Xantatge emocional
Adriana acaba de complir 30 anys i ha decidit que ara és el moment de tenir fills. Porta dos anys convivint amb la seva parella, Alberto, qui també vol ser pare, però no ara, ja que fa poc que ha començat un màster que li requerirà moltes hores de dedicació. Fa alguns mesos, van parlar sobre ser pares i van arribar a l’acord d’esperar algun temps més, però sembla que a Adriana se li ha disparat el rellotge biològic i comença a estar impacient. La setmana passada, Adriana va treure el tema en un menjar familiar, iniciant la conversa amb la següent frase: “Ara que ja tinc 30 anys, m’agradaria anar pensant a formar una família, però sembla que Alberto no em vol tant com abans, perquè anteposa el seu màster abans que fer-me feliç”. Alberto va optar per ignorar el que havia escoltat, però aquella nit va voler aclarir les coses. Va parlar amb Adriana per a fer-li entendre que no es tractava de no voler-la, sinó que ja havien acordat que ell començaria el màster i retardarien un parell d’anys la paternitat. Adriana no va voler escoltar-li massa i li va dir: “està bé, esperarem, però qui sap si dins de dos anys seguiré amb tu…”.
El xantatge emocional consisteix a utilitzar els sentiments com a arma per a aconseguir que els altres sucumbeixin a les exigències d’un mateix. Es considera un tipus de maltractament psicològic, i és habitual trobar-se amb ell. És una pràctica comuna en moltes parelles i entre pares i fills, però es pot donar en qualsevol relació interpersonal.
El perfil del xantatgista emocional
En la base d’un xantatgista emocional, més que maldat, s’amaga feblesa i inseguretat davant la llibertat d’actuació de les persones que vol. Sol tenir un caràcter possessiu i actuar de manera que sembli una víctima quan els altres no responen segons les seves exigències, generant així sentiments de culpa. Segons els estudis, existeixen diversos perfils de xantatgistes emocionals:
- La víctima: és aquell que obliga al fet que s’endevinin els seus desitjos, perquè després quedi clar que és responsabilitat de l’altre l’assegurar que els obtingui. Sol ser un perfil silenciós i depressiu que, malgrat no amenaçar, confon i fereix. Sol creure coses de l’estil “si em volguessis tant com dius sabries el que necessito”.
- L’auto castigador: aquest tipus de xantatgista emocional és el que es danyarà a si mateix si no es fa el que ell vol, però sempre avisa abans. En aquest cas, les amenaces van cap a ell mateix, amb expressions de tipus “si no fas el que et demano, no sé el que em passarà”, generant un sentiment de culpa que obliga l’altre a accedir al que li demana.
- El castigador: és directe, diu exactament el que vol, i exposa les conseqüències que tindrà el fet de no cedir als seus requeriments. Solen utilitzar frases de l’estil “com no facis això…”. Provoquen por en l’altra persona, encara que cal destacar que no solen complir els càstigs que anticipen.
- El provocador: aquest perfil és el que ofereix grans promeses si l’altre se sotmet a les seves exigències. Les seves expressions solen ser: “si fas el que et demano, et compraré / et portaré…”. Com és d’esperar, mai compleixen les promeses que fan. Les seves víctimes solen acabar desconfiant d’ell.
Les víctimes del xantatgista emocional
La por és el que sol convertir als altres en víctimes d’un xantatgista emocional; la por al fet que es trenqui la parella, a perdre a éssers que apreciem, etc. Els comentaris i actituds del xantatgista acaben desequilibrant i avergonyint a les seves víctimes, que, encara que saben que ha de canviar aquesta dinàmica i es prometen fer-ho, acaben caient de nou en les seves xarxes. L’autoestima de les víctimes del xantatgista va disminuint, a força de veure’s caient una vegada i una altra en el mateix. Existeixen certes característiques que fan vulnerables a certes persones per a convertir-se en víctimes d’un xantatgista emocional: una excessiva necessitat d’aprovació, necessitat de no tenir conflictes, por al canvi, tendència a responsabilitzar-se dels altres, elevada inseguretat en un mateix, experiències prèvies de pèrdues o fracassos. Aquest perfil de persona sol disculpar-se, canviar els seus plans, cedir, li costa defensar les seves necessitats, es rendeix, etc.
Com fer front al xantatge emocional?
Si actues com a xantatgista, pregunta’t per què ho fas: De què tens por? Què t’ajudaria a actuar d’una altra manera? Si estàs en la posició de víctima, no intentis canviar a la persona que et manipula, més aviat utilitza la comunicació. Atès que solen donar-se situacions ambigües, és necessària una comunicació molt clara i honesta que permeti donar llum a l’ambigüitat. Parlar de les pròpies emocions és més eficaç que retreure o acusar, que sol generar més barreres, en lloc de comprensió. Si no s’aconsegueix frenar el xantatge, cal pensar en solucions més dràstiques, com apartar-se d’aquesta persona. En teràpia, se sol treballar l’assertivitat del pacient. Atès que el perfil de la víctima sol ser un perfil submís i passiu, hem de donar-li eines per a fomentar la seva assertivitat: que aprengui a defensar els seus drets individuals des d’una postura ferma.