Habilitats Socials
Les Habilitats Socials són un conjunt de conductes que es manifesten en les relacions amb altres persones. Tenir unes bones Habilitats Socials suposa trobar la conducta més apropiada per a cada situació social en la qual ens trobem. Les Habilitats Socials les anem aprenent a mesura que creixem, no són innates, però si no les aprenem a unes edats determinades, després podem tenir dificultats a l’hora de relacionar-nos amb el nostre entorn.
Marta odia la carn crua; portava esperant aquell sopar amb la seva amiga ja molts dies. Li havien parlat molt bé d’aquell restaurant i no podia esperar per a provar l’hamburguesa. Va deixar que la seva amiga demanés el sopar previ avís que explicités que li portessin la carn ben feta. Després de l’espera, li van portar tan desitjat plat: l’hamburguesa, encara que estava crua per dins! De seguida Marta es va incomodar, fins i tot va sentir fàstic, tanta espera per a això! Sabia que tenia l’opció de demanar que se la passessin més, però es va submergir en un mar de pensaments que justificaven per què no fer-ho “si li ho dic al cambrer es molestarà amb mi”, “si li ho comento a la meva amiga pensarà que sóc una pesada per queixar-me i no li amargaré el sopar”….al final i després de sospesar tots els contres, Marta va optar per callar i fer veure que no passava res i es va menjar l’hamburguesa de mala gana, sentint-se mal amb si mateixa i no gaudint res del sopar. Podríem dir que Marta va utilitzar un estil passiu de la comunicació. Les persones que utilitzen aquest estil, habitualment no se senten capaços d’expressar obertament els seus sentiments, pensaments o opinions. Quan si ho fan, ho fan de manera derrotista, amb disculpes o amb falta de confiança. És a dir, no tenen en compte el que necessiten, sinó el que necessiten els altres.
Juan estava esgotat de passar un llarg dia en l’oficina. Va arribar a casa cansat, esperant trobar a la seva dona i poder estar amb ella i sopar tranquil·lament. Quan va arribar a casa, la seva dona li va dir que ja havia sopat lloc que havia tingut un dia de bojos en el despatx i no havia pogut menjar. Juan, davant la frustració d’un pla no realitzat, li va dir cridant que es podia haver esperat, o almenys haver-li avisat perquè ell hagués pogut picar alguna cosa amb els amics. La manera de parlar de Juan va fer que Marta se sentís disgustada i van començar a discutir. En aquest cas, Juan va utilitzar un estil agressiu de la comunicació. Les persones que utilitzen aquest estil no mostren empatia per la gent que els envolta; defensen els seus drets personals (els seus pensaments, sentiments i opinions) d’una manera inapropiada i impositiva, transgredint els drets d’altres persones. La seva agressivitat pot ser verbal (ofenses, amenaces, etc.) o no verbal (gestos hostils, mirades desafiadores, etc.). Tendeixen a sentir-se insegurs, veient el món com un entorn hostil i per tant opten per “defensar-se”.
Tots tenim estils diferents a l’hora de comunicar-nos. És a través de la nostra forma de comunicar-nos que podem defensar la nostra opinió, dir el que pensem i sentim i en definitiva expressar els qui som. No obstant això, són moltes les ocasions en les quals la ràbia, la impotència, la por al rebuig o a entrar en un conflicte s’apoderen de nosaltres impulsant-nos a callar, o bé a explotar.
Tant un extrem com l’altre (la passivitat o l’agressivitat) tenen conseqüències emocionals importants com el sentiment de culpa, la impotència (per no haver-lo dit o haver-ho aquest mal) o la solitud.
Quin és l’estil de comunicació més eficaç?
Cristina estava molt enfeinada estudiant: tenia exàmens en 1 setmana i s’havia planificat totes les hores que necessitava per a tirar endavant les notes. Va sonar el telèfon, al qual va contestar: era el seu company de classe demanant-li unes anotacions concretes per a aquesta mateixa tarda. Marta els necessitava per a estudiar, així que li va contestar al seu company que el sentia, però que no podia ser, ja que ella ja havia planejat invertir aquesta tarda en aquesta assignatura i a més, no es podia permetre el luxe de dedicar aquesta tarda a altres coses. El seu company ho va entendre, i va cridar a una altra persona que els hi va poder deixar. En aquest cas, Cristina va utilitzar un estil de comunicació assertiu. El estil de comunicació assertiu, es troba enmig dels altres dos estils; una persona assertiva és aquella que expressa els seus sentiments, drets i opinions de forma directa i sense castigar o amenaçar els drets dels altres. Aquesta actitud implica respecte cap a un mateix, ja que la persona reconeix les seves pròpies responsabilitats i les conseqüències dels seus actes. La persona assertiva resol els problemes, s’assegui a gust amb els altres i amb si mateixa, s’assegui en control i s’agrada a si mateixa i als altres.
Com pots ser més assertiu?
- Defensa els teus propis drets sense tractar d’envair els dels altres. És a dir, negocia amb els altres sense imposar-te, arribant a un acord mutu.
- Vaig donar NO quan així ho sentis.A tots ens han demanat favors, alguna vegada, que ens han anat realment malament i, per no dir que no a l’altre, ens hem acabat carregant amb el doble de treball. Des de l’assertivitat, un és capaç de posar límits als altres.
- Sé sincer, no dissimulis els sentiments i parla d’ells amb naturalitat. Davant un malentès amb un amic, o una situació desagradable, parla d’allò que asseguis per a aclarir les coses amb l’altra persona.
- Reafirma’t en el que dius i penses, encara que els altres mostrin desacord amb el que dius. Expressa la teva opinió manifestant el respecte per l’opinió dels altres.
- Adequa’t al context. Sé conscient d’on estàs i quina és la forma correcta d’actuar en cada situació.
- Mantingues relacions basades en la confiança, és a dir veus “de cara”, sense manipular als altres i amb tacte per a no ferir els sentiments de l’altre.
