La personalitat histriònica
Rosa és una dona de 55 anys que conviu amb Juan, el seu marit, i amb Ana, la seva única filla, de 27 anys. Pel que sembla, el comportament de Rosa està generant molta tensió en la família, perquè Ana explica que la seva mare va reclamant contínuament atenció, tant d’ells com dels amics i coneguts. En moltes ocasions, utilitza el xantatge emocional perquè li facin cas o facin el que ella vol, perquè si no ho aconsegueix, comença a plorar desconsoladament i els acusa de no voler-la. També, en més d’una ocasió, l’han sorprès parlant amb alguna amiga i exagerant les seves desgràcies o mentint. A més, segons Juan, de tot fa un drama, aquest explica que fa uns dies volia comprar-se un jersei, però no el va trobar en el color que ella volia (blau), i en arribar a casa el va explicar amb to i expressió dramàtica, cridant i verbalitzant que què anava a fer ara… Tant el seu marit com la seva filla, sempre intenten calmar-la, oferir-li alternatives, al mateix temps que tendeixen a cedir a totes les seves demandes..
El cas de Rosa mostra un clar exemple de personalitat histriònica. Les persones amb aquest perfil de personalitat necessiten ser el centre d’atenció i, per això, intenten fer-se notar i buscar l’atenció dels altres d’una forma exagerada. En aquest sentit, poden arribar a extremar el to de veu o el riure, poden vestir-se de manera inapropiada, mostrar-se seductores, utilitzar el victimisme, plorar davant qualsevol nimietat, exagerar o magnificar els seus problemes o fins i tot mentir. Aquestes conductes van encaminades a aconseguir el seu objectiu principal: que els facin cas. Al mateix temps, demanden suport continu i necessiten l’aprovació dels altres. Tendeixen a ser molt emotius i impressionables, recorrent fàcilment a la teatralitat i a la fantasia. Tenen poca tolerància a la frustració i reaccionen a ella d’una forma molt intensa i dramàtica, en aquest sentit, en el cas de no aconseguir el seu propòsit, poden arribar a manifestar alguna rabieta o berrinche, a mostrar-se enfadats i fins i tot a fer sentir culpables als seus familiars o persones del seu voltant.
A mesura que els trets esmentats van cobrant major intensitat, podem parlar d’un Trastorn de personalitat histriònic configurat, que generalment no afecta a la capacitat de la persona per a funcionar adequadament en un ambient social o laboral superficial, però sí que sovint origina problemes en les relacions interpersonals, principalment les més íntimes.
Quina és la causa d’aquest trastorn i quan comença?
La causa del trastorn histriònic de la personalitat es desconeix, però els esdeveniments de la infància i els factors genètics poden estar implicats. Es presenta amb major freqüència en dones que en homes i comença al principi de l’edat adulta.
Quins signes poden alertar-nos que una persona té trets histriònics de personalitat?
- Que botiga a cridar contínuament l’atenció amb les seves conductes.
- Que no passi desapercebuda, ja sigui per la seva forma de parlar o de comportar-se.
- Que no se senti còmoda i arribi a sentir-se menyspreada, quan no és el centre d’atenció.
- Que botiga a exagerar les seves emocions i que la seva expressió emocional pugui ser ràpidament canviant. Per exemple, si se sent malament, que botiga a dramatitzar, a fer teatre, a lamentar-se i/o a plorar, i ràpidament pugui canviar a un estat d’ànim favorable.
- Que es preocupi molt pel seu aspecte físic, mostrant un comportament seductor en totes les seves relacions interpersonals en general.
- Que acompanyi la seva comunicació verbal de gesticulacions i expressions exagerades.
- Que parli en excés i utilitzi un to de veu elevat.
- Que necessiti d’altres persones perquè la cuidin.
- Que busqui l’aprovació contínua dels altres, modificant la seva actitud, d’acord a la situació en la qual es trobi.
- Que reaccioni de forma exagerada, amb plor dramàtic i/o atacs d’ira, davant els problemes o dificultats que puguin sorgir.
- Que botiga a considerar que les seves relacions són més íntimes del que en realitat ho són. En aquest sentit, que arribi a ser molt efusiva amb algú que a penes coneix o fins i tot arribi a fer-li reclamacions.
- Que per a aconseguir l’afecte de l’altre manipuli la seva relació a través de crisis emocionals, generant gelosia, etc.
Quines conseqüències pot comportar el Trastorn histriònic de personalitat?
Aquest trastorn pot afectar les relacions socials i sentimentals, així com a la capacitat de la persona que el pateix per a fer front a les pèrdues i als fracassos. Així mateix, a nivell laboral, a causa de la baixa tolerància a la frustració que tenen aquestes persones, pot ocasionar que canviïn sovint de treball.
Els factors esmentats poden conduir a un major risc de desencadenar depressió.
Algunes recomanacions a tenir en compte si tens un familiar o algun afí amb personalitat histriònica:
- Acceptar que es tracta d’una persona amb dificultats per a gestionar les seves emocions i amb una percepció distorsionada de la realitat que li fa sofrir. No la jutgis, atès que el seu comportament no és capritxós, sinó que és la manera en què ha après a manifestar-se. Per tant, de res serveix pensar que “hauria de deixar de muntar espectacles”. Al mateix temps, no la tractis amb compassió, això tampoc l’ajudarà, perquè reforçarà el seu victimisme.
- Posa-li límits. Acceptació no significa que ens sotmetem al que ella disposi. Expressa el teu dret al respecte. Mostra una actitud de fermesa, amb afecte i respecte. Per exemple, si està molt alterada i eleva el to de veu o crida, pots transmetre-li: “quan estiguis més calmada/o podrem parlar-ho” o “Et vull, però no permetré que em faltis al respecte”.
- Evita entrar en manipulacions. Tracta-la com a adulta, encara que et trobis amb conductes infantils.
- Reforça-la positivament quan adopti un comportament madur. És a dir, felicita-la quan surti del seu comportament teatral i manipulador.
Quan cal demanar ajuda especialitzada?
És recomanable acudir a un professional especialitzat quan es detecten símptomes que suggereixen la presència d’aquest trastorn, principalment si comencen a afectar el benestar de la persona, les seves relacions interpersonals o la seva capacitat per a mantenir un treball.
