La característica essencial de la fòbia específica és una por intensa irracional i persistent a objectes o situacions clarament definides. La causa de la por pot ser la pròpia anticipació del perill o mal inherent a l’objecte o situació (p. ex., la persona pot témer viatjar amb avió a causa de la por a estavellar-se, pot témer als gossos per por de ser mossegat o pot témer conduir un cotxe per por de tenir un accident).
Les fòbies específiques també poden fer referència a la possibilitat de perdre el control, angoixar-se i desmaiar-se en exposar-se a l’objecte temut. Per exemple, les persones amb por a la sang i les ferides poden estar preocupades també per la possibilitat de desmaiar-se i les que tenen por a les altures poden sentir inquietud pels marejos.
Si l’objecte o situació temut és freqüent en la vida de la persona, no pot fer front a això, això li suposa una disminució en la qualitat d’una o diverses àrees de la seva vida.
Després d’una avaluació exhaustiva s’estableixen objectius de tractament dirigits a reduir els símptomes físics, cognitius i conductuals, i millorar la qualitat de vida de la persona.
El tractament psicològic comporta un treball terapèutic que abastaria les següents línies generals: