Estrès Posttraumàtic

La seva característica principal és l’aparició de símptomes que segueixen a l’exposició a un esdeveniment estressant i extremadament traumàtic, i on la persona es veu embolicada en fets que representen un perill real per a la seva vida o qualsevol altra amenaça per a la seva integritat física, o la persona és testimoni d’un esdeveniment on es produeixen morts, ferits, o existeix una amenaça per a la vida d’altres persones.

També pot tenir lloc quan la persona coneix a través d’un familiar o qualsevol altra persona pròxima esdeveniments que impliquen morts inesperades o violentes, mal seriós o perill de mort o ferides greus. La resposta de la persona a l’esdeveniment inclou temor, desesperança i horrors intensos.

El trastorn té lloc quan ja passat el període natural de recuperació d’esdeveniment traumàtic, és a dir després d’un mes que ocorregués est, la persona continua experimentat malestar en diferents nivells i això té repercussions en diverses àrees de la seva vida.

Els símptomes del Trastorn d’Estrès Posttraumàtic es divideixen en tres: Hiperactivació fisiològica, Reexperimentació i Evitació d’estímuls associats o que recordin a l’esdeveniment traumant.

Després de l’avaluació exhaustiva s’estableixen una sèrie d’objectius de tractament dirigits reduir els símptomes físics, cognitius i conductuals, i millorar la qualitat de vida de la persona.

El tractament psicològic comporta un treball terapèutic que abastaria les següents línies generals:

• Psicoeducació sobre el funcionament de l’ansietat i del Trastorn d’Estrès Posttraumàtic
• Entrenament en habilitats per a gestionar emocions com la ràbia, ansietat, etc
• Reestructuració de pensaments invalidants o reexperimentació del succés traumàtic
• Exposicions progressives a situacions evitades