Prioritza’t, et necessitaràs
En l’actualitat vivim en un món en el qual tots anem a mil per hora. Sembla que som passatgers d’un tren d’alta velocitat en el qual mirem per la finestreta i a penes podem veure el paisatge. Només ho intuïm, ho veiem mig borrós, i encara que fem algunes parades en el camí… no és suficient.
Davant aquesta situació sorgeix la necessitat d’aprendre a prendre consciència de la nostra vida. D’aquesta manera serem capaces de parar esment al que ens succeeix i com estem, ja que moltes vegades anem tan accelerats que quan alguna cosa ens per a, ens preguntem com hem arribat fins allí. No som conscients del recorregut i el que ha passat durant el trajecte. És per això que quan parlem de prendre més consciència en la nostra vida, també parlem d’autocura.
El concepte d’autocura pot tenir molts significats, però segons l’OMS, i referint-se a la salut, defineix la “autocura” com l’actitud i aptitud per a realitzar de manera voluntària i sistemàtica activitats dirigides a conservar la salut i prevenir malalties; i quan es pateix una d’elles, adoptar l’estil de vida més adequat per a frenar l’evolució. Per tant, podríem concloure que cuidar-se implica una proactivitat on es prioritza la salut física i mental d’un mateix.
cuidar-se implica una proactivitat on es prioritza la salut física i mental d’un mateix
Prioritzar-se és un punt essencial en l’autocura, ja que és precisament del primer que ens oblidem o sacrifiquem quan les coses van malament. És a dir, quan passem un període amb molts estressors o simplement un dia on sembla que no arribem a tot, el primer al que renunciem és a aquelles activitats o situacions relacionades amb la nostra pròpia cura. Per exemple, el dia que tens molta feina és el que decideixes menjar qualsevol cosa, o si tens una setmana plena de metges i activitats dels nens, el primer que cancel·les és el teu ioga, el teu metge o la teva cita amb els amics. Altres vegades ens quedem unes hores més en el treball per a acabar alguna cosa i sacrifiquem el nostre temps amb els fills o anar al gimnàs.
Davant situacions difícils en el treball o en la vida quotidiana, sense adonar-nos, podem arribar a posar en marxa estratègies que lluny d’ajudar-nos a aconseguir benestar i qualitat de vida, es converteixen en “paranys” que ens allunyen d’aquest objectiu, ja que agreugen el nostre nivell d’estrès. I si això succeeixes de manera excepcional i puntual no passa res, el problema apareix quan tots aquests exemples es converteixen en recurrents.
Algunes dels paranys més freqüents són:
- Evitació de situacions.
- Controlar més, comprovar més, revisar més.
- Parlar excessivament de problemes de treball.
- Explosions temperamentals.
- Comunicació passiva.
- Comunicació agressiva.
- Descurar a la parella, a la família, als amics.
- Dedicar menys temps a l’oci.
- Fumar o beure en excés.
- Menjar (poc o massa).
També cal destacar que existeix una creença cultural molt estesa segons la qual sembla que prioritzar-se és ser egoista. No obstant això no hi ha res més allunyat de la realitat. Què pot haver-hi millor que dedicar-se temps a un mateix! Així ens sentirem millor amb nosaltres mateixos i amb els altres, reforçarem la nostra autoestima i agafarem energia per a portar una vida més saludable.
No et perdes nostre podcast de psicologia sobre: Com ser més positiu i en conseqüència més feliç.
Per a fomentar l’actitud de prioritzar-te el primer que recomanem és aprendre a dir “NO”. Per això t’oferim unes eines útils:
- El primer és saber que quan comencis a dir “no” el normal és que aparegui simptomatologia ansiosa. No obstant això veuràs que amb la pràctica, el malestar anirà desapareixent.
- No tinguis por al que puguin opinar els altres. Tu ets la primera persona que ha d’estar satisfeta amb la teva conducta.
- Visualitza l’objectiu pel qual estàs dient “no” i el bé que et sentiràs quan ho aconsegueixis.
- Intenta no donar moltes explicacions, tu saps per què l’estàs fent. No fa falta caure en justificacions repetitives.
- Comença per aquelles situacions en les quals creguis que et serà més fàcil dir “no”.
- Comparteix-ho. Des d’avui mateix a deixar clar als altres tot el que no desitges fer.
- No actuïs impulsivament acceptant situacions i tasques simplement perquè és més fàcil dir “si”. Per a això, abans de respondre vaig donar un senzill “deixa’m mirar a veure si puc fer-ho”. Així et donaràs temps a pensar el que vols fer.
Posar en practica aquestes eines de manera gradual, fomentaran que et paris esment, et cuidis i et sentis més coherent amb tu mateix.
Recorda no et deixis per a després, ets la teva prioritat.
