Podcast Psicologia: Tècniques Assertives.
Temporada 01, Episodi 05 – Tècnica assertiva de la interrogació negativa
Itae és el primer centre especialitzat en la prevenció i el tractament de l’ansietat, l’estrès i l’estat d’ànim. Som un equip de psicòlegs i psiquiatres amb una àmplia experiència.
El nostre propòsit és millorar la teva qualitat de vida i per això hem creat també aquest podcast, perquè sabem que la psicoeducació és el primer pas cap al teu benestar emocional.
Acompanya’ns i descobriràs tècniques útils per a manejar les teves emocions d’una forma fàcil i pràctica.
Molt bones a tots, soc Lorena Alfaro psicòloga d’ITAE Psicologia, continuem parlant d’assertivitat, volguts i estimades oïdores. En podcast anteriors expliquem què era i vam veure la tècnica de disc ratllat. si t’ho has perdut et recomano que ho escoltis aquí!! Avui aprendrem la tècnica d’interrogació negativa.
Però si us heu perdut i aquest és el primer podcast que escolteu d’Itae psicologia, us recordo el que és l’assertivitat .
L’assertivitat és aquell tipus de comportament o manera de comunicar-nos en el qual estic respectant-me a mi mateixa per dir el que penso, però també estic respectant a la persona a la qual li ho dic, perquè ho diré des de l’amabilitat, calmada, i no de manera agressiva.
Això que sembla tan senzill pot resultar complicat per a algunes persones o en algunes situacions, perquè a vegades ens sentim incòmodes en posar límits i callem. I després quan ja estem fins dalt, explotem. Ho evitarem amb l’assertivitat .
Com sempre us dic, quan aprenem una nova tècnica de comunicació podem sentir-nos una mica rars al principi, ja que sortirem de la nostra normalitat, que potser és tenir un comportament més passiu o més agressiu, i semblarà que estem fent un teatrillu o que aquesta manera de parlar sona molt forçada en vosaltres.
Això és normal. Conforme aneu practicant i utilitzant la tècnica en el vostre dia a dia, us sonarà més vostra i finalment aquesta serà la vostra manera de parlar.
La tècnica que veurem avui m’encanta. És una de les meves favorites, perquè trenca moltíssim amb el comportament que solem tenir i deixa al nostre interlocutor desencaixat. Aquesta tècnica es diu interrogació negativa i la utilitzarem quan rebem una crítica.
Sí, sí, m’has sentit bé, per fi una tècnica per a poder respondre crítiques.
A més, amb aquesta tècnica evitem provocar a l’altre. Quan ens fan una crítica és molt fàcil que ens sentim atacats i vulguem rescabalar-nos. I llavors deixem anar alguna tonteria. El que fa que aquesta persona que ens ha criticat s’enfadi, o ens deixi anar una altra tonteria. I la cosa pot acabar en discussió.
A més, hem de distingir quan una crítica està benintencionada i és constructiva i respectuosa, i quan no és així…
A més, hem de distingir quan una crítica està benintencionada i és constructiva i respectuosa, i quan no és així…
En el cas de les crítiques que no són constructives… No podem permetre que algú ens critiqui i li surti gratis, m’explico, moltes vegades ens fan crítiques i ens quedem callats per no provocar aquesta discussió de què la parlava. Així que sembla que sali gratis això de criticar-nos. No hi ha conseqüències per a la persona que ens tira una “pullita” en forma de crítica.
i què és el que farem? Proposarem activament, mitjançant preguntes, que ens donin més informació. Així de senzill. Demanar que justifiqui per què ens està dient això.
Si la crítica era constructiva, traurem més informació i ens enriquirem més, però si és manipulativa o malintencionada… aquesta persona criticona, es quedarà sense arguments i se sentirà incòmoda i us asseguro que aviat deixarà de fer-vos comentaris tan desagradables.
Per exemple, podem fer preguntes que comenci així:
- què hi ha de dolent en ?
- quin problema hi ha amb…?
- què vols dir amb…?
- quin defecte li trobes a…?
- per què et molesta….?
Us asseguro que és molt efectiva i que moltes vegades basta només una pregunta perquè l’altra persona s’adoni que el que t’ha dit no té ni peus ni cap i ho retiri.
Ho veurem amb exemples:
Imagineu-vos que veuré a la meva tia Pepi, i en arribar a la seva casa em diu “uii, estàs més grossa”. Això és molt típic que passi, segur que coneixeu a moltes ties Pepis.
Bé, tenim una crítica… serà constructiva? Ja us avanço que no, això que opinin del nostre físic sense permís… podríem contestar això de “tinc miralls a la meva casa, gràcies” però el mateix és un pèl agressiu.
Utilitzarem la tècnica d’interrogació negativa:
– i quin problema hi ha que estigui més grossa?
– No neda res, només t’ho comentava.
– i això? per què m’ho comentes?
– No, és que m’ha sorprès.
– per què?
– És que tu sols estar més prima.
– i hi ha una cosa dolenta en què hagi engreixat?
– I ja la tia Pepi es queda tallada o et diu alguna barbaritat que fa que se li vegi el plomall…
Però podem continuar fent preguntes fins que considerem necessari. Pot arribar a ser divertit, perquè moltes vegades la gent solta crítiques i després quan demanes explicacions i s’han de fer responsables del que han dit… s’emboliquen molt jaja.
Un altre exemple. Imagineu-vos que un amic em diu
- Sempre vas a la teva bola. No penses en els altres.
Pot ser que m’ho estigui dient per alguna cosa, pot ser que estigui molest o pot ser que només tingui ganes d’iniciar una discussió. Ho esbrinarem amb la tècnica de la interrogació negativa.
Li podríem contestar una cosa així:
- Pot ser, no m’he adonat, quan has notat que he anat a la meva bola?
- Sempre, és que passes de tot el món.
- però què vols dir amb això? què significa que pas de tot el món?
- Doncs que no contestes mai pel grup.
- Entenc que això et pugui molestar, què podríem fer perquè tots dos ens sentim còmodes?
Fent preguntes, a més, no ens quedem amb aquesta crítica i li donem voltes al cap en pla “què haurà volgut dir, per què m’ha dit això, perquè no hauria d’haver-me dit tal cosa”. Perquè com li hem preguntat bastant sobre el tema… perquè ja tindrem totes les respostes.
A més, com ja he dit, és una bona forma que no ens deixin anar crítiques a la lleugera, això s’aconsegueix amb el temps. Si l’altra persona sap que darrere d’una crítica o un comentari ve una conversa en la qual ha d’explicar-lo… moltes vegades li ho estalvien.
Recordeu que podeu utilitzar diverses tècniques en la mateixa conversa i que l’important és que respecteu, a vosaltres i als altres. Digueu el que penseu, vulgueu, sentiu o necessiteu, però sense pretendre danyar a l’altre, sense ser agressiu.
Si et costa moltíssim posar en marxa aquestes tècniques, consultar amb un professional és una bona decisió, a Itae psicologia estem disposats a ajudar-te si el necessites.
I avui en la secció de recomanacions de llibres de psicologia us portem un llibre meravellós, es titula Psiconutrició. Aprèn a tenir una relació saludable amb el menjar.
Està escrit per Griselda Herrero, que és dietista-nutricionista i doctora en bioquímica i Cristina Andrades, psicòloga sanitària.
Aquest llibre ens explica el paper de les emocions en les eleccions alimentàries i com utilitzem el menjar per a la gestió emocional.
És molt amè i les autores han aconseguit que un tema tan complex s’entengui perfectament. Totalment recomanat.
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos, si t’ha agradat aquest episodi, dona-li al LIKE i comparteix-los en xarxes socials, recorda que si necessites atenció individualitzada ja sigui presencial o en línia, estem a la teva disposició en itaepsicologia.com.
Fins al pròxim episodi, una abraçada.
También puedes disfrutar de todos nuestros podcast en tu plataforma favorita:
