Què és la síndrome de la cabanya? Pautes per a superar-ho
Pot ser que per a moltes persones l’estat d’alarma, que va dictar confinar-nos a casa baix quarantena, comencés com un enorme malson. Fins i tot, moltes persones poden haver experimentat intensos nivells d’ansietat aquests primers dies i setmanes. Curiosament, aquestes mateixes persones poden estar avui desenvolupant el que s’està donant a conèixer com “la síndrome de la cabanya”. Entenent la cabanya com les nostres llars en aquests moments, resulta interessant conèixer una mica més sobre aquest fenomen psicològic, quins símptomes té, què influeix per a desenvolupar-lo i què fer per a alleujar-lo.
Parlem de la “síndrome de la cabanya” quan experimentem por per sortir al carrer. Por de contactar amb altres persones fora de les parets de la nostra casa, temor a realitzar activitats que abans eren quotidianes com treballar fora de casa, agafar mitjans de transport públic, relacionar-nos amb altres persones conegudes, etc. Però és important remarcar que no es tracta d’un trastorn psicològic, per la qual cosa no hi ha definició oficial sobre això. Més aviat parlem d’una conseqüència coneguda, o fins i tot podria veure’s com a “natural”, al fet de passar tant de temps confinats.
Es pensa que aquesta síndrome ve derivat del que es coneix també com la “febre de la cabanya”, en anglès cabin fever. En aquest cas, parlaríem de l’experiència oposada. Es tracta de la reacció d’agitació, inquietud, desesperança, dificultats en la concentració i fins i tot ira, davant la imposició externa de romandre tancat en un espai sense llibertat de moviment. És el que possiblement moltes persones van començar a experimentar i fins i tot a buscar ajuda professional per aquests símptomes.
Diguem, que així com l’anterior és una reacció natural, quan el confinament s’allarga als més de 50 dies, com és el cas al nostre país, la cosa canvia. Gràcies a l’instint de supervivència ens podem haver adaptat a viure i conviure confinats. Qui experimenta la “síndrome de la cabanya” pot experimentar ara, d’una banda confort, seguretat i tranquil·litat en les activitats a casa alhora que ansietat, evitació i irritabilitat pel mer fet de pensar a sortir al carrer o reprendre la vida que tenia abans del confinament.
D’altra banda, les persones que es passen el confinament soles, tenen més possibilitats de desenvolupar la “síndrome de la cabanya”. L’hàbit de no tenir cap contacte físic o pròxim amb una altra persona pot haver creat una forma de rebuig al que ara és excepcional per a estar persones, que és el contacte amb els altres. A més, no podem oblidar que l’epidèmia no està superada per complet pel que el risc de contagi és real. Tot i que les pors d’aquestes persones no són només al contagi del virus COVID-19, sinó ja en si a afrontar situacions socials o espais oberts amb múltiples estímuls que escapen a la seva sensació de control.
Què faig si em sento així quan toca tornar a sortir?
El primer és important tenir clar que les sortides han de ser graduals, de manera que cadascun pugui anar regulant què necessita i com. Especialment des que es permeten les sortides a passejar i fer exercici, segons horaris, és útil aprofitar-les per a anar graduant el nostre contacte amb l’exterior. Ja sigui pel mer fet d’exposar-nos al carrer, al soroll, a altres persones desconegudes, com així mateix a poder emprar aquestes sortides a realitzar alguna cosa que ens agrada o que ens pugui aportar una lleu sensació agradable, almenys al principi. Gaudir del sol en la pell, facilitar el contacte amb una mica de naturalesa com un parc o la mar. Si associem la sortida, que ens atabala, amb una conseqüència de plaer (dins de les possibilitats existents) és una mica més fàcil que tornem a repetir l’experiència l’endemà.
El segon a tenir en compte per a alleujar els símptomes de la “síndrome de la cabanya” és respectar i seguir els protocols estipulats de seguretat. Enfront de la por al contagi aquestes pautes de distanciament social, rentat de mans i ús de màscara (entre altres) ens pot proporcionar certa sensació de seguretat.
En aquests moments, més que mai, és important escoltar-nos i atendre les nostres necessitats perquè puguem tirar endavant de la manera més respectuosa amb nosaltres mateixos i amb els altres. La situació és excepcional i no hi ha una única manera correcta de superar-la. És normal tenir por com també és normal voler superar-ho. Si sents que et genera malestar la idea de sortir a l’exterior és important buscar ajuda. Deixar-nos acompanyar és un acte de generositat amb un mateix.
