Els trastorns del somni en els nens solen succeir de forma ocasional. No són seriosos i milloren per si mateixos, amb el temps. Si no és així, és necessari parar-los esment. A més de ser molt pertorbadors, poden interferir en l’aprenentatge del nen i també en el seu comportament. Els trastorns del somni més habituals són les terrors nocturns i els malsons.
Els terrors nocturns, constitueixen el problema del somni més habitual en els nens. Són episodis de crits, por intensa i agitació del cos mentre encara dormen. Es considera una parasomnia, és a dir, una experiència no desitjada durant el somni. Els nens en despertar no recorden el que han somiat. Els terrors nocturns solen aparèixer entre els 4 i els 12 anys i solen desaparèixer amb el temps.
En canvi els malsons, són somnis aterridors que en general succeeixen en la segona meitat de la nit quan els somnis són més intensos, i en despertar els nens si recorden el que han somiat. Els nens es poden despertar plorant o amb por i poden tenir dificultats per a tornar-se a dormir. Se solen iniciar entre els 3 i 6 anys, solen remetre a mesura que el nen es fa major.
És molt important realitzar una correcta avaluació i un adequat diagnòstic diferencial de cada etapa de desenvolupament, amb símptomes d’un trastorn del somni. Alguns dels trastorns del somni amb un major percentatge d’afectació en la població infantil són: l’insomni, la hipersomnia, les parasomnias ( terrors nocturns, malsons i somnambulismes) i les disomnias ( apnea del somni i narcolèpsia).
El tractament psicològic comporta un treball terapèutic que abastaria les següents línies generals: