Quan preocupar-se deixa de ser productiu
Carmen és una dona de 47 anys, casada des de fa 20, treballa com a administrativa en una oficina i té dos fills, un de 17 i una filla de 19 anys. Carmen sempre s’ha preocupat per tot: pel benestar dels seus fills, el seu marit, la seva mare, les companyes del treball, la veïna que està malalta… La seva família coneix molt bé les seves frases de sempre: “Quan arribeu cridar-me”, “Aneu amb compte amb el cotxe”, “Ja esteu menjant bé?”, “Has arribat més tard, ha passat alguna cosa?”. Però Carmen sap, Quan preocupar-se deixa de ser productiu?
La veritat és que Carmen és molt conscient del difícil que li resulta deixar de preocupar-se per tot. Però li resulta impossible poder concentrar-se en una altra cosa que no siguin els perills que poden sofrir aquells que l’envolten. Aquest fet la porta a confondre entre el que està succeint de debò i el que ella creu que podria succeir. Així mateix últimament ha començat a tenir dificultats per a dormir i el fisioterapeuta li ha diagnosticat diverses contractures musculars.
Sovint algunes persones tendeixen a preocupar-se per tot, resultant-los molt difícil parar aquest procés i deixa de ser productiu. Aquestes preocupacions poden aparèixer a partir d’una determinada situació o bé a partir d’un pensament. Aquesta situació o pensament concret genera en la persona l’aparició d’un pensament automàtic que la porta a interpretar la situació com a amenaçadora o perillosa i en conseqüència comenci a preocupar-se. A partir d’aquesta preocupació, la persona posa en funcionament la següent estratègia per a intentar solucionar el problema:
- Comença a imaginar-se alternatives negatives de la situació i quantes més possibilitats negatives trobi, més gran serà la sensació d’angoixa que senti la persona.
- Quan una persona porta molt temps preocupant-se, al final li resulta més fàcil centrar la seva atenció en els possibles perills, fet la que porta a preocupar-se cada vegada més.
- Sovint tendeixen a pensar que quan el pitjor no ha succeït ha estat gràcies al seu estat d’alerta. Com si preocupant-se tot el temps ajudés al fet que no passés el pitjor. Aquesta creença reforça la preocupació.
Les persones que presenten aquest mecanisme de funcionament senten que són incapaços de parar de preocupar-se i en conseqüència els seus pensaments negatius no fan més que augmentar i mantenir-se durant més temps i deixa de ser productiu.
El problema principal al qual s’enfronten és aprendre a distingir entre el que és possible del que és probable. La realitat és que tot és possible però la probabilitat que succeeixi és molt de menor del que nosaltres imaginem.
Per això és important aprendre a centrar-se més en la probabilitat real dels fets que preocupin. Per això us proposem uns passos molt fàcils que us ajudaran a començar a deixar de centrar la vostra atenció sobre el negatiu per a canviar el focus del radar cap al que veritablement ocorri o necessiteu.
Com podeu deixar de preocupar-vos per tot?
Posem l’exemple d’una persona que està tot el dia preocupant-se pel benestar dels seus fills i això li genera ansietat. El preocupa molt que els pugui passar alguna cosa quan no estiguin i per això no poden deixar de pensar en totes les possibles caigudes, trencaments o malalties que els pugui ocórrer.
- Identificar la situació o pensament concret que us angoixi. És molt important que pugueu plantejar-vos el problema de manera simplificada, intentar definir-lo amb una frase senzilla.
Exemple:
El meu fill de 12 anys es va de colònies i m’angoixo davant la possibilitat que caigui i es trenqui alguna part del cos.
- Plantejar possibles alternatives.Escriure totes les possibilitats que se us ocorrin, sense jutjar-les, per molt estranyes que us puguin patir. Escriure quantes més millor.
Exemple:
- Caminant per la muntanya es pot caure i trencar-se una cama.
- A la nit si dorm en la llitera de dalt es pot caure i trencar-se alguna cosa.
- Si cau sé que està en bones mans i que els professors faran el necessari.
- Està molt content per anar-se de colònies, per la qual cosa li ho passarà molt bé i no té per què caure.
- Llegir totes les solucions i eliminar aquelles que veritablement no siguin viables o siguin molt poc probables.(L’assenyalada en vermell seria la que podríem eliminar).
Exemple:
- Caminant per la muntanya es pot caure i trencar-se una cama.
- A la nit si dorm en la llitera de dalt es pot caure i trencar-se alguna cosa.
- Si cau sé que està en bones mans i que els professors faran el necessari.
- Està molt content per anar-se de colònies, per la qual cosa li ho passarà molt bé i no té per què caure.
- Escriure les evidències a favor i en contra de cada alternativa.
Exemple:
- Caminant per la muntanya es pot caure i trencar-se una cama.
- Evidències a favor: “Bé, és possible, podria anar despistat i ensopegar-se”.
- Evidències encontra : “Pot ensopegar-se i fer-se un simple arrap, però la veritat és que és poc probable que es trenqui una cama, a més en el pitjor dels casos sé que els professors li atendran amb el que necessiti i pot ser que ni caigui”.
- Centrar la teva atenció en aquella opció que és més probable que succeeixi i deixar de parar esment a les possibilitats negatives.
Exemple:
A partir de l’exemple, ha quedat clar que el més probable és que el fill no es trenqui una cama de colònies, per això és important que una vegada s’arriba a aquesta conclusió la persona faci l’exercici de prestar la seva atenció en aquesta alternativa i deixi de pensar en les conseqüències negatives.
Aquest és un procés que requereix pràctica. Sobretot quan s’està acostumat a preocupar-se tant per tot que parar i analitzar els pensaments resulta molt costós. Per això, és important que sapigueu que aquest és un problema, deixa de ser productiu, que es pot tractar i que el millor tractament sempre serà una teràpia psicològica de tipus cognitiu-conductual en la qual us ajudin a identificar els pensaments negatius per a aprendre a canviar-los per uns altres de positius i així aconseguir deixar de preocupar-se i reduir el nivell d’ansietat.
