Les nostres vuit intel·ligències
Probablement, si et demanessin que “definissis” que és ser una persona intel·ligent, faries referència a ser bo en els estudis, tenir molts títols i mèrits educatius… És a dir, la majoria de nosaltres se centraria més aviat en habilitats acadèmiques. Però existeixen algunes més, de fet, segons la teoria de les intel·ligències múltiples del psicòleg estatunidenc Howard Gardner, podem diferenciar fins a vuit intel·ligències diferents, la qual cosa significaria, que la intel·ligència d’una persona, no podria ser coneguda simplement per la seva intel·ligència acadèmica.
Howard Gardner assenyala que existeixen casos clars en els quals persones presenten unes habilitats cognitives extremadament desenvolupades, i altres molt poc desenvolupades. Per a exemplificar això, podem pensar en el nostre entorn, tots coneixem alguna persona, que despunta per exemple en algun àmbit concret com les matemàtiques, l’orientació o l’art i que, d’altra banda té unes certes dificultats socials. Un exemple que tots podem reconèixer són alguns personatges icònics de la televisió, com poden ser el doctor House, una eminència mèdica però molt poc hàbil a l’hora de mostrar-se empàtic amb els seus pacients, o Sheldon Cooper un físic teòric brillant, que fins i tot arriba a guanyar un premi nobel, però incapaç de comprendre adequadament la ironia, el sarcasme o simplement, adonar-se de quan està sent ofensiu amb algú. Tots dos perquè, serien figures brillants en els seus respectius camps, però poc hàbils socialment.
Aquest tipus de casos, això sí, en persones reals, van ser els que van portar a Gardner a pensar que la intel·ligència no existeix, sinó que en realitat, existeixen les següents intel·ligències independents: lingüística: És la capacitat de dominar el llenguatge i comunicar-nos amb els altres de manera eficaç; logicomatemàtica: com el seu propi nom indica, aquest tipus d’intel·ligència es vincula a la capacitat per a raonar de manera lògica i solucionar problemes matemàtics. espacial: Aquesta habilitat ens permet poder observar el món i els seus objectes des de diferents perspectives; musical: Totes les cultures tenen algun tipus de música, més o menys elaborada, la qual cosa porta a Gardner i els seus col·laboradors a entendre que existeix una intel·ligència musical latent en totes les persones; corporal-cinestèsica: És l’encarregada de fer-nos capaces d’utilitzar eines, de tenir control sobre els nostres moviments corporals i fins i tot expressar sentiments mitjançant el cos; intrapersonal: Aquesta intel·ligència ens permet comprendre i controlar l’àmbit intern de nosaltres mateixos, pel que fa a la regulació de les emocions i del focus atencional; interpersonal: Es tracta d’una intel·ligència que ens permet comprendre a l’altre. És a dir, la intel·ligència interpersonal avalua la capacitat per a empatitzar amb els altres i, finalment, la intel·ligència naturalista: La intel·ligència naturalista permet detectar, diferenciar i categoritzar els aspectes vinculats a l’entorn, com per exemple les espècies animals i vegetals o fenòmens relacionats amb el clima, la geografia o els fenòmens de la naturalesa. Aquesta intel·ligència va ser afegida alguns anys més tard a l’estudi original sobre les intel·ligències Múltiples de Gardner, ja que el psicòleg va considerar que es tractava d’una de les intel·ligències més essencials per a la supervivència de qualsevol espècie, i per tant, també per a l’ésser humà.
La veritat és que tots tenim aquestes vuit intel·ligències en diferents nivells de desenvolupament i totes, en major o menor mesura, poden afectar altres àrees de la nostra psicologia que aparentment no estiguin relacionades, com per exemple la nostra personalitat, la nostra autoestima o la forma en la qual ens relacionem amb el món. Un exemple d’això últim, podem veure-ho en algú que té la concepció clàssica d’intel·ligència i, per exemple, a l’escola no se li donaven massa bé les matemàtiques o la llengua, tal vegada això li hagi afectat en la seva autoestima fins i tot ja en l’adultesa, en considerar-se una persona “poc intel·ligent”, i potser això fins i tot li condicionava en altres aspectes de la seva vida com en el treball o en les seves relacions personals.
D’una manera o un altre, tots nosaltres tenim fortaleses i alguns punts febles que poden generar-nos malestar i inseguretats. Alguns d’aquests possibles “focus de malestar”, poden estar relacionats amb com interpretem el món, sobre la base de quals de les intel·ligències anteriorment esmentades tenim més o menys desenvolupades. Per això, és important que reforcem aquells aspectes en els quals podem “coixejar” una mica més, i per a això, és important que aprenguem a conèixer-nos a nosaltres mateixos, i res millor per a això, que emprendre aquest viatge d’autoconeixement, amb un adequat acompanyament professional, que ajudi al fet que desenvolupem la nostra millor versió. Per exemple, una persona que tingui grans habilitats amb tot el relacionat amb la intel·ligència espacial o la logicomatemàtica, potser té dificultats amb la intel·ligència interpersonal i li costi relacionar-se amb els seus iguals o pot passar-se realment mal si, a causa d’una manca d’intel·ligència intrapersonal li costi controlar les pròpies emocions i això li porti a tenir dificultats en la interacció social i conflictes en alguns àmbits de la seva vida (a més del malestar que li pugui generar el sentir com un perd el control de si mateix). Tot això pot comportar baixa autoestima o una pobra percepció d’un mateix, creant inseguretats que no li deixin destacar en el que és realment bo. Si recorrem de nou a l’exemple anterior, el d’aquest adult que quan estudiava no se li donaven bé les matemàtiques i la llengua, tal vegada en acabar l’escola, com pensa que és “poc intel·ligent” decideixi posar-se a treballar i renunciar a continuar estudiant i preparar-se per al seu somni d’arribar a ser mèdic. O potser a aquesta persona se li dóna meravellosament la música, però mai arribi a saber-ho perquè es consideri poc hàbil com per a poder aprendre a tocar qualsevol instrument.
Per descomptat, tots i cadascun de nosaltres som éssers únics i irrepetibles, de manera que l’anterior és tan sols un exemple de situacions que poden donar-se respecte a les nostres vuit intel·ligències, i de com la psicologia pot ajudar-nos en aquestes situacions per a sanar-nos. Quan anem a teràpia podem aprofundir en nosaltres mateixos, podem bussejar a través de les nostres fortaleses, les nostres febleses i, sobretot, dels judicis i etiquetes que durant tota la nostra vida ens hem posat en interpretar aquestes fortaleses i febleses mitjançant totes les nostres experiències vitals. Anar al psicòleg no ens farà millors en matemàtiques, o ens convertirà en virtuosos del pinzell, però ens ajudés a conèixer quina importància té per a nosaltres i què podem fer per a arribar a aconseguir el nostre màxim potencial possible.
