Quines característiques i comportaments tenen uns pares emocionalment abusius?

Quines característiques i comportaments tenen uns pares emocionalment abusius?

Pares emocionalment abusius

Ser pare i mare no només significa engendrar un fill, sinó que també implica ensenyar-li estratègies i eines claus per a enfrontar el món, per a aconseguir el que es proposa, per a solucionar conflictes, per a relacionar-se, etc.  Per aquest motiu, teòricament la família és la responsable de lliurar amor, valors, educació i coneixements bàsics per a la vida.

No obstant això, amb els anys, la relació patern-filial es torna difícil i fins i tot conflictiva. Tradicionalment s’ha posat la “lupa” en l’actitud del fill infant o adolescent per a explicar les relacions negatives i la complicada convivència entre pares i fills. Actualment hi ha nombrosos estudis que avaluen quin paper tenen els pares en aquest conflicte, i s’ha valorat com l’actitud d’alguns pares és també perniciosa, no només per a la relació entre ells, sinó també per a l’autoestima i la salut mental dels seus fills en l’edat adulta. Concretament, aquests estudis identifiquen una actitud paternal poc saludable en la qual abunden les crítiques destructives, desqualificacions, la manipulació, la victimització, les excessives exigències, i fins i tot la competència amb els seus propis fills. Tots aquests comportaments dels pares cap als fills comporten un abús emocional en el qual només són tingudes en compte les necessitats dels progenitors, i mai les dels fills.

Existeixen diferents perfils de pares tòxics (emocionalment abusius) que apareixen repetidament:

Pares autoritaris i descalificadors que actuen des del “jo exigeixo”, creant així fills submisos i excessivament complaents. Com a adults, seran homes i dones que tendiran a la complaença amb les figures d’autoritat, obviant fins i tot les seves pròpies necessitats.

Mares culpabilizadores que actuen des del “jo et suplico”, és a dir, des del xantatge emocional, perquè els seus fills actuïn i prenguin decisions en la vida sempre responent a les necessitats d’aquesta mare. En el futur, seran persones amb probables problemes de parella, a causa de la intromissió periòdica d’aquestes mares en les seves vides, sent complicat crear vincles afectius estables.

Mares intrusives i sobreprotectores que es neguen al fet que el seu fill o filla creixi. En comptes d’acompanyar el seu desenvolupament, supervisen el que fan i qüestionen les decisions que prenen. En la vida adulta, aquests fills solen presentar un marcat sentiment d’inseguretat.

Mares competitives respecte a les seves filles, que s’instal·len en el “jo millor que el teu”, generant sentiments d’inferioritat en la filla.

Pares o mares que menystenen les emocions dels seus fills, minimitzant-les, traient-los importància, o fins i tot culpabilitzant als fills de sentir-se d’aquesta manera. Frases com a “quines exagerat que ets”, “mira que ets sensible”, “no tens dret a queixar-te”, davant situacions legítimament preocupants per al fill, incideixen en una baixa autoestima en els fills, ja que aprenen que el que ells o elles senten no és important o inapropiat.

Així mateix, podríem resumir en un llistat general les característiques i comportaments del pare o la mare emocionalment abusiva:

1. Fa que el nen o adolescent se senti responsable dels sentiments de la mare o el pare.
2. Els amenaça amb rebuig o abandó, o amb conseqüències inespecífiques.
3. No protegeix, no posa límits (parlar mal del pare o de la mare, explicar problemes que el fill no pot manejar per edat, entrar en els detalls de la seva vida sexual –del pare o de la mare- amb el fill, etc.).
4. Invalida els sentiments dels fills.
5. No tolera les emocions negatives dels fills.
6. Els fa sentir culpables, sense que ho mereixin.
7. Els responsabilitza del seu malestar.
8. Domina les converses.
9. Refusa disculpar-se.
10. Sempre necessita tenir l’última paraula.
11. Jutja o rebutja als amics dels fills.
12. Envaeix la seva privacitat.
13. Els subestima.
14. No mostra confiança en ells.
15. Els “etiqueta”.
16. Els critica.
17. No els parla.
18. No els dóna explicacions reals.
19. La síndrome “Es tracta tot de mi” — egoisme total.
20. Negació de la responsabilitat personal per la seva pròpia conducta.
21. Quan se li confronta amb la veritat, es veu a si mateixa com la víctima.
22. Les mares abusives sempre trobaran una “raó” i diran que va ocórrer alguna cosa que justifiqui la seva manera d’actuar — i mai admetran que ha estat la seva culpa.

Com afecta en la vida adulta haver “crescut” amb un pare o una mare tòxica?

Els especialistes asseguren que els fills de pares tòxics –emocionalment abusius-, en la vida adulta, seran individus amb les següents característiques:

1. Baixa Autoestima
2. Inseguretat personal
3. Actitud Submisa-Passiva
4. Gestió emocional contaminada per la culpa
5. Inestabilitat emocional
6. Dificultats en les relacions interpersonals
7. Relacions de parella dependents
8. Més vulnerables davant la psicopatologia (ansietat i depressió)

És necessari reflexionar sobre el motiu pel qual alguns pares actuen així, ja que en parlar de els pares tòxics no només es fa referència al comportament dels progenitors cap als seus fills, sinó també a el Guió de Vida que aquests pares han suportat, és a dir les vivències experimentades en la seva pròpia infància.  És molt comú en l’educació la repetició de patrons en aquest tipus de maltractament psicològic.  Així mateix, i sent justos, també és possible observar tot el contrari, és a dir, la intenció de no replicar amb els fills el viscut pels pares en la seva infància.