Quin és l’impacte emocional de la jubilació?
Ángel és un home de 65 anys d’edat, que des de fa aproximadament un mes presenta sensació de falta d’aire i se sent més cansat de l’habitual. Després de realitzar-se una revisió mèdica mèdica i comprovar que tot està bé, acudeix al nostre centre, on ens explica que ha estat durant alguns mesos preparant (a nivell empresarial) la seva jubilació, després de quaranta anys dedicat al seu propi negoci, i que des de fa una mica més d’un mes i mig, està “oficialment” jubilat. Així mateix, explica que a casa les coses no van del tot bé, ja que la seva esposa ha estat diagnosticada d’una malaltia crònica, i que un dels seus fills està en procés de separació. Explica també, que des que té aquesta sensació de falta d’aire i de cansament, ha començat a introduir certs canvis en la seva vida: ha deixat de fer esport, realitza més trajectes amb cotxe per a no cansar-se, evita situacions d’estrès i aliments “inadequats”, etc; ja que creu que d’aquesta manera controlarà millor els símptomes esmentats i aconseguirà que desapareguin abans. Ángel presenta una reacció d’ansietat relacionada amb la seva jubilació.
Moltes vegades, a la persona que es jubila li costa acceptar aquest canvi vital ja que implica un canvi de rol important. És habitual la tendència a assumir, durant el transcurs de la nostra vida, la identitat de cadascun de nosaltres amb el rol professional que tenim (l’advocat, la mestra, l’oculista, la dissenyadora, el pastisser), per això, en el moment de la jubilació, ens trobem amb moltes altres identitats que també formen part de la nostra vida i a les quals segurament no els estàvem prestant tanta atenció com la que li prestarem a partir d’aquest moment: jo com a persona, jo com a pare/mare, jo com a avi/a, jo com a espòs/a, etc.
Fases d’adaptació.
Segons els estudis realitzats, existeixen diverses fases d’adaptació a la jubilació, encara que no tots passem per totes elles, ni tampoc en el mateix ordre.
- Fase de “Lluna de mel”. Ocupa els primers dies que segueixen al moment de la jubilació. Sol aparèixer una sensació d’estar de vacances, però millor, ja que no existeix la pressió de veure com s’acaben els dies, i la persona sol sentir-se “feliç” d’estar jubilada, per la qual cosa realitza plans múltiples i les seves expectatives solen ser elevades.
- Fase de “Desencantament”. Passades les primeres setmanes, pot ser que les coses no siguin com esperàvem (dificultats per a dur a terme tots els plans que havíem fet, ser conscients del canvi econòmic que suposa la jubilació, sentir certa nostàlgia del treball, enfrontar-nos al nostre “nou jo”). És llavors quan pot aparèixer simptomatologia ansiosa o depressiva (fruit de la decepció o la frustració); contrarestant-se, en algunes ocasions, amb hiperactivitat, i en unes altres, abandonant-se les activitats habituals.
- Fase de “Reorientació”. L’etapa anterior ens obliga a buscar noves expectatives, més realistes i ajustades a la nova situació.
- Fase de “Estabilització”. És el moment en el qual ens adaptem a la jubilació, acceptant el nostre nou estatus i aconseguint un equilibri entre les possibilitats i els recursos.
Factors de risc.
Podem trobar-nos amb diverses variables que, segons els estudis realitzats, poden augmentar la probabilitat de presentar una mala adaptació a la jubilació:
- Falta de projectes personals i de tasques en les quals ocupar el temps.
- Una jubilació anticipada o forçada.
- La presència d’estressors diversos, tals com problemes de salut, econòmics, familiars, etc.
- Tenir una baixa xarxa de suport social, així com no tenir parella.
- Tenir un baix nivell educatiu.
Com gaudir d’una jubilació positiva?
És recomanable tenir ben planificada la jubilació, ja que ens adaptem millor a allò que esperem que succeeixi; en el cas d’Ángel, s’havia ocupat excessivament dels aspectes més “administratius” i s’havia oblidat de pensar en els aspectes més personals. Anticipar-nos a la jubilació ens ajudarà; per exemple, podem començar a realitzar activitats pròpies de la jubilació abans d’haver-nos jubilat.
També és molt important estar envoltats de la família i els amics, i mantenir-nos actius, tant socialment com intel·lectualment i físicament. En aquest sentit, Ángel es va trobar amb un panorama familiar complicat, i a més, fruit dels seus símptomes d’ansietat, va començar a abandonar activitats que per a ell eren plaents, tals com l’esport o caminar, pensant que així evitaria l’aparició dels símptomes ansiosos, però no va fer més que empitjorar el quadre.
La jubilació és el moment, també, de realitzar aquelles activitats que potser no hem pogut fer per falta de temps (aprendre idiomes, acudir a classes de ball, cuina o jardineria, escriure, o fins i tot iniciar uns estudis).
Finalment, hem de comprendre que és un canvi vital, i consegüentment, comporta un període d’adaptació que durarà algun temps. En el cas d’Ángel, la seva impaciència i exigència també li estaven dificultant el procés, atès que no s’estava permetent que el transcurs de l’adaptació prengués un temps.
