La característica essencial del Trastorn de Pànic amb Agorafòbia radica en la presència de crisi d’angoixa inesperades i repetitives. Almenys una de les crisis s’ha seguit durant 1 mes (o més) d’un (o més) dels següents símptomes: inquietud persistent per la possibilitat de tenir més crisi, preocupació per les implicacions de la crisi o les seves conseqüències (per ex., perdre el control, sofrir un infart de miocardi, «tornar-se boig») i/o canvi significatiu del comportament relacionat amb les crisis. És habitual que la presència de crisi d’ansietat alteri el funcionament de la persona que les pateix fins a tal punt que aparegui un quadre d’agorafòbia.
L’agorafòbia implica la presència d’ansietat en trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil (o incòmode) o on, en el cas d’aparèixer una crisi d’angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l’angoixa, pot no disposar-se d’ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s’inclouen estar només fora de casa; barrejar-se amb la gent o fer cua; passar per un pont, o viatjar amb autobús, tren o automòbil. Aquestes situacions s’eviten (p. ex., es limita el nombre de viatges), es resisteixen a costa d’un malestar o ansietat significatius per temor al fet que aparegui una crisi d’angoixa o símptomes similars a l’angoixa, o es fa indispensable la presència d’un conegut per a suportar-les.
Després d’una avaluació exhaustiva s’estableixen objectius de tractament dirigits a reduir els símptomes físics, cognitius i conductuals, i millorar la qualitat de vida de la persona.
El tractament psicològic comporta un treball terapèutic que abastaria les següents línies generals: