Trastorn orgàsmic masculí

La característica essencial del trastorn orgàsmic masculí és l’absència o el retard persistent o recurrent de l’orgasme després d’una fase d’excitació sexual normal. Aquesta condició provoca malestar acusat i dificultat en les relacions interpersonals. En la forma més freqüent de trastorn orgàsmic masculí l’home no aconsegueix arribar a l’orgasme durant el coit, però pot ejacular amb altres tipus d’estimulació, per exemple, manual o oral.

Alguns homes amb aquest trastorn poden arribar a l’orgasme intravaginal, però només després d’un llarg període d’estimulació no coital. Uns altres poden ejacular només durant la masturbació i uns altres arriben a l’orgasme només en el moment de despertar després d’un somni eròtic.

Molts homes que no arriben a l’orgasme intravaginal expliquen sentir excitació a l’inici de la relació, però el coit es converteix gradualment en una mica més desagradable que plaent.

Dins del tractament del Trastorn orgàsmic masculí, el treball terapèutic pot abastar alguna de les següents opcions, sempre ajustant-se al context específic de la persona.

• Psicoeducación sobre el Trastorn orgàsmic masculí
• Entrenar al pacient en l’adquisició de major control físic i mental de l’estímul eròtic
• Identificar i abordar els factors psicològics desencadenants o associats al problema, tals com l’ansietat, l’estrès, la depressió, etc
• Millorar l’autoestima
• Gestionar de manera saludable les emocions