix el sexe del fill, la seva posició en el nombre de germans, etc. I tampoc podem obviar que les relacionis pare-fill no són unidireccionals, sinó que els fills també influeixen sobre el comportament dels seus pares.
Vegem, doncs, els tipus de conducta parental que trobem avui dia i les conseqüències que tenen sobre els fills, segons s’ha pogut comprovar en els estudis realitzats.
Estil democràtic o assertiu:
Aquest estil parental es defineix per la presència d’afecte manifest i de sensibilitat davant les necessitats del nen (es responsabilitza d’ell), oferir explicacions, promoure la comunicació, promocionar una conducta desitjable, establir límits i disciplina, i proporcionar una llar amb democràcia. Les conseqüències sobre els fills són:
- Adquisició de competència social
- Capacitat d’autocontrol
- Motivació i elevada capacitat d’assoliment
- Iniciativa
- Alta autoestima, amb un concepte de si mateix realista
- Alegria i espontaneïtat
- Responsabilitat
- Capacitat de socialització i d’empatia
- Disminució en freqüència i intensitat dels conflictes pare-fill
Estil autoritari:
Es caracteritza per la presència de normes minucioses i rígides, amb recurrència al càstig i poques lloances, falta de responsabilitat paterna, falta de comunicació, afirmacions de poder, i una llar caracteritzada per un clima autocràtic (preval la decisió dels pares). Les conseqüències sobre els fills són:
- Baixa autonomia i autoconfiança
- Escassa competència social
- Tendència a l’agressivitat i la impulsivitat
- Menor alegria i espontaneïtat
- Sentit moral poc desenvolupat
Estil indulgent o permissiu:
Es defineix per la indiferència dels pares davant les actituds i conductes dels seus fills (tant positives com negatives), amb excessiva permissivitat, passivitat i evitació de l’autoritat. Les conseqüències sobre els fills són:
- Baixa competència social
- Escàs autocontrol i control
- Baixa motivació
- Dificultat per a respectar les normes i les persones
- Baixa autoestima, inseguretat
- Feblesa en la pròpia identitat
- Imatge negativa de si mateixos
- Falta d’autoresponsabilitat
- Baixos assoliments acadèmics
Estil negligent
Caracteritzat per la falta d’implicació afectiva dels pares en els assumptes dels seus fills, falta d’intervenció educativa, absència, escassa motivació cap als fills. Les conseqüències sobre els fills són:
- Escassa competència social
- Sota control d’impulsos i de l’agressivitat
- Escassa motivació i capacitat d’esforç
- Immaduresa
Per tot el que s’ha exposat, el estil democràtic és l’estil parental que té millors conseqüències en el desenvolupament dels nens. Són pares que apliquen un control racional (les normes són explicades i tenen sentit) i que exigeixen als nens la maduresa pròpia de la seva edat. Són pares que mostren una bona comunicació i que són accessibles a les necessitats emocionals del nen.
Com aconseguir un estil parental democràtic o assertiu? A continuació, et facilitem algunes pautes per a aconseguir-ho:
- Ser consistent amb les normes i regles que s’apliquen a casa.
- Procurar no cridar ni utilitzar insults o paraules mal sonants.
- Fomentar la comunicació bidireccional, escoltar atentament.
- Explicar per què alguna cosa està “mal” i assegurar-se que el nen entén les conseqüències que tenen els seus actes.
- Demostrar afecte al nen, ser afectuós i passar temps de qualitat amb ell (jugant, passejant, etc.).
- Si s’ha interposat un càstig, s’ha de complir fins al final. Per això, és millor posar càstigs petits i a complir en un termini curt de temps.
- En adolescents, es pot negociar amb ells les conductes i les seves conseqüències o privilegis.
- Els pares han d’exercir com a tal, no com a amics. Per això, és important posar normes i límits, i supervisar que es compleixin.
- No usar etiquetes, ni qualificar-ho amb adjectius. No és el mateix “fer” alguna cosa malament, que “ser dolent”.
- No comparar al nen amb altres nens o amb els seus germans.
- Ensenyar al nen a demanar disculpes i demanar-les-hi a ell quan sigui l’adult el que s’hagi equivocat.
- No sobreprotegir: deixar que els nens explorin i s’equivoquin. El millor aprenentatge prové de l’experiència.
- Marcar algunes responsabilitats (tasques escolars i domèstiques), concorde a la seva edat.
