Què és la Cleptomania? Causes i tractaments
En moltes ocasions hem sentit parlar de la cleptomania en els mitjans de comunicació, i fins i tot hem escoltat històries de famosos afectats per aquest trastorn. Una de les històries que més va ressonar va ser la de l’actriu Winona Ryder, qui l’any 2001 va ser captada per les càmeres de seguretat d’una botiga de Beverly Hills emportant-se diversos objectes sense pagar. Després de ser jutjada, Wynona es va sotmetre a teràpia per a tractar la seva cleptomania.
Però, què és exactament la cleptomania?
La cleptomania és un trastorn psicològic que pertany al grup dels trastorns del control dels impulsos. Aquest tipus de trastorns es caracteritzen per la dificultat per a resistir un impuls o una temptació de dur a terme un acte que pot resultar perjudicial per a la pròpia persona o per als altres. En el cas de la cleptomania, la característica principal es troba en la dificultat recurrent per a controlar l’impuls de robar qualsevol objecte. La cleptomania ha de distingir-se dels robatoris que es duen a terme motivats per la utilitat de l’objecte o pel seu valor econòmic; tornant al cas de Wynona Ryder, és clar que l’actriu no es va emportar les peces per necessitat o per tenir dificultats per a pagar-les, sinó que va tenir l’impuls incontrolable de sostreure-les.
Quines són les causes de la cleptomania?
Encara que les seves causes no estan clares, existeixen diverses teories. Algunes recerques apunten cap a l’existència d’un component hereditari relacionat amb la dificultat en el control dels impulsos. Així mateix, es diu que la cleptomania podria estar relacionada amb alteracions de la serotonina (substància química del cervell). I altres recerques apunten al fet que aquest trastorn pot aparèixer després de sofrir un cop al cap.
Criteris per al diagnòstic de cleptomania:
Per a poder-se diagnosticar aquest trastorn, s’han de complir els següents criteris, segons el manual DSM IV (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals):
- Dificultat recurrent per a controlar els impulsos de robar objectes que no són necessaris per a l’ús personal o pel seu valor econòmic.
- Sensació de tensió creixent immediatament abans de cometre el robatori.
- Benestar, gratificació o alliberament en el moment de cometre el robatori.
- El robatori no es comet per a expressar còlera o per venjança i no és en resposta a una idea delirant o a una al·lucinació.
- El robatori no s’explica per la presència d’un trastorn dissocial, un episodi maníac o un trastorn antisocial de la personalitat.
Com es pot tractar la cleptomania?
Les persones afectades per aquest trastorn solen sentir-se avergonyides pel seu comportament, i això provoca que sigui difícil per a elles demanar ajuda. Però si es decideixen a tractar-se, el més habitual és que es dugui a terme un abordatge mixt de psicoteràpia i psicofàrmacs, incloent a vegades grups d’ajuda. Com no existeix una medicació específica per a tractar la cleptomania, és probable que s’hagin de provar diferents fàrmacs fins a trobar el que millor funcioni. I respecte a la psicoteràpia, l’abordatge cognitiu-conductual és el que millors resultats proporciona.
Com hem vist, la cleptomania és un trastorn que es veu poc en les consultes, a causa del sentiment de vergonya que produeix, però és important saber que pot tractar-se i que podem millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquest trastorn, sobretot tenint en compte també el risc que comporta efectuar robatoris tant en comerços com en una altra mena d’entorns, amb conseqüències com ser detingut, perdre amistats, ser acomiadat del treball, entre altres.