esca Barcelona: 93 206 51 51 Madrid: 91 591 33 05 Gerona: 97 241 72 45
info@itaepsicologia.com Lunes - Viernes 9:00 - 21:00

Trastorn de Pànic amb Agorafòbia

Trastorn de Pànic amb Agorafòbia: entrevista a una de les psicòlogues de Itae Psicologia ajusto a aquest trastorn d’ansietat que afecta a més d’un 3.5% de la població general.

  1. Què és el pànic?

La persona que sofreix episodis de pànic s’assegui sobtadament terroritzada sense una raó evident per a si mateixa o per als altres. Els atacs de pànic poden ocórrer en qualsevol moment o lloc sense previ avís. Durant l’atac de pànic es produeixen símptomes físics molt intensos: taquicàrdia, dificultat per a respirar, hiperventilació, tremolors o marejos, sensació d’inestabilitat, sudoració, nàusees, en definitiva tots ells coherents amb la por que els provoca.

  1. Què és l’agorafòbia?

És la por als llocs on es creu que no es podrà demanar ajuda si es precisa en sofrir una crisi de pànic. Fruit d’aquesta por, les persones amb agorafòbia o bé eviten aquestes situacions o bé les enfronten amb una sensació intensa d’incomoditat.

  1. Que ocorre en el pànic amb agorafòbia? Quins símptomes hi ha?

Els símptomes que es donen en una crisi d’ansietat són inofensius, encara que molt desagradables. La persona que els sofreix tendeix a malinterpretar-los, per exemple, davant la sensació de mareig comença a pensar que caurà, o davant la sensació de la taquicàrdia, pot pensar que tindrà un atac al cor. És literalment impossible pensar que es tindrà un atac al cor i alhora estar tranquil. Lògicament, quan els pensaments són catastròfics com el que hem esmentat (tindré un atac al cor, o em desmaiaré), la persona s’espanta, amb el que els símptomes es continuen accelerant més, confirmant a la persona que alguna cosa no va bé. Davant la possibilitat que l’atac de pànic se de en algun lloc on la persona no pugui ser rescatada (per exemple el metre, un avió, enmig d’un centre comercial, en un ascensor, en el cotxe en marxa per l’autopista, etc) la persona comença a evitar acudir a aquests llocs per a mantenir-se segura i protegida. Generalment es comencen evitant algunes situacions.

  1. Quan comença?

El trastorn de pànic pot donar-se en nens, però generalment s’inicia entre el final de l’adolescència i el principi de l’edat adulta. Pot afectar igualment persones adultes de mitjana edat i d’edat avançada. Els estudis han mostrat que les dones probablement resulten 2 vegades més afectades que els homes.

  1. Quina és la causa?

Científicament, no s’ha pogut establir una causa. La teoria que ofereix més garanties diu que la causa pot estar en una predisposició genètica, alimentada per un procés d’aprenentatge determinat per diversos factors estressors. Les persones amb tendència a l’atac de pànic solen tolerar malament l’estrès i tendeixen a respondre intensament davant situacions que els resulten estressants.

  1. Què ocorre després que una persona hagi sofert una crisi d’ansietat?

Les persones que han sofert una crisi d’ansietat tenen habitualment una gran sensibilitat a les reaccions corporals (com a cor accelerat, mareig, etc.), que interpreten com a perilloses i poden arribar a veure-les com a amenaces serioses per a la seva salut, quan en realitat es tracta de reaccions normals i inofensives, com la reacció a la por. Responen a aquestes reaccions amb ansietat i símptomes físics. Tenen una tendència a respondre amb por davant els símptomes d’ansietat i fer interpretacions catastrofistes. Per exemple, les palpitacions són interpretades com a símptoma d’atac cardíac, la sensació d’irrealitat la interpreten com a indici que s’estan tornant bojos, etc.  D’aquesta manera, quan apareixen els primers símptomes de hiperventilació durant una etapa d’estrès prolongat, aquestes persones s’espanten molt, pensen que una cosa dolenta els passa. La por fa que el seu cor s’acceleri encara més i que augmentin els símptomes, els quals són al seu torn interpretats com una amenaça molt seriosa contra la seva salut. Pensen que pot ser un infart, que es moriran, que per exemple, si van amb cotxe, perdran el control i tenir un accident, etc. i la por va augmentant fins a transformar-se en veritable pànic.

  1. Com condiciona a la persona la por a aquests símptomes?

La por al fet que una crisi d’ansietat torni a succeir manté a les persones  tibants i ansioses, augmentat així les possibilitats que, efectivament, acabin tenint un nou atac de pànic. Per tant, l’atac de pànic és la resposta psicofisiològica  normal (i inofensiva) que succeeix davant situacions de gran perill (com quan un enorme gos furiós s’abalança contra tu amb intenció d’atacar), amb la diferència que en el cas de l’atac de pànic, no existeix cap perill real.

  1. Quina repercussió té el pànic amb agorafòbia en la vida quotidiana?

El agorafòbic tendeix a evitar situacions potencialment ansiògenes com: sortir de casa, usar transports públics, anar de compres, menjar en restaurants, entrar al cinema, fer esport, viatjar, estar en llocs públics, àrees àmplies, etc. el que generalment presenta un greu problema en la seva vida, ja que gairebé mai deixa la seva llar; i en fer-ho, generalment presenta una elevada ansietat causada per la por a tenir un atac de pànic. La persona evita situacions per por de patir símptomes i no poder ser rescatat; l’evitació al principi representa un alleujament per a la persona (perquè no ha de passar per una experiència que anticipa serà desagradable), però no s’adona que com més evita cada situació, més potència l’ansietat que li produirà la mateixa; a més s’evita una situació, més es confirma internament la idea que no s’és capaç d’afrontar-la i per tant s’incrementa cada vegada més la por que produeix la situació. Per exemple, quan més s’evita anar amb metro per por de patir una crisi enmig d’un trajecte, més es potencia la idea que el metre és un lloc perillós i més feble es percep un mateix davant la idea de pujar al metre. Si la  persona s’exposés al metre, és a dir fora al metre, podria donar-se l’oportunitat de comprovar que és capaç de gestionar la seva ansietat. En canvi, evitant-ho, aconsegueix reforçar la idea de perillositat de la situació.

  1. Quin és el millor tractament per al pànic?

S’ha demostrat científicament que el mètode més eficaç és la teràpia cognitiu conductual especialitzada. El mètode de tractament implica psicoeducar al pacient sobre el pànic i l’agorafòbia, exposar-li als símptomes en consulta i fora d’aquesta perquè els perdi la por i exposar-lo gradualment a les situacions que tem. L’objectiu del tractament és ajudar la persona afectada a exercir-se millor i el seu èxit, usualment, depèn en part de la severitat de l’agorafòbia. És una teràpia altament efectiva quan s’aplica per psicòlegs especialitzats.

  1. Què passa si no es rep un tractament adequat?

Aquest és un trastorn amb un tractament efectiu, però si no és tractat es pot arribar a cronificar i a complicar. La persona cada vegada limita més el seu rang d’accions i pot arribar a limitar de forma total la seva vida.

Alvaro Cuesta
Alvaro Cuesta
11:34 25 Apr 19
18 años trabajando en la misma empresa y de repente me despidieron, porque necesitaban reducir la plantilla a la mitad…. Me quedé como muerto no encontraba salida ni sentido a nada, en Itae Psicología me ayudaron a volver a ser el que siempre había sido y ahora estoy en un nuevo trabajo con un gran proyecto por delante. Lo recomiendo a todo el mundo que en algún momento de su vida necesite ayuda y acompañamiento por un gran equipo de profesionales
Lucia Marquez
Lucia Marquez
12:39 04 Apr 19
Mi divorcio me brindó una crisis de ansiedad, tuve que pedir ayuda en Itae Psicología para poder afrontar mi nueva situación y poder seguir adelante, gracias por ayudarme en ese momento tan difícil para mí, hoy ya llevo una vida completamente normal. Un equipo de grandes profesionales
Laura Lopez
Laura Lopez
00:41 05 Mar 19
De repente me encontré sola después de que mi marido de 20 años de matrimonio me dejara de la noche a la mañana. Gracias a mi Dra y al centro por ayudarme a salir del estado de shock que entré , por reconducirme en el día a día y poder aceptar mi situación, gracias a ellos estoy genial. Solo puedo decir gracias por estar en mi camino.
Edoardo Lorenzo Corda
Edoardo Lorenzo Corda
14:05 25 Feb 19
Me encontraba desmotivado en todo lo que hacía y no encontraba sentido a mi día a día, acudí a la primera visita gratuita en Itae Psicología y allí mediante una evaluación me diagnosticaron depresión, me recondujeron mediante el tratamiento terapéutico y hoy por hoy encuentro sentido a la vida. Gracias por ayudarme.
Pep Parera
Pep Parera
14:53 21 Feb 19
Mi pareja y yo no estábamos bien en nuestra relación, después de nuestra visita en el centro Itae nos ayudaron a ver los motivos, el principal era la poca comunicación entre nosotros, no dieron pautas a seguir y seguimiento en consulta semanal, gracias a ellos cada día somos más felices
Antonio Gonzalez
Antonio Gonzalez
12:54 18 Feb 19
Pasé un tiempo de mucho estrés en el trabajo que me derivó a un estado de ansiedad infernal, gracias a los profesionales de Itae Psicología he podido recuperar la calma y recuperar la pasión por mi trabajo.
Amanda Cuesta
Amanda Cuesta
13:19 16 Feb 19
Lo recomiendo a todas las personas que estén buscando un buen profesional para la ansiedad, grandes profesionales y gran equipo de psicólogos.
IMMA ROCA ESPACHS
IMMA ROCA ESPACHS
10:31 14 Feb 19
Estoy muy feliz y agradecida por la ayuda que he recibido de los profesionales del centro y de todo el personal que me han ayudado a superar mis fobias.
Mostra els comentaris