Podcast Psicologia: Tècniques de psicologia.
Temporada 01, Episodi 09 – Tècnica de solució de problemes.
Itae és el primer centre especialitzat en la prevenció i el tractament de l’ansietat, l’estrès i l’estat d’ànim. Som un equip de psicòlegs i psiquiatres amb una àmplia experiència.
El nostre propòsit és millorar la teva qualitat de vida i per això hem creat també aquest podcast, perquè sabem que la psicoeducació és el primer pas cap al teu benestar emocional.
Acompanya’ns i descobriràs tècniques útils per a manejar les teves emocions d’una forma fàcil i pràctica.
Molt bones a tots i totes soc Lorena Alfaro psicòloga d’Itae psicologia. Avui us porto un podcast molt pràctic. Aprendrem una tècnica per a resoldre problemes i prendre decisions. La podem utilitzar en aquests moments que a vegades tenim tots, en els quals ens quedem paralitzats i no sabem com resoldre una situació complicada o quan hàgim de prendre decisions difícils. Com canviar de treball, mudar-nos, deixar una relació… aquestes decisions a vegades tendim a postergar-les i entrem en el bucle d’anar posposant prendre-la.
Abans de res, és molt important que analitzem de quina forma ens orientem cap als problemes, si ho fem d’una manera positiva o negativa, ja que això influirà a l’hora de buscar una solució.
Molt important que analitzem de quina forma ens orientem cap als problemes, si ho fem d’una manera positiva o negativa, ja que això influirà a l’hora de buscar una solució.
- Una persona que tingui orientació al problema de manera positiva tendirà a:
- Considerar els problemes com a reptes
- Ser optimista i Veure’s capaç
- Considerar les emocions desagradables, com la tristesa o la por, com a part del procés de solució de problemes. A vegades són útils les emocions desagradables i ens ajuden a adonar-nos de moltes coses.
- En canvi, en l’orientació negativa cap als problemes, es té a:
- Considerar els problemes com a amenaces
- Creure que són irresolubles
- Dubtar de tu per a resoldre-ho
- I no acceptar que apareguin emocions desagradables, voler tapar-les…
I si ho estem fent de manera negativa…hem de plantejar-nos un canvi a aquest nivell. A vegades això és el que més costa, recordeu que, si en algun moment necessiteu ajuda professional per a això, a Itae podem ajudar-vos.
Quant a les emocions degradables que puguin aparèixer en aquest procés, moltes vegades ens diuen en consulta, no, és que quan m’enfrontaré a un problema em fa por, em poso nerviós i em sento incapaç, així que no m’enfronto. Dona’m tècniques per a no posar-me nerviós ni sentir-me incapaç. I ja quan ho tingui controlat m’enfrontaré als problemes.
NO funciona així. Has d’enfrontar-te acceptant aquesta emoció i a poc a poc aquesta emoció s’anirà adaptant, aniràs tenint experiències reeixides i anirà desapareixent, però al principi forma part de l’aprenentatge, és normal, no passa res.
Com orientem el problema tindrà un gran efecte en la motivació que tinguem per a resoldre’l, i en el compromís per a a intentar les vegades que siguin necessàries, resoldre aquest problema.
Hi ha vegades que ens trobem amb persones que té una orientació positiva per als problemes del treball, però negativa per als problemes de casa i viceversa. Això pot passar, depenent del segura o segur que em noti en una determinada àrea i dels èxits passats que hagi tingut, tindré una orientació o una altra. Com us deia, buscar ajuda professional pot ser molt positiu si esteu embussats en aquest punt.
Hi ha vegades que ens trobem amb persones que té una orientació positiva per als problemes del treball, però negativa per als problemes de casa i viceversa.
Una vegada tinc clar que el millor és orientar-me al problema de manera positiva, haig de veure com el resolc.
Però abans d’això haig de fer una reflexió i té a veure amb les prioritats. No traduïm el que diré amb “ser egoista”, però la prioritat en les nostres decisions té anar lligada a mantenir el nostre benestar, la nostra salut. No dic que hi hagi vegades que fem excepcions i que a vegades prenguem decisions que ens fotin però que ajudin a uns altres, “okey”, podem fer-ho, però això no ha de ser el pa de cada dia.
Les persones que ens dediquem a la psicologia clínica estem molt acostumades a veure en consulta a pacients que sempre prioritzen el benefici dels altres, que ho donen tot, que fan tot per tot el món, encara que això els acabi generant molts perjudicis. I fer el contrari seria ser egoistes. No estem jugant, es tracta de salut mental, i la salut és el més important.
Aquesta tècnica no us sortirà a la primera, possiblement al principi fins i tot podeu creure que això us lleva temps, però quan es fa unes quantes vegades i se li descobreix el truc, és molt molt útil.
Donaré una sèrie de passos, que haureu de seguir en aquest ordre.
Apunta, apunta.
1. Definir el problema.
És el primer pas i el més important. Amb això aclarim la seva naturalesa, pensem en objectiu o objectius que siguin realistes i també identifiquem els obstacles que puguin sorgir.
Podem desgranar el problema gran en problemes petitons. Perquè la definició ha de ser concreta i clara. El problema no pot ser “no tinc temps per a res”, segur que moltes vegades heu pensat això.
Per a definir bé el problema, el truc és fer de tal manera que algú aliè a nosaltres pugui entendre-ho. És a dir, que signifiqui el mateix per a mi i per al meu veí.
Si jo dic que no tinc temps per a res, potser per a mi significa que no tinc temps per a fer oci, però per al meu veí significa que no tinc temps per a acabar les meves tasques del treball i per a la meva cosina significa que estic sempre fent coses.
Si definim un problema i cadascun pot donar-li una interpretació… està mal definit. Hem de concretar més.
Moltes vegades aquest procés de concretar el que fa és treure nous problemes, més petits. Per exemple, en aquest cas podrien ser: no m’organitzo bé, estic fent hores extra, em comprometo amb massa coses i després no arribo a res, faig coses, però vull fer encara més…
Els problemes els resolem d’un en un. Les decisions es prenen d’una en una, agafem per exemple el problema: Des que va començar el teletreball, estic fent moltes hores extra. Concretarem una mica més. Per allò que signifiqui el mateix per a tothom. Tots els dies treballo durant 10 o 11 hores. veieu? Això significa el mateix aquí que en xinesa.
Bé, tenim delimitat, definit i concretat el problema. Anem pel pas dos.
2. Generalització d’alternatives.
En aquest pas, el nostre objectiu és considerar el ventall de possibles estratègies per a solucionar el nostre problema. Es tracta de fer una pluja d’idees.
No hi ha filtre. Agafeu un paper i escriviu tot el que se us passi pel cap.
- Canviar de treball.
- Que arribi la meva hora de sortida i tancar l’ordinador falti el que falti.
- Parlar amb la meva cap o cap i dir-li que no puc seguir a aquest ritme
- Deixar de queixar-me i pensar que ja vindran temps millors.
- Tancar a la meva hora, però connectar-me a la nit perquè em doni temps a acabar les tasques del dia.
- Denunciar a l’empresa.
- Deixar-lo tot enrere i muntar un quiosquet a la platja.
- Buscar una afició que m’obligui a tenir un horari determinat i no pugui buscar excuses per a continuar treballant una mica més, sinó que hagi de sortir de casa o l’oficina per a arribar.
- Avaluar la meva productivitat i veure com d’efectiva és la meva manera de treballar i si puc corregir alguna cosa per a anar més ràpid.
Bo atur ja però podríem seguir tot el necessari. Recordeu que no hi ha filtre, que una idea forassenyada pot donar pas a una idea brillant. Si ens centrem en escriure només idees lògiques, racionals i que es puguin aplicar, ens podem bloquejar. Així que dona curs a la teva imaginació.
3. Presa de decisions.
En aquesta fase, prediem les conseqüències més probables de les diferents alternatives, per a això necessitem dur a terme una anàlisi de costos-beneficis.
Per a fer això farem una distinció entre beneficis a curt termini i beneficis a llarg termini.
Us compto. Els beneficis a curt termini, és a dir, immediats, en els pròxims dies, a vegades no ens porten beneficis a llarg termini, en els pròxims mesos o anys.
Per exemple, tancar a la meva hora, però connectar-me a la nit per a acabar, pot portar-me beneficis a curt termini, com que em dona temps a tenir oci, no haig d’enfrontar-me al meu cap o cap, no haig d’avisar que estic mal… però a llarg termini? Doncs segur que el meu cos acabaria reaccionant per la falta de somni, el cansament, l’ansietat…
Mentrestant, la solució “parlar amb el meu superior i demanar-li que canviï el meu ritme de treball” a curt termini és més difícil, em fa passar per la vergonya o per la por, però a llarg termini pot fer que la meva vida millori molt.
Com a recomanació, trieu aquelles que a llarg termini us portin beneficis, encara que a curt no. Si trobeu alguna que a curt i a llarg us portin beneficis doncs mira quin bé. Però si una opció em dona beneficis a curt termini i problemes a llarg termini… no estic resolent res.
Perquè aquest sistema ho faríem això amb totes les opcions, així podríem trobar com d’elles és la més factible i seleccionar-la.
4. Implementació de la solució i verificació.
Això és dur a terme el pla de solució, controlar i avaluar les seves conseqüències i veure si el que he fet serveix o haig de tornar a repetir el procés i buscar una altra solució.
Què no hem de fer a l’hora de resoldre problemes o prendre decisions? Fer-ho de manera impulsiva o descurada i evitar resoldre aquest problema. Això sol ser bastant ineficaç. A vegades pot sortir bé, vaig deixant de costat el problema i una altra persona el resol o es resol només, o també pot passar que intenti resoldre una mica de manera impulsiva i sent, surti bé, però en general, millor pensar les coses, perquè aquesta manera de fer-ho pot a més crear altres problemes.
Així que ja sabeu, intenteu tenir una orientació el més positiva possible cap als problemes, i invertiu una mica de temps a planificar la solució, pot estalviar temps a la llarga i fer que els resultats siguin moltíssim millors. Amb això també augmentem la seguretat en nosaltres mateixos, en veure’ns capaços de resoldre problemes i, per tant, millorem l’autoestima.
I avui us recomanaré una pel·lícula que et té sense apartar els ulls de la pantalla tot el que dura. Es diu Mart, és de 2015, està dirigida per Ridley Scott, i la protagonitza Matt Damon, que és el mateix de les pel·lícules de Jason Bourne, potser ja l’heu vist, però si no, vegeu-la perquè és molt bona.
En ella, el protagonista es queda atrapat en Mart i ha de resoldre molts, molts problemes, prendre moltes decisions i plantejar-se moltes coses. És una història de supervivència i superació, amb el toc ciència-ficció, que a mi personalment sempre m’agrada.
Es veu molt clarament la presa de decisions amb beneficis a curt o llarg termini i és molt entretinguda.
Si vols continuar aprenent i gaudint de com ser més estable emocionalment i viure una vida plena i feliç, pot continuar escoltant els nostres podcasts i si ho necessitessis pots sol·licitar tractament amb nosaltres a Itae Psicologia.
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos, si t’ha agradat aquest episodi, dona-li a LIKE i comparteix-los en xarxes socials, recorda que si necessites atenció individualitzada ja sigui presencial o en línia, estem a la teva disposició en itaepsicologia.com.
Fins al pròxim episodi, una abraçada.
También puedes disfrutar de todos nuestros podcast en tu plataforma favorita:
