Fòbia Social

La persona que té fòbia social se sent nerviosa en situacions en què altres persones li observen o quan parla amb altres persones. Té por de fer alguna cosa que li avergonyeixi o de ser humiliada, que altres persones pensin mal sobre ella o que la jutgin. Aquesta por a l’avaluació negativa dels altres pot reflectir creences que un és inferior o diferent als altres.

Algunes de les situacions més freqüents que provoquen ansietat són: tenir converses amb altres persones, fer coses davant d’uns altres (per exemple: menjar, parlar o escriure); parlar amb desconeguts; i anar a reunions, botigues, bars o festes. Les persones amb fòbia social reaccionen davant certes situacions -o en llocs on hi hagi altres persones- com si fossin realment perilloses i, a vegades, amb sentiments de por o pànic. Els dubtes i pors que experimenten tendeixen a augmentar fins que arriba un moment que són tan freqüents que estar en contacte amb uns altres –o fins i tot pensar a fer-ho- provoca automàticament sentiments d’ansietat. Aquest malestar interfereix marcadament en l’activitat laboral o acadèmica de la persona, i/o en les seves relacions socials.

També pot aparèixer una acusada ansietat anticipatòria molt abans que l’individu hagi d’afrontar la situació social temuda o l’actuació en públic (p. ex., preocupacions diàries durant diverses setmanes abans d’assistir a un esdeveniment social).

Després de l’avaluació exhaustiva s’estableixen una sèrie d’objectius de tractament dirigits a reduir els símptomes físics, cognitius i conductuals, augmentar la confiança en un mateix i millorar la qualitat de vida de la persona.

El tractament psicològic comporta un treball terapèutic que abastaria les següents línies generals:

• Psicoeducació sobre el funcionament de l’ansietat i la fòbia social
• Treballar les situacions temudes amb exposicions progressives per a recuperar la funcionalitat
• Reestructurar pensaments invalidants
• Recuperar l’autoestima i autoeficàcia