Timidesa o Fòbia social
Si et molesta parlar o menjar en públic, et costa expressar-te o no t’agrada que et mirin, és probable que siguis tímid. Però això és una cosa dolenta? Ser tímid és un tret de personalitat que no té caràcter patològic, és a dir, l’individu tímid pot portar endavant una vida normal, sense dificultats significatives en el seu rendiment, únicament que intentarà evitar o no gaudirà certes interaccions socials per l’ansietat que li produeix. No cal confondre la timidesa amb la introversió. Una persona introvertida no evita la interacció social a causa de l’ansietat sinó perquè simplement no desitja companyia, les persones introvertides generalment gaudeixen quan estan soles i s’esgoten amb la interacció social.
Però llavors quan és un problema? Això comença a ser un problema quan és una por persistent i irracional a situacions que puguin involucrar la intervenció o ser jutjat per part dels altres, evitant i provocant un malestar qualsevol esdeveniment social. Això és el que anomenen els especialistes Fòbia Social, Trastorn d’Ansietat Social, Timidesa. És a dir, el temor o l’ansietat són molt elevats, causant l’evitació freqüent de les situacions que els desencadenen.
Es caracteritza per:
— Tenir una por (intens, persistent i crònic) de ser vigilat o jutjat per uns altres i de fer coses que li avergonyeixin, les principals situacions que els provoquen malestar són:
- Intervencions públiques com: parlar/actuar en públic, presentar un informe davant un grup, intervenir en grups petits formals.
- Interaccions informalcom: iniciar, mantenir i acabar converses (especialment si són desconeguts), unir-se a una conversa o activitat ja en marxa, parlar de temes personals, fer compliments, expressar amor, relacionar-se amb el sexe oposat o preferit, concertar cites o acudir a aquestes, establir relacions íntimes, assistir a festes, conèixer gent nova, cridar a algú per telèfon, rebre crítiques.
- Interaccions assertivescom: sol·licitar a uns altres que canviïn el seu comportament molest, fer una reclamació, retornar un producte, fer o rebutjar peticions, expressar desacord/crítica/disgust, mantenir les pròpies opinions, interaccionar amb figures d’autoritat.
- Ser observat: menjar/beure/escriure/treballar/telefonar davant d’uns altres, assistir a classes de gimnàstica o dansa, usar els serveis públics (quan hi ha altres persones a prop o hi ha algú esperant fos o es pensa que algú pot acudir), entrar en un lloc on ja hi ha gent asseguda (p. ex., aules o transports públics), ser el centre d’atenció (p. ex., en una festa d’aniversari).
La fòbia social o timidesa pot estar limitada a una situació o pot ser tan àmplia que la persona experimenta ansietat al voltant de gairebé qualsevol persona diferent als membres de la família.
— El recordar, imaginar-se o exposar-se a aquesta situació provoca una sèrie de símptomes físics:
- Ruboritzar-se
- Dificultat per a parlar
- Nàusees
- Sudoració
- Tremolors
I va acompanyat per uns certs pensaments (faràs el ridícul, et sortirà malament,..).
— Preocupació de dies o setmanes d’antelació a una situació de les quals tem.
— Aquesta por pot tornar-se tan intens que interfereix amb el treball, el col·legi i altres activitats ordinàries, arribant a interferir el fet d’aconseguir i conservar un cercle social.
Referent al origen de la fòbia social o timidesa se sol relacionar amb factors biològics. Està demostrat que en moltes persones amb fòbia social o timidesa es dóna una especial sensibilitat davant la crítica i la desaprovació que ha pogut veure’s potenciada per factors d’aprenentatge en la infància i accentuada en l’adolescència. Sembla existir una preparació biològica evolutiva per a témer expressions facials d’ira, rebuig i crítica, facilitant-se així les jerarquies que donen lloc a l’ordre social. També alguns factors d’aprenentatge i experiències activadores o desencadenants poden interactuar amb la vulnerabilitat biològica i propiciar l’ansietat social en originar en la persona la sensació de pèrdua de control davant diferents situacions.
Les principals conseqüències que poden ocasionar la fòbia social o timidesa són l’Abús/dependència de substàncies (alcohol, tabac, ansiolítics) perquè l’ajuden a desinhibir-se o controlar l’ansietat. Baixa autoestima, sentiments d’inferioritat, humor deprimit, encara que no tenen mala opinió de si mateixos, sinó que creuen que els altres els jutgen negativament. Pitjor qualitat de vida i rendiment laboral o acadèmic. Menys contactes socials i amics, amb menors probabilitats d’establir relacions íntimes i de parella. Sovint, problemes de parella o familiars per la poca participació en activitats socials. A més, molts individus que pateixen Fòbia Social o timidesa els acaben apareixent crisi d’angoixa o atacs de pànic a causa de la gran ansietat a la qual se sotmeten.
Com és evident ha de passar per tractament, principalment amb psicoteràpia, el qual consisteix principalment en informa el pacient en què consisteix en la fòbia social o timidesa, com podrà vèncer-la i anar exposant-se a les diferents situacions temudes. Un altre procés important serà el canvi de la forma de pensar per a fer desaparèixer els pensaments insegurs reemplaçant-los per uns altres que li donin seguretat en si mateix.
El que no hem d’oblidar és que com diu el novel·lista Neale Donald Walsch: ”La vida comença on acaba la teva zona de confort”. Que l’única cosa que vol dir, és que no cal viure amb por i atrevir-se a afrontar nous reptes, ja que és l’única forma de no deixar passar oportunitats.
