Les exparelles com a mirall on mirar-nos
Cadascuna de les de parelles que han passat per la nostra vida són una oportunitat per a aprendre de nosaltres mateixos. Cada relació, cadascuna a la seva manera, ens ensenya aspectes de la nostra personalitat, augmenten el nostre nivell d’autoconeixement i, sobretot, ens ajuden a dibuixar quin tipus de relació de parella volem tenir (i no tenir) i quin tipus de parella volem ser. Però això no ocorrerà per art de màgia.
És necessari realitzar un exercici constant de autoconsciència, és a dir, prendre la responsabilitat de mirar dins de nosaltres i elaborar què no ha funcionat de la relació, què em disgustava de la meva exparella, i, el més important, mirar dins de nosaltres mateixos, reconeixent quina part de responsabilitat tenim en cada història.
Aquest nivell de autoconsciència ens permet ser realistes i coherents amb nosaltres mateixos i les nostres necessitats, no desgastant-nos en relacions de parella en les quals, fins i tot a gratcient que no funcionen, invertim temps i energia de manera innecessària, amb l’únic objectiu de “tenir parella”.
Dit d’una altra manera: la consciència del que volem i mereixem, ens donarà la llibertat de triar entre tenir o no tenir una relació de parella, amb la (importantíssima) finalitat d’aconseguir el nostre benestar emocional i la nostra felicitat.
