Com es manifesta l’addicció als videojocs?, És el meu fill addicte als videojocs?, Què fer si el teu fill és addicte als videojocs?, Com es pot identificar a un addicte?
“Roger és estudiant i comparteix pis amb altres joves de la seva edat. Des de fa diversos mesos està jugant a un popular joc de rol online igual que els seus companys. Entre ells reconeixen que Roger és “especialment bo” i li demanen consell o ajuda en algunes partides. A ell li senti bé que la gent reconegui el seu esforç. De fet, molta gent que a penes coneix li demana consell a través del joc i acaba passant bastant temps parlant amb algunes d’aquestes persones.
En l’actualitat passa unes cinc hores al dia jugant. Atès que pel dia estudia, sol dedicar-se a la tarda encara que cada vegada fins més entrada la nit. De fet, ja van diverses setmanes que es queda adormit ocasionalment i falta a classe. Si això li succeeix pensa que, ja que està a casa i no ha anat a classe, pot jugar un parell d’hores més i “aprofitar el matí”. Quan no està a casa pensa sovint en el joc, en què coses estaran succeint mentre no està i en el que farà quan arribi a casa i es pugui connectar. Acabades les classes rebutja qualsevol activitat amb els companys que retardi la seva volta al joc.
En l’últim semestre el rendiment acadèmic de Roger ha baixat molt. No lliura els treballs en els terminis i prepara molt poc els exàmens. A més, fa setmanes que posa excuses per a no baixar al seu poble en cap de setmana per a poder jugar i, com a conseqüència, ha vist molt poc als seus familiars i als seus amics de tota la vida. Els seus companys de classe que al principi insistien perquè surti de casa ja li diuen molt poc per a sortir.
Tot això ha fet que Roger se senti mal últimament encara que no sap bé perquè. Està més trist i tot se li fa ‘un món’. Per a evadir-se d’aquests sentiments dedica més temps al joc, temps durant el qual se sent bé.”
La diferència entre jugar per plaer i tenir un problema amb el joc no es mesura en temps sinó en la funció que el joc suposa. La “necessitat” de jugar per a escapar, per a alleujar un malestar que no pot afrontar-se d’una altra manera i la falta de control sobre quan i com s’utilitza aquesta “fuita” és el que diferencia el joc lúdic del problemàtic.
Motius pels quals algú pot jugar compulsivament
Els videojocs són una activitat que pot arribar a ser molt complexa. Els qui juguen de manera compulsiva poden fer-ho per diferents motius
- La combinació de la seva manera de ser amb les característiques del videojoc. Parlem de persones que ja de per si mateix solen donar-li moltes voltes a un tema (el que es denomina caràcter obsessiu). Si el videojoc els ofereix una cosa atractiva i un alt grau de complexitat, aquestes persones poden convertir-ho fàcilment en la seva activitat principal.
- Altres persones poden jugar per una situació particular. És freqüent que persones deprimides, persones desocupades o amb algun altre problema acabin jugant per a evadir-se. Els videojocs, com hem dit abans, poden oferir un món complex i ple de “coses per a fer”.
- Aquells que tenen problemes per a relacionar-se amb els altres poden trobar en els videojocs online una font de relacions socials que els manté molt units al joc. Moltes persones que intenten deixar el joc expliquen que els seus companys “són bona gent i els cauen bé” i és que és veritat! El problema no són les persones que juguen sinó la naturalesa de la relació que han establert. Desgraciadament, no és una relació sana perquè implica que, per a mantenir-la, es realitzi una “desconnexió” del món real.
Senyals d’alerta
Hi ha diversos factors que poden prendre’s com a indicadors que la conducta de joc és problemàtica. En general un hauria de preguntar-se:
-
- que freqüència jugo? Quant temps dedico cada dia a jugar?
- Pinso tots els dies en el videojoc i en diversos moments del dia?
- Pinso molt en el videojoc quan no puc jugar? (ex., en un viatge de cap de setmana)
- He descurat el meu treball o els meus estudis per haver dedicat més temps al videojoc?
- Li amago als meus pares o a la meva parella el temps real que jugo?
Si la majoria de respostes (menys la primera) han estat que sí, potser estàs “enganxat” a un videojoc. Lamentablement no ho sabràs del tot fins que intentis deixar-ho.
Que es pot fer
- Analitza els motius pels quals jugues. Pensa en profunditat i no et deixis cap. Probablement la “simple diversió” ja no es troba entre els principals.
- Fes un balanç sobre els costos i els beneficis de jugar. Per exemple, pot ser que sentis satisfacció o reconeixement d’altres jugadors com a benefici però en canvi, potser les teves amistats s’han ressentit, no dormis bé últimament i hagis descurat els teus estudis o treball.
- Una vegada decidit has de mantenir-te allunyat. No és just per a tu dir-te que només depèn de la teva voluntat. Això no és cert ni per a tu ni per a ningú, no t’ho posis difícil i mantenir-se allunyat.
- Plena el teu temps d’oci amb activitats incompatibles. Fer coses a l’aire lliure sol ser una opció.
- Recupera els contactes amb les teves amistats i coneguts. Recorda que una part del joc tenia una funció social que has de conrear d’una forma més positiva per a tu.
- Mantenir-se allunyat de fòrums, revistes i webs que es relacionin amb el videojoc. Si et dónes de baixa en aquests fòrums t’asseguraràs de no caure en la temptació.
- No tens per què fer-ho només. No t’avergonyeixis i demana ajuda. La família o la parella poden ser més comprensius del que creïs.
Conclusió
L’addicció als videojocs és un problema molt variat i complex. En qualsevol cas el videojoc governa la vida de qui està atrapat pel joc compulsiu. Canviar és un procés igual de difícil que el d’altres addiccions i implica processos similars. Primer serà necessari prendre consciència que la situació no és sostenible per més temps i decidir-se a actuar. Demanar ajuda és sempre recomanable. A partir d’aquí, el pla a seguir ha d’incloure la restricció de tot el relacionat amb el videojoc així com, de manera paral·lela, la recuperació de les activitats que estaven apartades.
No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres si et sents identificat amb el que has llegit o creus que algú pròxim pot necessitar ajuda.
