esca Barcelona: 93 206 51 51
info@itaepsicologia.com Lunes - Viernes 9:00 - 21:00

Què és la Síndrome de Peter Pan?

Segurament haureu vist la pel·lícula ”Pa”, dirigida per Joe Wright i interpretada per Hugh Jackman, Garrett Hedlund, Rooney Mara i Levi Miller. Es tracta d’una preqüela del conegut compto de J. M. Barrie, és a dir, expliqués l’origen del personatge del relat original.Però quan parlem de Peter Pan no podem remeiar pensar en la socialment estesa Síndrome de Peter Pan, aquesta Síndrome descrita per primera vegada per Dr. Donen Kiley en el seu llibre ”The Peter Pan Syndrome: Men Who Have Never Grown Up ” no està recollit com diagnostico Psiquiàtric, però si és cert que existeix, i encara que pensem que pot ser divertit tenir al costat a algú infantil i juvenil, no sols es tracta d’això.

Llavors, Què és la Síndrome de Peter Pan?

La Síndrome de Peter Pan es refereix a certa manifestació de personalitat d’alguns adults que es comporten com a nens o adolescents sense ser capaços de prendre la responsabilitat dels seus actes i la vida adulta. Es neguen a créixer, són característicament immadurs emocionalment amb una forta inseguretat i un gran temor a no ser volguts i acceptats d’altra banda. És més freqüent en homes que en dones.

Es caracteritza per:

  • Comportar-se com a nens petits quan la seva edat real és considerada la d’un adult (superior als 30).
  • Se sent molt atret per la joventut (idealitza la infància i l’adolescència).
  • Por a la solitud.
  • Molta inseguretat i baixa autoestima.
  • Té necessitat de l’atenció de qui li envolta.
  • La seva actitud se centra en rebre, demanar i criticar amb poca tolerància a la frustració.
  • Centrat en sí mateix i en els seus problemes, sense preocupar-se per qui li envolta.
  • Sent insatisfacció constant amb el que té, desitja tenir-ho tot sense cap esforç.
  • Considera el compromís com un obstacle a la llibertat.
  • No es responsabilitza dels seus actes i culpa als altres pel que no li va bé.
  • Menteixen o s’amaguen darrere d’excuses.

Encara que Peter Pan pugui viure al País de Mai de la vida feliç amb els nens perduts fent enfadar al Capità Garfi, les persones que l’imiten no. La síndrome de Peter Pan comporta importants problemes emocionals i conductuals. A nivell emocional són freqüents problemes d’ansietat elevada i de tristesa, podent arribar a desembocar en una depressió, per això és important tractar-ho. D’altra banda, la persona se sent poc realitzada amb la seva vida ja que el no assumeix responsabilitats, la qual cosa li veta el plaer de gaudir dels reptes, i que sens dubte repercuteix en els seus nivells d’autoestima.

La síndrome de Peter Pan pot ser conseqüència de múltiples factors:

  • Trets de personalitat, sobretot caracteritzat per trets de personalitat dependents o evitativos.
  • Patrons educatius, sobretot si ha estat massa permissiva, amb una absència d’exigències i responsabilitats i amb l’evitació de qualsevol frustració.
  • Estil d’afrontament dels problemes.

Però pel que sembla, el més important té a veure amb la infància, és a dir, un desajustament és la història vital de la pròpia infància, pot ser per:

  • Una infància excessivament feliçque el pacient pot arribar a idealitzar, és a dir, cerca perpetuar i immortalitzar moments feliços vivint en infància constant que es nega a superar.
  • Una infància completament infeliç o mancada d’afecte. On la funció de la síndrome és recuperar la infància robada, mitjançant la llibertat que atorga el ser adult, és a dir, recuperar el temps perdut.

Segons el psicòleg i professor Jorge Barraca, la falta d’un desenvolupament en la maduresa afectiva i emocional se sol veure reflectit en una sèrie de comportaments com els següents:

  • exigències als altres membres de la família perquè satisfacin les seves necessitats i capritxos;
  • excessiva preocupació per l’aspecte físic i el benestar personal;
  • intolerància a qualsevol crítica;
  • ansietat quan són avaluats per companys o superiors del treball o els estudis;
  • incapacitat per a parlar d’altres persones i d’interessar-se per qualsevol que no sigui ell mateix;
  • exageració dels propis assoliments i èxits;
  • manca d’autèntics amics;
  • narcisisme;
  • incapacitat per a assumir responsabilitats, comprometre’s o mantenir la seva paraula;
  • masclisme i dificultats en les relacions sexuals.

Cal tenir en compte, però, que la major difusió d’aquest complex té una arrel també sociològica, considerant els valors socials imperants, que podrien englobar-se com la “cultura light” o “postmoderna”. Sempre segons Barraca, en el nucli d’aquesta concepció es troba el rebuig a qualsevol mena d’autoritat, o de debò, el canvi constant com a valor, i una postura anti-jeràrquica. Com a conseqüència, es qüestiona la utilitat de l’esforç (ja que tot pot mutar) i del compromís, la direcció de la vida cap a una realització concreta o l’adquisició d’uns coneixements (laborals o personals) “segurs”.

El tractament de la Síndrome de Peter Pan se centra en tres grans fases:

  • Assumir que no podem viure sense assumir responsabilitats, ha d’acceptar que és un problema que li causa malestar a ell i al seu entorn.
  • Aprendre a adquirir responsabilitats quotidianes i a viure com un adult. A través de l’aprenentatge d’estratègies per al procés de presa de decisions i resolució de problemes.
  • Ensenyar el maneig els seus pensaments, fent-li canviar la seva manera d’interpretar la realitat, evitant les recreacions en les seves emocions en lloc de resoldre les qüestions que li causen malestar.

Tot això ajudarà el pacient a assumir que ell és responsable dels seus propis actes i emocions, augmentant la seva tolerància a la frustració i incrementant el seu nivell d’autoestima de manera progressiva. Igualment, és recomanable una implicació de l’entorn directe del pacient: Familiars, parelles i amics poden ser de gran ajuda si es mantenen fermes en les indicacions respecte a no seguir-li el seu ritme infantil, no respondre davant les seves exigències ni la seva manipulació, indicar-li les conductes inapropiades i les alternatives que hi ha.

Igual que existeix la Síndrome de Peter Pan també es pot patir la Síndrome o dilema de Wendy, el qual es refereix a la necessitat de satisfer i satisfer de desitjos a una altra persona, normalment a algú amb Síndrome de Peter Pan, deixant els propis en un segon pla, se sent imprescindible, té la necessitat imperiosa de cuidar de l’altre com si fos un nen, considera que l’amor o les relacions són sol sacrifici i resignació, no suporta que s’enfadin amb ell i es converteix en un pare o mare en la relació de parella, etc. És convenient que també es tracti i que assumeixi que no ha de tractar a ningú com un nen, ni responsabilitzar-se de ningú que no sigui un menor.

Créixer com a persona forma part del desenvolupament natural dels éssers humà, això no significa que sigui senzill. Ser adult significa decidir créixer, adoptar valors i objectius en la vida. Renunciar a algunes coses per a aconseguir aquest objectiu, responsabilitzar-se dels propis errors i tolerar la frustració dia a dia. Madurar no significa perdre el nen que portem dins sinó aconseguir mantenir un equilibri entre totes dues parts de la persona, l’adult i el nen interior.

Coneixes a algú que es comporti com Peter Pan? Et consideres una persona immadura? Cuides d’algú que creus que ja és adult per a haver-ho de que tractar com un nen? A vegades creus que ets més una Mare o un Pare per a la teva parella?

Atenció psicològica. Consulta amb un psicòleg a Barcelona. Primera visita gratuïta
Atenció psicològica. Consulta amb un psicòleg a Barcelona. Primera visita gratuïta
Itae Psicología
4.6
Based on 10 reviews
powered by Google
Maria Garcia
Maria Garcia
09:41 04 Feb 20
Vivo fuera de Barcelona y las terapias online por Skype o video llamada me han ayudado mucho. Tienen un equipo genial.
Cbarcel C
Cbarcel C
16:48 24 Jan 20
La Mutua acaba de darme su informe y estoy en shock, aún no m lo creo. Esperaba q la Mutua pidiese el alta, pq sé como hacen las mutuas, pero lo q no esperaba es q el informe del médico del centro Itae estuviese todo lleno de mentiras, poniendo en mi boca lo contrario de lo que dije en la entrevista e inventándose datos ( como x ej el motivo de baja inicial). Aún no m lo creo, he tenido que leerlo dos veces, desde luego pondré una reclamación allí, y otra en la Mutua, y también en colegio oficial de médicos por falsedad y mala praxis.He hablado con Icam y m han recomendado poner una demanda legal contra el centro y el psiquiatra que me atendió. Por lo pronto os recomiendo que si váis pidáis fotocopia del test q entregáis y grabéis con el móvil la conversación, parece exagerado pero no lo es, estáis en vuestro derecho. Ojalá yo lo hubiese hecho....Podéis ver más reseñas negativas de otras personas en Centre Itae en google maps.
Juanita Blanch
Juanita Blanch
23:00 21 Jan 20
Hacía mucho tiempo que buscaba a alguien que me ayudara con la ansiedad que tengo y los ataques de pánico. Ahora, después de un tiempo con ellos, me he animado a darles soporte aquí, porque estoy mucho mejor y mi vida ha cambiado muchísimo. Estoy muy agradecida.
Cesar Lozano
Cesar Lozano
15:24 13 Jan 20
Padezco TOC desde hace mucho. Empecé un tratamiento con ellos y la verdad que estoy muy contento, la evolución es muy notable.
Reyes Moreno
Reyes Moreno
15:28 30 Dec 19
No es un sitio serio. No están para ayudarte.
Alvaro Cuesta
Alvaro Cuesta
11:34 25 Apr 19
18 años trabajando en la misma empresa y de repente me despidieron, porque necesitaban reducir la plantilla a la mitad…. Me quedé como muerto no encontraba salida ni sentido a nada, en Itae Psicología me ayudaron a volver a ser el que siempre había sido y ahora estoy en un nuevo trabajo con un gran proyecto por delante. Lo recomiendo a todo el mundo que en algún momento de su vida necesite ayuda y acompañamiento por un gran equipo de profesionales
Lucia Marquez
Lucia Marquez
12:39 04 Apr 19
Mi divorcio me brindó una crisis de ansiedad, tuve que pedir ayuda en Itae Psicología para poder afrontar mi nueva situación y poder seguir adelante, gracias por ayudarme en ese momento tan difícil para mí, hoy ya llevo una vida completamente normal. Un equipo de grandes profesionales
Laura Lopez
Laura Lopez
00:41 05 Mar 19
De repente me encontré sola después de que mi marido de 20 años de matrimonio me dejara de la noche a la mañana. Gracias a mi Dra y al centro por ayudarme a salir del estado de shock que entré , por reconducirme en el día a día y poder aceptar mi situación, gracias a ellos estoy genial. Solo puedo decir gracias por estar en mi camino.
Edoardo Lorenzo Corda
Edoardo Lorenzo Corda
14:05 25 Feb 19
Me encontraba desmotivado en todo lo que hacía y no encontraba sentido a mi día a día, acudí a la primera visita gratuita en Itae Psicología y allí mediante una evaluación me diagnosticaron depresión, me recondujeron mediante el tratamiento terapéutico y hoy por hoy encuentro sentido a la vida. Gracias por ayudarme.
Pep Parera
Pep Parera
14:53 21 Feb 19
Mi pareja y yo no estábamos bien en nuestra relación, después de nuestra visita en el centro Itae nos ayudaron a ver los motivos, el principal era la poca comunicación entre nosotros, no dieron pautas a seguir y seguimiento en consulta semanal, gracias a ellos cada día somos más felices
Antonio Gonzalez
Antonio Gonzalez
12:54 18 Feb 19
Pasé un tiempo de mucho estrés en el trabajo que me derivó a un estado de ansiedad infernal, gracias a los profesionales de Itae Psicología he podido recuperar la calma y recuperar la pasión por mi trabajo.
Amanda Cuesta
Amanda Cuesta
13:19 16 Feb 19
Lo recomiendo a todas las personas que estén buscando un buen profesional para la ansiedad, grandes profesionales y gran equipo de psicólogos.
IMMA ROCA ESPACHS
IMMA ROCA ESPACHS
10:31 14 Feb 19
Estoy muy feliz y agradecida por la ayuda que he recibido de los profesionales del centro y de todo el personal que me han ayudado a superar mis fobias.
Mostra els comentaris
js_loader
Nuevo Podcast de Psicología ❤️
This is default text for notification bar