Hi ha diferències entre homes i dones?
Al llarg dels últims anys, s’ha investigat i publicat sobre les diferències existents entre homes i dones, amb la finalitat d’aconseguir una millor comprensió i millorar així les relacions entre tots dos sexes.
Louann Brizendine és una científica i neuropsiquiatra estatunidenca que a través dels seus dos llibres d’èxit “The Female Brain” (El cerebro femenino, 2006) i “The Male Brain” (El cerebro masculino, 2010) explica les principals diferències conductuals entre homes i dones.
Les recerques revelen que tot cervell comença com a cervell femení. Es torna masculí solament vuit setmanes després de la concepció, quan l’excés de testosterona (l’hormona masculina per excel·lència) disminueix el centre de comunicació, redueix el còrtex de l’audició i fa dues vegades major la part del cervell que processa el sexe.
Les seves recerques se centren en l’estudi del sistema del processament de les emocions del cervell, que és el sistema de les neurones mirall. És una zona que està present tant en homes com en dones, però s’ha descobert que el cervell femení té més neurones mirall i inclou un sistema més actiu en relació amb l’empatia emocional. Aquest sistema, ens avisa i explica quan els altres estan sentint una emoció determinada (tristesa, ràbia, alegria, por o amor).
Es conclou que el cervell femení té un major hipocamp, com els circuits per al llenguatge i l’observació de les emocions en els altres. Què comporta això? Major agilitat, millor expressió emocional, facilitat per a desactivar conflictes; l’autoestima es basa en la capacitat d’establir relacions pròximes amb el proïsme.
Pel que concerneix el cervell masculí, té dues vegades i mitja més d’espai cerebral dedicat a l’impuls sexual, igual que els centres cerebrals més desenvolupats per a l’acció i l’agressivitat. El llenguatge ve utilitzat per a donar ordres, tendeixen més a donar solucions, centrant-se menys en les emocions que estan movent a l’altre i l’autoestima es basa en la capacitat per a mantenir-se independent dels altres. A causa dels canvis hormonals però el cervell masculí madur s’assembla més al cervell femení madur, “guanyar i perdre” perd rellevància a favor de la cooperació.
A partir del que nosaltres hem observat amb els nostres pacients, veiem que una de les principals dificultats radica que els homes esperen que les dones es comuniquin, reaccionin i es comportin com ells ho fan i les dones de la manera en la qual elles actuen. El problema, és que segons aquest raonament, tots dos s’obliden que homes i dones són diferents. Com a conseqüència, es creen conflictes entre la parella que podrien evitar-se en conèixer i respectar les diferències de l’altre.
Segons John Gray, autor del best-seller “Los hombres son de Marte, las mujeres son de Venus” (1992):
- Els homes ofereixen solucions i no atenen els sentiments, mentre que les dones ofereixen consells sense ser sol·licitats.
- Davant una situació d’estrès, els home tendeixen a apartar-se i a pensar de manera silenciosa sobre el que els angoixa, i les dones senten la necessitat de parlar sobre el que els inquieta.
- Allò que motiva i estimula als homes és el fet de sentir-se necessitats, mentre que les dones se senten més estimulades quan se senten benvolgudes i considerades.
Aquestes són algunes de les diferències que més comunament s’observa. Recordar que l’objectiu per a una òptima comunicació no està a criticar a l’altre per fer, pensar o sentir com assegui, ni tampoc justificar allò que faci o digui, sinó que l’objectiu és generar una comprensió de les diferències entre homes i dones que augmenti l’autoestima, que promogui la confiança mútua, una major reciprocitat i més amor i afecte entre la parella.
Les diferències neurobiològiques entre sexes aporten una explicació sobre perquè ens necessitem, per això és tan bonic compartir i aprendre junts.
