Estrès Posttraumàtic. Quin tipus de situacions poden provocar-ho?
Era un dia plujós, i Juan, amb presses per arribar a la seva reunió de treball, anava conduint per l’autopista a una velocitat excessiva. Tot va passar molt ràpid: quan es va adonar, el cotxe havia relliscat per l’asfalt, va perdre el control del volant i va acabar en la cuneta. Va tenir sort. Encara que va sofrir diverses fractures, tot va quedar en un gran esglai.
A vegades ens toca viure experiències que ens fan mal, que desitjaríem no haver viscut i que volem oblidar al més aviat possible. Ens referim a situacions en les quals ens sentim física o psicològicament amenaçats o agredits. Sofrir algun tipus d’agressió física o emocional o presenciar com la sofreix una altra persona, a vegades pot suposar una càrrega molt difícil de portar més enllà del moment en què es viu.
Solem pensar que el temps, per si sol, dissol i resol els problemes. En part, és cert, necessitem temps per a desplegar la capacitat per a afrontar un trauma de manera adequada, però aquesta capacitat ha d’existir i desenvolupar-se, i això no sempre és així. No és estrany que una persona, després de viure una situació emocionalment dura, fruit del temor, comenci a evitar tot allò que li recordi la situació (llocs, persones, converses, fins i tot pensaments i imatges). Aquesta manera d’actuar prolongarà i intensificarà el problema.
Existeixen alguns senyals d’alarma que ens poden fer sospitar que no anem pel camí que porta a solucionar el problema:
- Quan després d’uns mesos de l’experiència traumàtica, continuem tenint pensaments intrusius i invasius relacionats amb el succés.
- Si ens trobem fent un gran esforç per evitar pensar en això (evitar parlar del tema, desviar converses o evitar acudir al lloc en el qual va succeir l’experiència – o evitar llocs similars en els quals va ocórrer l’experiència).
- Si ens sentim irritables, una mica freds o indiferents en la nostra relació amb l’entorn (ens referim al treball, la família, els amics, etc.).
En qualsevol d’aquests casos, és necessari acudir a l’especialista; el tractament psicològic busca acabar amb el temor a allò que va provocar el problema. Acabar amb qualsevol por implica enfrontar-se a ell. Enfrontar-se a ell suposa contactar amb allò que es tem, amb la finalitat que el cos, la ment i l’emoció arribin a habituar-se a aquesta situació, fins que deixi de produir temor.
Podem fer algunes coses per a ajudar-nos digerir experiències dures:
- Donar-nos suport en el propi entorn.
- Parlar del problema amb les persones que ens envolten.
- Practicar activitats relaxants.
- Programar les tasques diàries incloent activitats que ens agradin.
- Mantenir hàbits que promoguin el descans.
- Cuidar i deixar-se cuidar per les amistats.
- Demanar ajuda quan ho necessitem.
En aquests casos, el millor tractament psicològic és el cognitiu-conductual, que dota a la persona d’estratègies i l’ajuda a rescatar els seus propis recursos perquè pugui enfrontar-se a la situació d’una forma programada, progressiva i controlada. Alhora, es treballen i s’eliminen les falses creences que s’han creat entorn de la situació temuda i que alimenten la sensació de por.
Ja en les primeres fases del tractament psicològic, es pot notar una millora, la persona comença a recuperar la seva normalitat i a sentir-se menys limitada i atemorida.
Finalitzat el tractament, la persona és capaç de pensar en allò que li va causar tant mal des de la serenitat, entenent-ho com un capítol més de la història de la seva vida, que li ha permès treure a la llum els propis recursos i aprendre altres nous, que l’ajudaran a afrontar altres situacions.
