Aversió al sexe

La característica essencial del trastorn per aversió al sexe és el rebuig o l’evitació activa del contacte sexual genital amb la parella. L’alteració provoca malestar acusat o dificultats en les relacions íntimes o de parella. La persona sofreix ansietat, por o rebuig a l’hora d’intentar una relació sexual amb una altra persona. Fins i tot, hi ha persones que poden sentir rebuig per petons o contactes superficials.

Davant la por o ansietat la persona poden evitar situacions de tipus sexual o companys sexuals mitjançant diferents formes, com per exemple ficant-se al llit aviat, viatjant, descurant l’aspecte extern, prenent substàncies o bolcant-se excessivament en activitats familiars, socials i laborals.

Dins del tractament del trastorn per aversió al sexe, el treball terapèutic pot abastar alguna de les següents opcions, sempre ajustant-se al context personal de la persona.

• Psicoeducació sobre el Trastorn per Aversió al Sexe
• Detectar estímuls plaents i buscar altres procediments per a aconseguir l’excitació
• Treballar els possibles sentiments de vergonya, inhibició, retraïment, entre altres
• Realitzar un acostament progressiu cap a les diferents parts que conformen una relació sexual
• Treballar sobre l’ansietat situacional cada vegada que es mantinguin relacions sexuals
• Modificar les creences irracionals que es deriven del problema
• Millorar l’autoestima
• Gestionar les emocions